La infància; reflex de la seva obra

En tot creador, l'ambient i el paisatge en el qual va viure els seus primers anys marquen el caràcter de la seva obra. Buñuel és un dels casos més evidents. És impossible entendre el seu cine sense tenir en compte la seva naturalesa d'espanyol i argonèsi tots els altres aspectes de la seva condició. Molts crítics van creure durant molts anys que es tractava d'un francès, però si fós així, el contingut anticlerical o la insistència en problemes religiosos tindria un caràcter diferent.
La seva infància es va desenvolupar en una atmosfera quasi medieval entre Calanda i Zaragoza. La seva vida en el camp li va permetre conèixer molt bé els treballs rurals i li va facilitar el coneixement del tracte de l'home cap els animals de explotació; desmenussats i destrossats en nombroses seqüències dels seus films. Al llarg de la seva infància, va anar desenvolupant, doncs, un impressionant amor cap als animals. Mentres estava realitzant la carrera de Enginyeria Agrònoma a Madrid es va matricular secretament a l'estudi d'insectes. Però va ser llavors quan es va adonar que el que veritablement li interessava era la vida en si d'aquests animalets; no la seva fisiologia o anatomia. Aquest coneixement dels insectes no passa gens desaparcebut en les seves pel·lícules, les quals sempre reflexen d'una manera o d'una altra la vida d'algun insecte. Malgrat aquesta passió, les aranyes no eren tant estimades per la família de Buñuel, és més, eren considerades autèntics monstres: "Todos los hermanos hemos amado y respetado todo aquello que vive, aunque sólo sea vegetal. Creo que también ellos nos respetan y aman. (…). Hay una excepción. Las arañas. Horrendos y pavorosos monstruos que en qualquier momento pueden privarnos de la alegría de vivir. Una extraña "morbosidad" buñuelesca hace que sean el tema principal de nuestra conversaciones familiares. Nuestros relatos sobre la arañas son fabulosos.(…)". Veiem doncs que la passió pels animals era una tradició totalment familiar (alhora que l'odi per les aranyes), la qual va saber aprofitar esplèndidament en les seves pel·lícules, presentant-los sempre com a sers vius amb personalitat pròpia i donant-los un elevat protagonisme. Normalment, a més, són una de les eines que utilitzava per provocar el rebuig a l'espectador, a part d'altres elements com: la violència, el maltractament als discapacitats ( com observem contínuament a "Los Olvidados" - 1950 -), el desig desmesurat i sobretot, la barreja d'elements en un principi cent per cent irreconciliables.

Ara realitzatrem un salt en la biografia i passarem als anys previs a la seva iniciació al cinema; temps en que conegué als seus dos grans amics Dalí i Lorca.
Es conegueren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on es formaren un grup de joves promeses artístiques que després trobaren, la gran majoria, l'èxit professional (entre aquests també hi trobem el poeta i crític Moreno Villa).Comento aquest fet de la seva vida ja que fou fonamental pel desenvolupament artístic i professional del director, alhora que va ser un centre catalitzador de talents i el lloc on es percatà per primera vegada del seu interès pel món de l'art en general (Buñuel primer es va començar a interessar pel teatre -sobretot el de guinyol- i va ser també actor amateur abans de decantar-se pel món cinematogràfic). La vida privada i la infantesa de Buñuel són elements fonamentals per entendre millor la seva obra, ja que qualsevol pel·lícula fa referència sempre a la seva vida personal.

La primera pel·lícula que va dirigir aquest cineasta ( ja havia participat en d'altres projectes cinematogràfics i teatrals però sempre com a ajudant del directot francès Jean Epstein) i que és considerada l'inici del corrent surrelista buñuelià fou: "Un perro Andaluz" (França-1929)

Gràcies a la procedència burgesa de la seva família i al bon estatus social del qual gaudien, Buñuel es va permetre el luxe de poder-li demanar a la seva mare 2500 dòlars per tal de poder realitzar el seu primer projecte. L'objectiu del cineasta era portar el surrelisme pur a la gran pantalla.
Buñuel explica que en el film va realitzar una barreja d'aquest nou corrent amb els descobriments de Freud. Va voler respondre als principis generals d'aquesta escola que defineix el surrealisme com : " un automatisme inconscient i no psíquic, capaç de retornar a la ment la seva funció real, fora de tot control exercitat per la raó, la moral o l'estètica". I continua dient que aquesta pel·lícula va dirigida als sentiments de l'inconscient humà, i per tant té un valor clarament universal malgrat que resulti desagradable per aquell sector de la societat aferrada als principis puritans de la moral.
Les obres de Buñuel tracten majoritàriament de la seva vida, i en elles hi introdueix, com he comentat anteriorment, molts elements de la seva juventut, amb el clar objectiu de rebelar-se contra ells. Aquí és, doncs, on volia arribar: vol mostrar el rencor que li despertaven les coses que van constituir el patrimoni de la seva juventut. Ell és producte d'una burgesia que va entrar en el segle XX amb la "generació del '98"; derrotada, desenganyada,..La seva família tenia una elevada qualitat ciutadana, lliberal i semi-intel·lectual, alhora que era capitalista i latifundista. Els fills d'aquesta generació van ser precisament els qui conseguiren rebelar-se, ja que agafaren consciència de la crisis nacional i personal del moment. Tot això és doncs necessari per entendre aquesta ànsia de crítica al diner i a la burgesia que domina bona part de la filmografia del director. Ara podem entendre perquè pretenia escandalitzar al sector purità de la població; el públic no estava acostumat a veure aquest tipus d'escenes i li resultava realment impactant: només cal pensar en l'escena que talla l'ull per la meitat mitjançant una navalla.