Barcelona, 15 abril 2005. Un estudi del Ministerio de Cultura espanyol i l�SGAE (Societat General d'Autors i Editors) situa els catalans (�les quatre prov�ncies�, en aquest cas) com a col�lectiu amb uns h�bits culturals superiors, en tots els �ndexs, a la mitjana espanyola. I encara cal tenir en compte que la mitjana espanyola inclou els catalans, que si les xifres de Catalunya i Espanya es presentessin separades, les difer�ncies serien molt superiors. L�estudi, titulat �Encuesta de h�bitos y pr�cticas culturales en el Estado espa�ol 2002-2003�, s�ha fet a partir de 12.180 entrevistes arreu de l�Estat (1.308 a Catalunya) i va ser presentat abans-d�ahir, 13 d�abril. El mateix coordinador de l�estudi, Rub�n Guti�rrez, que pertany a l�SGAE, no va poder evitar haver de referir-se espec�ficament als trets diferencials catalans: �Hi ha una difer�ncia considerable entre el consum cultural a Catalunya i la mitjana estatal, que situa els catalans en els primers llocs de tot Espanya pel que fa a h�bits en tots els �mbits�, va dir Guti�rrez.
Tamb� pel que fa al cinema hi ha fet diferencial catal�: �La demanda de diversitat �s m�s accentuada a Catalunya�, reconeixia Guti�rrez. Els catalans, en efecte, valoren m�s el cine europeu i menys el nord-americ� que la resta d'espanyols, i hi ha 8 punts de difer�ncia a favor de Catalunya en assist�ncia a sales de cine. A Catalunya hi ha tamb� un percentatge m�s elevat que la mitjana estatal en assist�ncia a teatre. L�inter�s per la dansa a Catalunya dobla el que hi ha a la resta de l�Estat. En lectura de premsa, Catalunya est� dos punts per damunt d�Espanya. En assist�ncia a concerts de m�sica, Catalunya est� 4 punts per damunt d'Espanya si parlem de m�sica cl�ssica i mig punt si es tracta de m�sica moderna.
Tamb� hi ha dist�ncia en l��ndex de lectura: el 25% dels catalans diuen que llegeixen llibres cada dia o gaireb� cada dia, dos punts i mig per damunt de la mitjana espanyola. Hi ha una difer�ncia de dos punts superiors en assist�ncia a biblioteques, i a les llars catalanes hi ha un 8% m�s de llibres que la mitjana estatal. Catalans i espanyols coincideixen en el consum televisiu (164,5 minuts al dia a Catalunya de mitjana i 165,5 minuts en la mitjana espanyola), per� els catalans estan 4 punts per damunt de la mitjana espanyola en acc�s a internet, 6 punts en visites a museus i 7 en visites a galeries d'art.
Catalunya �s, doncs, la �comunitat aut�noma� l�der en mat�ria de consum cultural de l�Estat, juntament amb el Pa�s Basc, Navarra i Madrid. Ramon Muntaner, delegat de la SGAE a Catalunya, ha avisat que s'ha d'evitar tant �el cofoisme com el victimisme�, per� tamb� va recordar que, segons les dades de l'enquesta, �s evident que �hi ha un p�blic que est� esperant una oferta�.
Vegeu una taula resum sobre els resultats de l'Estudi, publicada a El Peri�dico.
Barcelona, 1 febrer 2005. El 26 de gener passat va tenir lloc a la anomenada �Assembl�e Nationale� de Fran�a un debat sobre la possibilitat de revisar l'article 2 de la Constituci� francesa, que des de l�any 1995 consagra que �La langue de la R�publique est le fran�ais�, a fi de permetre que Fran�a pogu�s incorporar dins el seu ordenament jur�dic la �Carta europea de les lleng�es regionals i minorit�ries� del Consell d'Europa. Es van presentar quatre sol�licituds, per part dels diputats de la UMP Marc Le Fur, pel president i la vicepresidenta del Consell Regional de la Bretanya �Jean-Yves Le Drian i Marylise Le Branchu, tots dos exministres� i pel president de la UDF, Fran�ois Bayrou.
Els opositors a les modificacions proposades van argumentar dient que aix� de les lleng�es regionals era �una cosa nost�lgica del passat�, que tots els esfor�os de la Rep�blica s�havien centrat a dotar Fran�a �d�una llengua comuna�, que �recon�ixer els drets d�aquestes minories implicaria acceptar que uns pseudopa�sos s�instal�lesin dins les nostres fronteres� i que �acabarem havent de fer servir int�rprets en aquesta Assemblea�. Davant la contund�ncia d�aquests arguments, les propostes de modificaci� van ser rebutjades per 46 vots a favor i 25 en contra, i per 47 a 30, respectivament. Els partits van votar sense disciplina de vot. Per tant, no van ser majories en termes d�esquerra-dreta, sin� majories transversals, amb molts vots en contra per part dels diputats dels mateixos grups que havien presentat les propostes. Per tant, el catal�, l�occit�, l�euskera, el gasc�, el bret�, etc. hauran de continuar esperant per comen�ar a tenir carta de ciutadania a Fran�a.
L'article 2 de la Constituci� francesa ha implicat fins ara el bloqueig sistem�tic de totes les iniciatives populars per intentar que les anomenades lleng�es �regionals� tinguessin una for�a i una vig�ncia oficials i no sols una exist�ncia purament testimonial, com passa actualment, la qual cosa les aboca a una molt pr�xima desaparici� en els seus territoris hist�rics. Resulta, a m�s, que Fran�a va signar, durant el govern Jospin, l�esmentada �Carta europea de les lleng�es regionals i minorit�ries�, per� el president Chirac, que sempre es presenta com a defensor de la diversitat cultural, va plantejar que la signatura d�aquest tractat internacional podia estar en contradicci� amb la Constituci� francesa. El Consell Constitucional franc�s va dictaminar l�any 1999 que Chirac tenia ra�, que calia modificar la Constituci� o rebutjar la Carta. I ara aquesta modificaci� ha estat impedida per l�Assemblea. Per tant, a Fran�a no est� vigent la Carta europea de les lleng�es minorit�ries, tot i que el govern la sign�s en el seu moment i no l�hagi denunciada oficialment.
Els afanys secessionistes del govern espanyol i del valenci� pel que fa a la llengua catalana no tenen l�mits i ara estan a punt de fer el rid�cul. Han decidit fer versions diferents del carnet de conduir, una en �catal�� i una altra en �valenci��, i perqu� qued�s clar a tothom que s�n �lleng�es diferents�, han optat per utilitzar-hi verbs diferents.
Aix� deia l�Avui del 18 de gener: �El nou carnet de conduir plastificat i de format redu�t, dissenyat per la direcci� general de Tr�nsit (DGT), tindr� textos biling�es al revers, com fins ara, i per primera vegada diferenciar� entre catal� i valenci�. El que en la versi� per al Principat es tradueix com a "autoritat que expedeix el perm�s", al Pa�s Valenci� es convertir� en "autoritat que exp�n el perm�s", segons el model al qual ha tingut acc�s l'AVUI.�
Per� segons els diccionaris (tots, tamb� els del Pa�s Valenci�), �expedir� �s una cosa i �expendre� una altra de molt diferent. Diu el Diccionari Catal�-Valenci�-Balear d�Alcover-Moll:
�EXPENDRE v. tr.
Vendre per enc�rrec d'altri; cast. expender.�
�EXPEDIR v. tr.
Lliurar per escrit i en la forma deguda (una orde, un decret, t�tol, etc.); cast. expedir.�
Per tant, �expedeix� (versi� catalana) vol dir que l�autoritat tramita i lliura el carnet (cosa que �s correcta), i �exp�n� (versi� suposadament �valenciana�) vol dir que l�autoritat �ven� el carnet, o sigui, hi far� negoci.
O sigui, en �valenci� aut�ntic� caldria haver escrit "expedix" (o tamb� "expedeix", com en catal� oriental), no pas "exp�n".
Per tant, els valencians ja saben el que els tocar�, si no s�esmena el projecte.
