Tot i que el crim ja és present en la literatura de l'antiguitat (en obres com la Bíblia, L'Odissea, Les mil i una nits o Èdip Rei), la narrativa criminal com a gènere neix a l'època moderna. En concret, a finals del segle XVIII (on els crims, misteris i enigmes estan relacionats amb fets sobrenaturals, com en la novel·la gòtica) i, sobretot, al segle XIX, quan es configura la societat urbana i industrial i es crea la institució policial. En aquest segle, el crim abandona el caràcter fantàstic i s'apropa a la lògica: el misteri esdevé problema. La literatura de fulletó del XIX va contribuir molt a popularitzar tota aquesta narrativa.

El primer antecedent modern del gènere criminal el trobem en la novel·la Caleb Williams (1794), de William Godwin, on el delinqüent (víctima de la injustícies socials) es converteix en heroi. El segon antecedent és el d'Eugène François Vidocq, un expresidiari reconvertit en policia que va narrar les seves aventures en el llibre Memòries (1828-1829). A partir d'aquí, el geni d'Edgar Allan Poe va fer la resta. I la cosa ha arribat fins als nostres dies.