Ra� i desra� de Catalunya
per Suso de Toro
Existim les persones per� tamb� les col�lectivitats, amb voluntat i vida ps�quica pr�pia. Catalunya existeix i viu un moment de confusi�, se sent menyspreada i humiliada. Creu que Espanya no la reconeix, la nega i la tanca ofegant-la. Per� tamb� se sent insegura, la imatge que tenia d�ella mateixa s�ha esquerdat completament i desconfia de les pr�pies capacitats.
Catalunya ha sigut subjecte en els darrers anys d�atacs tremends i directes, campanyes de boicot, acusacions contra ella com a poble, campanyes contra operacions financeres leg�times invocant la seva condici� de catalanes... No es pot explicar tot aix� simplement com els atacs d�aquesta dreta nacionalista a les pol�tiques d�un Govern d�esquerres. �s la dreta qui condueix tots aquests atacs, per� per fer-ho utilitza la ideologia de gran part de la societat espanyola. �s significativa la geografia del boicot al cava, secundat de manera clara a Madrid, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Extremadura. No tot �s barri de Salamanca.
Hi ha un debat pol�tic expl�cit a Espanya entre el nacionalisme unitarista central i els altres nacionalismes, i aquest debat, condu�t per una dreta sense l�mits, posa en perill el sistema pol�tic espanyol. De fet, el que el PP ha introdu�t en el Tribunal Constitucional �s una bomba pol�tica, tot dep�n del fet que el mateix sistema pol�tic tingui defenses internes per desactivar-la. Per� una vict�ria del nacionalisme espanyolista all�, la impugnaci� de l�Estatut catal� per mitjans espuris, ocasionaria la ruptura del consens dins la complexa i diversa ciutadania espanyola i entre els partits que l�acceptaren expl�citament en asseure�s a les Corts. Quan fa trampes qui d�na les cartes, s�acaba la partida i tots s�aixequen de taula.
Per sota d�aquest debat pol�tic expl�cit dels partits hi ha un debat ideol�gic a sotaveu en la societat espanyola mateixa. �s un debat desagradable perqu� hi ha una part que rep els cops i no es pot defensar, s�acusa Catalunya directament o de manera insidiosa de tot i ella no es pot defensar a Espanya. Aquesta �s la situaci� actual, Catalunya est� tancada en si mateixa i afronta amb amargor la seva incapacitat per expressar les seves raons al conjunt d�Espanya. Les causes d�aquesta situaci� s�n diverses, una d�elles �s que la construcci� de l�Estat de les autonomies va ser fonamentalment ben�fica per� contradict�ria. En aquell proc�s Catalunya va consolidar el seu espai pol�tic i cultural propi, per� es va recloure. En part perqu� les autonomies es van crear dins d�un Estat que va continuar sent centralista i ideol�gicament nacionalista. Tots els mitjans de comunicaci� d��mbit estatal s�n madrilenys i reflecteixen la visi� d�Espanya pr�pia d�aquella ciutat, fins al punt de confondre la ciutat amb Espanya mateixa. A m�s, en aquests anys, com un correlat als nacionalismes catal� i basc especialment, ha anat sorgint una reformulaci� del vell espanyolisme que arriba a ser un �madrilenyisme�.
La posici� de fons d�aquest nou i vell discurs �s que nom�s a Madrid poden residir els instruments pol�tics, medi�tics, econ�mics espanyols. Con�ixer aix� ens ajuda a entendre com un banc basc deixa de ser-ho i es trasllada a la capital de l�Estat; a comprendre les resist�ncies a traslladar la seu de la Comissi� del Mercat de les Telecomunicacions a Barcelona; que el llavors ministre Rato obstaculitz�s l�opa de Gas Natural a Iberdrola, o la campanya per impedir l�opa de Gas Natural a Endesa, preferint que caigu�s en mans alemanyes abans que catalanes. No es va equivocar Esperanza Aguirre quan va declarar que Endesa no podia eixir de territori �nacional�, referint-se a Madrid, per tenir la seu a Barcelona. El boicot als productes i empreses catalanes nom�s �s la cara m�s obscena d�una lluita vora� per privilegis i interessos emmascarats en ideologies i en el centralisme.
Per� el que va permetre l�Estat de les autonomies va ser que hi hagu�s diversos subjectes pol�tics, a m�s del poder pol�tic central. I tamb� aquests nous subjectes, el Govern basc, la Generalitat..., han actuat pol�ticament aquests anys menant els seus propis processos i establint les pr�pies relacions amb el Govern central. Uns tenen m�s responsabilitat que altres, per� cada u t� les seves.
La dial�ctica entre el nacionalisme centralista i els de les nacionalitats va fer que es creessin un parell d�espais, la bombolla o peixera catalana i la basca, dins l�Estat. El resultat �s que avui Catalunya est� menys present entre el conjunt de la ciudadania espanyola que durant el franquisme o la transici�. Es va consolidar com a pa�s, s�, per� la manera com va ser menat aquest proc�s pel nacionalisme catal� va ajudar a fer que aparegui com un pa�s �a banda�. Catalunya no t� mitjans per expressar-se a Espanya, avui ja ning� no espera que una emissora de r�dio o de televisi� espanyola en castell� programi m�sica en catal� (abans en xin�s canton�s o swahili!). Per� �s que tamb� a Catalunya en aquests anys s�han abandonat els projectes que van m�s enll� dels l�mits de la comunitat i sobre la societat ha anat caient, lentament per� pesadament com un capot, una ideologia que nega l�evid�ncia dels lla�os amb la resta de la ciutadania espanyola, i fa veure que l��nic projecte natural �s mirar cap al nord. Una mirada desinteressada a la seva realitat social, cultural i econ�mica mostraria que �s un error, per� la ideologia viu en un m�n aut�nom i �s vora�, pot devorar la realitat tangible.
La minoritzaci� a qu� va estar i est� sotmesa Catalunya va menar el nacionalisme catal� a un infantilisme i una frivolitat que han ficat aquesta comunitat en un vertader jard� de laberints. Una immaduresa egoc�ntrica que es va mostrar de manera penosa recentment en una manifestaci� l�endem� de l�assassinat d�un gu�rdia civil a Fran�a*. No hi fa res que la manifestaci� fos convocada pels problemes de les comunicacions de Catalunya i acab�s sent per reclamar independ�ncia, aix� �s un afer a negociar entre els mateixos manifestants; tampoc importa que anessin al capdavant els qui han tingut part de responsabilitat en la situaci� de les comunicacions, aix� tamb� �s un afer a negociar entre els manifestants i el seny. El que s� importa �s que aquella mort, aquell assassinat, no va mer�ixer ni un minut de silenci. No �s falta d�humanitat i de civisme? Viuen en un m�n caprici�s a part, en qu� no els afecta l�hum�? El nacionalisme catal� no est� expressant les millors virtuts del poble catal�; al contrari, empobreix la seva imatge.
El cas �s que avui Catalunya ha interioritzat que Espanya l�odia i que eixir de Catalunya �s anar a jugar en un camp hostil. �s una cosa fonda, la resumia amb amargura l�expresident Maragall: ��s una ingenu�tat pretendre una entesa profunda. Segurament, l��nica cosa possible, com diuen Pujol i els nacionalistes catalans i espanyols, �s la conviv�ncia en sentit menor de la paraula. Suportar-se educadament.� Deia aix� despr�s que al cap de moltes incid�ncies s�hagin anat diluint idees com que Barcelona fos reconeguda com una segona capital de l�Estat. �s el que el president Montilla ha expressat amb la �desafecci� de Catalunya vers Espanya, una forma cortesa d�expressar el regust de r�bia i humiliaci�; o encara pitjor, de derrota. Sobre les derrotes no es construeix res de bo. I encara que hi ha responsabilitats diverses, tenen ra� els catalans en assenyalar que no es fa joc net amb ells. La prova �s la resist�ncia a fer p�bliques les balances fiscals, que negarien les acusacions d�insolidaritat que se�ls fan i farien callar la demag�gia anticatalana.
Catalunya est� passant comptes amb ella mateixa, analitza les pr�pies fallades i les ofenses rebudes. El seu sentit com� li diu que t� lla�os forts amb la resta d�Espanya, tamb� se sent insegura de si mateixa, per� alhora sap que �s perfectament capa� d�existir tota sola. Qui menystingui el poder de les ideologies i, sobretot, dels sentiments col�lectius i cregui mesquinament que nom�s hi ha raons econ�miques, no ent�n Catalunya, no ent�n la hist�ria i no ent�n res.
(Suso de Toro, escriptor, El Pa�s 17 desembre 2007)
* A Fran�a, la vig�lia de la manifestaci� a qu� es refereix l�autor, hi va haver diverses morts violentes. L�autor es refereix a una sola d�aquestes morts, la d�un policia espanyol. No l�escandalitza que els participants en la manifestaci� no es recordessin tampoc dels altres morts que hi va haver a Fran�a aquell mateix dia, ni de les que hi va haver a Portugal, a It�lia, al Marroc o m�s enll�. Sols li preocupa l�assassinat del policia espanyol esdevingut a Fran�a. Aquesta mena de reduccions de la perspectiva visual s�n t�piques del nacionalisme m�s tancat... que no es reconeix com a nacionalista. Els nacionalistes s�n sempre els altres. N. de la R.
(infoReflex no comparteix necess�riament l'opini� expressada en les col�laboracions que reprodueix d'altres mitjans de comunicaci�.)