Sovint es diu des de determinats �mbits del m�n occidental que �s in�til ajudar el Tercer M�n. Que s�ha de fer perqu� no es morin de gana, per� que �s in�til. Que si els dones peix, �s paternalisme, i no surten del pou. Que si els ensenyes a pescar, nom�s n�aprenen alguns, sovint propers als governs de torn, i llavors aquell avantatge que adquireixen els serveix per allargar en el temps l�oligarquia dels que manen. Que si els d�nes diners o ajuda material, se la queden en una proporci� molt alta els governs i les m�fies, que en controlen la distribuci�...
Diuen les cr�niques que fins fa nom�s tres anys Botswana, un pa�s de nom�s un mili� i mig d'habitants situat al nord-oest de Sud-�frica, era una de les regions del m�n amb una poblaci� m�s afamegada. No �s un pa�s pobre, ni de lluny. L�any 1966, quan va assolir la independ�ncia, anava molt justet: tenia una renda per c�pita de 80 d�lars l�any. Per� els anys setanta va comen�ar a explotar la mineria de diamants, i des dels vuitanta s�havia convertit en una de les pot�ncies mundials en l�extracci� d�aquestes pedres precioses, explotades conjuntament amb la ve�na Sud-�frica. Tanmateix, els diamants, que representaven un ter� del producte interior brut del pa�s i tres quartes parts de les exportacions, eren alhora una font d�ingressos sobretot per al govern i per a unes minories. Tot i aix�, aconseguien taxes de creixement anuals pr�ximes al 9%, des de mitjan anys setanta, fins a assolir una renda per c�pita de 3.500 d�lars cap al final dels anys 90. Una renda per c�pita, per�, enganyosa, molt mal repartida. La majoria de la gent continuava vivint per sota dels �ndexs de mis�ria (menys d�un d�lar al dia).
Entre el 1998 i el 2001, que hi va haver una depreciaci� dels diamants, all� que anava b� del pa�s va patir una crisi brutal, agreujada per un �ndex de casos de sida d�infants que va ser el m�s elevat del m�n (65%). Botswana va tocar fons i semblava que no tenia recursos per tirar endavant.
La situaci� es va comen�ar a remuntar de nou el 2002, i aquest cop de manera for�a homog�nia arreu del pa�s, gr�cies a una gesti� econ�mica pensada per afavorir la transpar�ncia i el control estricte de les inversions. Els �ltims tres anys, han invertit els minsos ingressos p�blics, sobretot, en infraestructures i equipaments (carreteres, ferrocarrils, escoles i hospitals). I la gent, veient-ho, ha reaccionat b�: tothom ha vist que hi havia una oportunitat, s�han posat les piles i han comen�at a treballar, en determinats casos potser sense cobrar gaireb� gens inicialment. Per� es va generar una il�lusi� col�lectiva en la possibilitat de canviar el dest�. El govern de Botswana va decidir que seguiria fil per randa els quatre grans principis del Fons Monetari Internacional per a pa�sos en situaci� cr�tica: regulaci� clara del paper del govern i de les relacions amb les empreses p�bliques i privades; publicaci� de la proced�ncia dels ingressos del govern, incloent-hi els deutes contrets; informaci� oberta sobre els comptes p�blics i sobre les pol�tiques seguides respecte als recursos naturales; compliment dels est�ndards internacionals sobre auditoria i publicaci� dels comptes de les empreses i dels governs locals i estatal. A m�s, tamb� han seguit una proposta feta per Tony Blair a la cimera de Johannesburg, el setembre de 2002, per aconseguir la transparencia de les ind�stries estrangeres dedicades a l�extracci� de minerals: han de fer p�bliques les quantitats pagades en concepte de drets de prospecci� i explotaci�, impostos, royalties, etc�tera. Si tot aquest volum d�informaci� p�blica encaixa, la cosa anir� b�. Si hi ha alguna cosa que no encaixa, llavors vol dir que alg� se n�embutxaca una part sense dir res, i llavors cal investigar-ho.
Totes aquestes lleis, garanties i protocols existeixen des de fa molt de temps. L�important �s fer-los complir i, sobretot, que els governs respectius els compleixin. En aquest cas, sembla que tot el pa�s ha respost, sense escletxes, davant la situaci� dram�tica en qu� es trobaven. Moltes ONG, sovint reticents davant institucions com el Banc Mundial, l�OMC i el FMI, en aquest cas han donat suport expl�cit al programa del Fons, especialment quan van veure que el mateix govern de Botswana estava realment disposat a complir-lo i el complia.
A Botswana han assolit en poc temps, seguint aquests protocols, uns resultats espectaculars. Per exemple, un nivell d�endeutament internacional molt redu�t: el deute extern no arriba al 10% del PIB, per sota del dels Estats Units. Botswana �s a hores d�ara un pa�s d�economia mitjana, amb un PIB per c�pita de 9.500 d�lars... i m�s o menys ben repartit.
Dirigeix el pa�s Festus Mogae, del Partit Democr�tic de Botswana (PDB). �s el partit �de tota la vida� de Botswana, per� ara, sens dubte, poden estar orgull�s del que han fet, amb dignitat i amb l�ajuda de tots. Ara s� que el PDB s�ha guanyat el sou. Azerbaitjan, Ghana i Nig�ria diuen que han pres nota de l�experi�ncia de Botswana i que miraran de posar-la en pr�ctica. Que D�u els ajudi... a ser ferms en aquest prop�sit.
(Font: elaboraci� pr�pia, a partir d�informacions de premsa i internet)