Característiques comunes de les seves obres

Però paradoxalment a tot el que he citat abans, totes les pel·lícules de Buñuel, malgrat que es basin en un rerefons surrealista i desordenat, tenen alguna cosa en comú, és com si seguissin una mateixa estètica. Un exemple d'això és la introducció que fa sempre abans de començar l'argument en si: en "un perro andaluz" ens ensenya tot un seguit de imatges impactants que captaran a l'espectador; entre elles l'espantosa imatge de l'ull tallat per una navalla( posteriorment analitzarem la simbologia d'aquests elements), mentres que en "La edad de oro" la introducció té un caire més documentalista. En les pel·lícules que vénen després també utilitza algun recurs introductori; ja sigui per introduir a l'espectador d'una manera violenta i agressiva o per fer-ho d'una manera més relaxant com en el cas dels petits documentals.

També m'agradaria ressaltar una constant del director en moltes de les seves pel·lícules: el ralentí ( és a dir, la càmera lenta). En un principi em vaig pensar que era purament una coincidència en les primeres pel·lícules que vaig veure, però a mesura que vaig anar documentant-me i veient la seva filmografia em vaig adonar que realment era un element sempre present en el seu muntatge.En definitiva és una manera de intensificar la imatge que s'està veient i el fet de veure-la a una velocitat inferior a l'habitual fa que es puguin apreciar moltes més coses de les que s'apreciarien a un ritme normal. Com a exemple, en la pel·lícula de "los olvidados" trobem l'escena en la qual Pedro ha estat rebutjat brúscament per la seva mare la qual li ha dit que ell no té sopar perquè només li porta problemes. Després d'aquesta escena tant cruel, Pedro decideix anarse'n a dormir a l'habitació on també dorm la seva mare i és precisament aquí on Buñuel decideix incerir un somni amb rerefons de complex d'edip ( és com si el fill estigués mig enamorat de la mare). Aquest somni es presenta en forma de ralentí i ens mostra com la mare s'eleva del llit i com si fos una fada s'acosta a ell oferint-li un gegantesc tros de carn amb nervis penjant, que fa que el fill es desperti de cop horroritzat. Aquestes escenes són cent per cent buñuelesques; qui si no, pot introduir en una pel·lícula tant realista i social un somni d'aquestes característiques? Aquest somni, és en definitiva una referència totalment surrealista amb un erotisme al darrera que la fan inconfundiblement pròpia d'aquest cineasta.