L'an�lisi de la hist�ria
Consell de Cent
(1265-1714 )
Instituci� barcelonina que constava d'un executiu de cinc consellers i un consultiu d'un centenar no exacte. Representaven tots els estaments socials (tret dels militars, al principi; despr�s tamb� s'hi van incorporar) i la seva jurisdicci� abastava la zona compresa entre Molins de Rei i Montcada, per l'interior, i entre Castelldefels i Montgat per la costa. Diu que va ser creat per Jaume I el Conqueridor. Tenia compet�ncies en mat�ria d'urbanisme, comer�, transports i gesti� portu�ria.
discurs als directors de diaris, 1938
Nom�s les circumst�ncies m�han obligat a parlar de pau. Jo no vull pau. Vull guerra, i ara cal fer propaganda per a la guerra
historiador, 1927-1997 (Le pass� d'une illusion, Editions Robert Laffont, Paris-Quebec 1995)
Qui critica Stalin va a favor de Hitler
Cotxes i matr�cules
El 1890, l'industrial Francesc Bonet constru� el primer cotxe que va circular per la capital de Catalunya. I el 17 de setembre de 1900, una reial ordre procedent de Madrid dictava el primer reglament de matriculaci� de vehicles. Aquell primer text legal [...] establia que els vehicles havien de portar una placa rectangular al davant i una altra al darrere amb fons blanc i lletres i n�meros en negre [...]
Amb els principals fabricants catalans i estrangers instal�lats a Barcelona, l'any 1923 ja rodaven per la ciutat 8.000 autom�bils i Catalunya produ�a pr�cticament tots els cotxes que circulaven per Espanya. Per� ja durant la dictadura de Primo de Rivera es feien tots els possibles perqu� Madrid tingu�s m�s cotxes matriculats que Barcelona. Un primer truc consistia a matricular tots els vehicles oficials a la capital de l'Estat, tot i que despr�s es destinessin a altres prov�ncies [...]
Joaquim Roglan
La Vanguardia 15 octubre 2004
director de cinema
Cal esfor�ar-se molt per a fer una mica de b�; cal esfor�ar-se molt poc per a fer molt de mal
poeta
Los traidores vencedores
quedan. En batallas tales,
los que vencen son leales,
los vencidos los traidores
La vida es sue�o (1635)
E=mc2
Significa que l�energia (E) i la massa (m) s�n dues cares de la mateixa moneda, perqu� una �nfima quantitat de massa pot convertir-se en una quantitat immensa d�energia si s�aconsegueix associar aquesta m�nima quantitat de massa al quadrat de la velocitat de la llum (c = 299.792 km/s), una velocitat que �s constant i insuperable i que no es transmet simplement per ones i s�organitza nom�s en qu�ntums �per all� on passa�, per dir-ho aix�, sin� que consisteix f�sicament en aquests qu�ntums. �s a dir, amb la llum es despla�a la mat�ria, per dir-ho encara m�s r�pid i malament. Aquest i uns altres descobriments revolucionaris d�Albert Einstein no van ser reconeguts per la comunitat cient�fica fins bastant temps despr�s, per� Einstein ja els havia publicats l�any 1905, quan tenia 26 anys, a la revista de Leipzig Annalen der Physik und Chemie. D�ells ha viscut una bona part de la ci�ncia, la vida social, la ind�stria i la hist�ria pol�tica mundial durant tot el segle XX. I el que falta per veure.
poeta
No em preguntis si la dictadura va ser dura. Pregunta'm si va ser dur el 1939. I despr�s, pregunta'm si va ser dur el 1940. I despr�s, si ho fou el 1941. I el 1942. I...
canceller alemany (1815-1898)
Pobre del qui quan acaba una guerra troba que no s�n v�lids els motius pels quals va iniciar-la!
fil�sofa
Els girs de la hist�ria del m�n van ser influenciats essencialment per persones sobre les quals ben poc o res no diuen els llibres d'hist�ria
Mor Enric Prat de la Riba
(1 agost)
�Prat de la Riba va saber combinar sis elements cabdals que el converteixen en un dels primers pol�tics realment moderns de les nostres latituds: [...] La seva obra m�s ressonant, La Nacionalitat Catalana (1906) no es limitava a la descripci� historicista del catalanisme, sin� que en la seva darrera part era una proposta d'acci�. [...] Va veure molt clar que al catalanisme li calia un partit pol�tic modern. [...] [i] un diari per fer pol�tica moderna. Aix� �s el que va fer amb La Veu de Catalunya. [...] Va donar una gran import�ncia a la creaci� d'un ventall institucional estable i que complet�s i estimul�s el conjunt del m�n civil catal�. [...] Va saber estudiar i comprendre les prioritats que el pa�s tenia plantejades, en el pla cultural, educatiu, de la recerca o econ�mic. [...] Tenia perfectament dissenyada la seva estrat�gia a llarga dist�ncia. Treballava per a la modernitzaci� global del pa�s i per la democratitzaci� de la seva vida p�blica i pol�tica [...], no dubtant a incorporar especialistes que no combregaven amb la seva sensibilitat pol�tica, alguns d'ells, clars detractors seus. [...] Va [...] dissenyar l'element que havia de permetre que el catalanisme dispos�s d'un element actiu de mobilitzaci� i d'enrolament: la reivindicaci� en contra del centralisme, a mig cam� del radicalisme nacional i del possibilisme de govern.� (Enric Cassasses, Avui 1 agost 2005)
periodista
La llista d'intel�lectuals del segle XX sotmesos davant la simplicitat de les idees totalit�ries �s llargu�ssima. Com la llista dels que van fer viatges de conversi� del feixisme al comunisme i viceversa, sempre fascinats per una o una altra forma de tirania necess�ria per aconseguir la plasmaci� d'una monstruosa utopia, sempre en possessi� de la ra�.
La Vanguardia 22 setembre 2004
exministre del III Reich, "Informe sobre Hitler", 19 oct. 1945
Cal impedir per sempre m�s la possibilitat que es repeteixi el govern absolut d'un sol home recolzat en un cercle de titelles. En aquest aspecte, ni tan sols hauria de permetre's l'oportunitat que aix� es tri�s lliurement. No ha de permetre's mai m�s que l'avenir d'una naci� depengui fins a aquest punt d'un �nic parell d'ulls ni quedi, fins a arribar a aquest extrem, tan a l'arbitri de la intel�lig�ncia i les facultats d'un sol individu, tal com ha passat en l'�poca d'Adolf Hitler.
Tavani, amic de Catalunya
Neix a Roma Giuseppe Tavani, catedr�tic del Departament d'Estudis Rom�nics de la Universitat de Roma i el m�xim exponent de la catalan�stica italiana actual. Va fundar l'Associazione Italiana di Studi Catalani, de la qual fou president del 1988 al 1994, i tamb� ha estat un dels impulsors de l'Associaci� Internacional de Llengua i Cultura Catalana. En la seva traject�ria professional, ha destacat per les aportacions a la hist�ria de la cultura catalana medieval, ha donat a con�ixer autors catalans contemporanis i ha dif�s entre els italians la tasca de recerca sobre literatura catalana. Entre les seves obres destaca Per una hist�ria de la cultura catalana medieval (1996). Tamb� ha col�laborat en el Llibre blanc sobre la unitat de la llengua (1986) i ha estat fundador i director de diverses revistes aix� com de la col�lecci� Poetes i Prosistes Catalans. L'any 2004 ha rebut el Premi Internacional Ramon Llull, que convoca la Fundaci� Congr�s de Cultura Catalana i l'Institut Ramon Llull.
exministre del PP, en donar-se de baixa del partit, 24 de mar� de 2003
El joc era clar: o estaves al cent per cent d'acord amb el que deia Aznar o estaves contra ell, i de passada contra el PP i contra Espanya. Aix� de senzill. Aix� d'empobridor. I, evidentment, jo no complia aquestes regles: no estava d'acord amb algunes de les pol�tiques d'Aznar, a pesar de sentir-me del PP i profundament espanyol. Els �rgans del PP han donat suport un�nimement a aquesta guerra il�l�cita [a l'Iraq]. A m�s d'una injust�cia, comporta un error hist�ric. Ja no es tracta d'un desvari del seu president; es tracta de tota una l�nia estrat�gica de partit. Les bombes que cauen en aquests moments han rebut el seu impuls c�mplice.
"Chicago Tribune, nom�s resten quinze* dies per salvar el sistema de vida americ�"
*[o els que toquessin]
(Primeres paraules que deia la telefonista del diari principal de Chicago per atendre les trucades que es rebien a la redacci� els dies previs a les eleccions de 1936. El Tribune, que gaireb� sempre ha sigut prorepublic�, aleshores feia campanya descarada contra Franklin D. Roosevelt, a qui acusava directament de voler carregar-se els EUA. Actualment continua donant suport a la fam�lia Bush.)
Lenguas y dialectos
-�Por qu� dec�s que la lengua castellana ser� la lengua de la civilizaci�n en lo futuro?
-La lengua castellana ser� la lengua de la civilizaci�n en lo futuro, porqu� el ingl�s i el franc�s, que con ella pudieran compartir esta funci�n, son lenguas tan gastadas, que van camino de una disoluci�n completa.
-�Se hablan en Espa�a otras lenguas m�s que la lengua castellana?
-Puede decirse que en Espa�a se habla solo la lengua castellana, pues aparte de �sta, tan solo se habla el vascuence que, como lengua �nica, solo se emplea en algunos caser�os vascos y qued� reducido a funciones de dialecto por su pobreza ling��stica y filol�gica.
-�Y cu�les son los dialectos principales que se hablan en Espa�a?
-Los dialectos principales que se hablan en Espa�a son cuatro: el catal�n, el valenciano, el mallorqu�n y el gallego.
Catecismo patri�tico espa�ol (Salamanca, 1938)
Bombardeigs de Barcelona
Barcelona t� el trist r�cord d�haver sigut la primera gran ciutat del m�n que sense estar al front de batalla, va ser v�ctima de bombardeigs indiscriminats que afectaren greument la poblaci� civil. Entre el 13 de febrer de 1937, dia del primer atac, i el 24 de gener de 1939, data del darrer bombardeig al port, la capital catalana va patir 385 agressions a�ries.
La xifra de v�ctimes mortals segons dades oficials de l��poca, fou d�unes 2.750 com a conseq��ncia directa dels bombardeigs, als quals cal afegir els que van quedar greument ferits i no van sobreviure. Els hospitalitzats van superar els 7.000 i els edificis seriosament afectats foren m�s de 1.800, dels quals uns quants del patrimoni religi�s, llavors tancats o usats per a serveis p�blics.
L��rea m�s afectada, despr�s del port i la Barceloneta, que va haver de ser evacuada totalment, fou l�entorn de la pla�a Catalunya, el casc antic, el Poble Sec i l�esquerra de l�Eixample. Els bombardeigs van tenir com a objectiu primer les ind�stries, tallers, magatzems, estacions de tren, instal�lacions militars i edificis oficials. Per� de seguida van atacar tamb� zones densament poblades i altres objectius civils directes, no �col�laterals�, per espantar la poblaci�. Per exemple, els bombardeigs del 16, 17 i 18 de mar� de 1938 al centre de Barcelona van fer gaireb� un miler de morts. El secretari d�Estat nord-americ�, Cordell Hull, va escriure llavors que �quan la p�rdua de vides humanes entre la poblaci� civil no combatent �s potser m�s gran que mai en la hist�ria, crec que parlo en nom de tot el poble nord-americ� si expresso un sentiment d�horror per tot el que ha passat a Barcelona...�. Set anys despr�s, els estatunidencs arrasarien ciutats alemanyes i japoneses i farien centenars de milers de v�ctimes civils.
(Font: elaboraci� propia, amb informacions extretes de Josep M. S�ria, La Vanguardia, 24 novembre 2004 i Santiago y Elisenda Albert�, Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939) Albert� Editors 2004)
Discurs de Winston Churchill a la Cambra dels Comuns
(13 maig 1940)
�[...] No puc oferir-vos res m�s que sang, suor i ll�grimes. Tenim davant nostre una prova d'all� m�s dolorosa. Tenim davant nostre molts i molts mesos de lluita i patiment. [...]
Em pregunteu: quin �s el nostre objectiu? Puc respondre amb una paraula. �s la vict�ria. La vict�ria sigui com sigui, la vict�ria malgrat tots els terrors. La vict�ria, per llarg i feixuc que sigui el cam�, perqu� sense vict�ria no hi ha superviv�ncia. [...]
Penso que tinc dret, en aquestes circumst�ncies, en aquest moment, de reclamar l'ajut de tothom i de dir-vos: "Som-hi, avancem tots junts, unint totes les nostres forces."�
Assassinat de Llu�s Companys
(15 octubre 1940)
El tribunal militar que va jutjar Companys havia demanat el ta�t un dia abans del judici. D'aix� ning� en diu res i �s la prova material que el judici era una farsa!
Felip Sol� i Sabar�s
Avui 22 setembre 2003
Un testimoni de l'Holocaust
Testimoni de I�kov Vinnitxenko, ucra�n�s de 19 anys, considerat el primer soldat aliat que va entrar en un camp de concentraci� fins llavors suposadament desconegut i situat prop de la localitat polonesa d�Oswiecim, unes instal�lacions conegudes en alemany amb el nom d'Auschwitz-Birkenau. Era el dissabte �s�bat� 27 de gener del 1945, a les cinc del mat�: �Dones, nens malalts: eren incapa�os de moure�s, per aix� havien sigut abandonats al camp. Els alemanys no havien tingut temps de matar-los. Hi feia una pudor asfixiant, l�olor acre de la mort que encara sento. Vaig passar davant d�esquelets encongits al fang gelat. No parlaven, em perseguien amb mirades de terror. Els �ltims dies, per fer via, els nazis n�afusellaven milers a la vora mateix de les fosses comunes. Despr�s ho cremaven tot. Tamb� es van cremar aix� 29 dels 34 magatzems que contenien b�ns dels segrestats. Vaig obrir la porta de quatre barracots: en cada un, 24 persones, poloneses, russes, franceses, totes jueves. Estaven estirades, moribundes; n�hi havia que pregaven, es pensaven que jo volia matar-los. En l�uniforme de ratlles hi havia el r�tol �Ost� o l�estel de David. Les lliteres eren plenes de parracs i excrements, a dins era sufocant. No puc garantir que perceb�s felicitat quan els vaig anunciar que eren lliures. Els veia revifar, els ulls els llu�en, per� no tenien prou for�a per suportar l�alegria.�
Naixement de l'Estat d'Israel
-Quan Herzl va escriure L'Estat dels jueus i va demanar als jueus europeus que pugessin a un vaixell i se n'anessin a Palestina, els mateixos jueus el van prendre per boig. [...] El que va transformar aquella idea delirant en una possibilitat plausible i, finalment, en una realitat va ser l'antisemitisme europeu, que va comen�ar amb el cas Dreyfus i va acabar amb Hitler. Europa �s la culpable que Israel existeixi. Al principi all� era un forn ple de microbis...
-Tamb� hi havia �rabs palestins.
-Fins al 1948 totes les adquisicions de terra palestina es van pagar bitllo-bitllo, per� amb la cristal�litzaci� de l'Estat va venir el conflicte. La idea impol�luta es va comen�ar a embrutar quan es va materialitzar.
-Era previsible, �no li sembla?
-El soci�leg Von Gumplowitz va escriure a Herzl: "�Vol fundar un Estat sense vessament de sang, sense utilitzar la for�a ni l'ast�cia, nom�s venent i comprant accions? �On s'ha vist aix�?"
-Aquesta �s la pregunta.
-L'ONU va votar la partici� de Palestina en dos estats, i els �rabs no ho van acceptar. Van anar a una guerra, que van perdre, i es van quedar amb el 20% del territori [...] Cisjord�nia i Gaza [...]. �Qu� reclamen avui els palestins m�s assenyats? �El que tenien fins al 1967!
Entrevista de N�ria Navarro a Joan B. Culla, autor d'Israel, el somni i la trag�dia (2004)
El Peri�dico 26 octubre 2004
Mort de Josef Stalin
Un llibre recent del novel�lista angl�s Martin Amis [Koba the Dread: Laughter and the Twenty Million] [...] aconsegueix dibuixar un fred retrat de Stalin. Tan fred com esfere�dor. M�s enll� de la terrible magnitud de les dades (els vint milions del subt�tol s�n cad�vers), el lector hi percep una paradoxa brutal: mentre que qualsevol acudit sobre l'holocaust es considera ofensiu, el gulag ha generat una allau tan gran de fac�cies que hom pot arribar a pensar que les massacres sovi�tiques eren de riure. Amis recull acudits tremends, com els protagonitzats pel pesat de Soljenitsin que circulaven fa anys als ambients esquerranosos de Londres, i encerta el pinyol en transmetre el to de condescend�ncia amb qu� l'esquerra europea tractava els excessos sovi�tics, comparat amb la gravetat que arreplegaven els nazis entre la dreta. Unir els noms de Lenin i Stalin al de Hitler encara avui cou, i en tot cas nom�s sembla que hi hagi unanimitat en la condemna del feixista. La franquesa que transpira Koba el Temible clava el cop de gr�cia a determinats plantejaments te�rics aparentment progressistes.
M�rius Serra
La Vanguardia 9 setembre 2004
Primer missatge de correu electr�nic
El 29 d'octubre de 1969 Leonard Kleinrock dirigia un grup d'enginyers que estudiava l'enviament d'informaci� per paquets entre ordinadors. Volien trobar la manera que la informaci� no es perd�s en el cas que una m�quina pat�s danys. El grup treballava a la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science, de la UCLA (Universitat de Calif�rnia Los Angeles), i va enviar un missatge a un altre grup d'investigadors de l'Stanford Research Institute (San Francisco). El text que van intentar transmetre era la paraula "LOGIN", lletra per lletra . Els dos grups estaven connectats per tel�fon, i quan Los Angeles va comen�ar a transmetre els de Stanford van cridar: "Tenim la L!" I tot seguit: "Tenim la O!!" Per� la transmissi� es va tallar quan enviaven la "G". El contingut del primer missatge de correu electr�nic de la hist�ria, per tant, va ser nom�s "LO", tot i que seguidament van tornar a connectar-se i la paraula "LOGIN" va arribar completa.
La fidelitat de la secret�ria
Rose Mary Woods, l�eficient i fidel secret�ria de Richard Nixon, esborr� un fragment d�una de les cintes de la Casa Blanca, la corresponent a una conversa que va tenir el president amb el seu cap de gabinet, Bob Halderman, el mes de juny del 1972, pocs dies despr�s del robatori en les oficines dem�crates de l�edifici Watergate, que va obligar Nixon a dimitir finalment el 9 d�agost del 1974.
Segons la mateixa Woods, un dia de l�any 1973, mentre transcrivia cintes secretes del president, va contestar a una trucada de tel�fon i, inadvertidament, va pr�mer el bot� de gravar en comptes del de stop. El resultat fou que es van perdre 18 minuts i mig de la conversa amb Halderman del 20 de juny del 1972, just tres dies despr�s del robatori de Watergate. Quan es va descobrir la cinta esborrada, es va aixecar la sospita que la xerrada entre tots dos podria haver demostrat que Nixon estava al corrent de l�acci�.
Des del 1951 treball� per a ell i el va seguir fins i tot al seu exili californi�. Nixon va dir d�ella que �tenia la rara i �nica virtut que marca la difer�ncia entre una bona secret�ria i una gran secret�ria; sempre d�na el millor quan les pressions s�n m�ximes�. La mateixa lleialtat li va impedir redactar unes mem�ries, que haurien estat molt sucoses, abans de la seva mort, el mes de gener del 2005.
La mort de Franco, vista des de Roma
Aquesta setmana Paloma G�mez Borrero li va explicar a M�nica Terribas (La nit al dia, El 33) que, el dia que va morir Franco, TVE li va encarregar un reportatge amb les persones que s'acostaven a l'ambaixada espanyola a Roma a firmar al llibre de condols. I resulta que les va passar de tots colors. Mentre a Madrid hi havia cues de franquistes esperant plasmar un sospir literari en honor del dictador, a Roma no hi havia ning�. Ni alguna resta fatxa dels fascios de Mussolini. En vista de la falta de p�blic, va acabar disfressant el personal de l'ambaixada, amb vestits diferents, perqu� anessin passant a firmar com si fos un tumult de persones diferents. Ah!, a vegades tant enginy, tant zel professional, espanta.
Ferran Monegal
El Peri�dico 10 juliol 2004
La mort de Franco, vista per l'editor de La Vanguardia
�Una obra extraordinaria que ha cambiado radicalmente a Espa�a�
�La profunda emoci�n que siento por la p�rdida del Caudillo de Espa�a, General�simo Franco, viene condicionada por la obra extraordinaria que ha cambiado radicalmente a Espa�a en unos pocos a�os, si bien personalmente aumenta, por los sentimientos de amistad que me hab�a siempre demostrado y que ven�a ratificada por el nombramiento con que he sido honrado en dos ocasiones como procurador en Cortes de designaci�n directa del Jefe del Estado.
Es dif�cil, en unas pocas l�neas, dar una idea de lo que ha representado el Caudillo en la vida de Espa�a, porque en cualquier orden que se considere, vemos el progreso inmenso que han representado estos a�os en los cuales nuestro pa�s ha pasado de ser una naci�n de segundo orden a situarse junto a los pa�ses m�s industrializados y de mayor rango cultural.
Con l�grimas en los ojos he escuchado esta ma�ana la alocuci�n de nuestro presidente, don Carlos Arias Navarro, quien, visiblemente emocionado, nos ha le�do el �ltimo mensaje de Franco y no solamente yo, sino las personas que estaban a mi lado, no han podido contener la emoci�n que la lectura les ha producido.
Me siento orgulloso de pertenecer y formar parte de la Espa�a de Franco. Y, en el tiempo que me quede de vida, he de recordar siempre la fecha hist�rica del d�a de hoy, dolorosa para todos los espa�oles, a cuyas plegarias uno las m�as por el eterno descanso del alma de nuestro querido Caudillo�
Carlos de God�, comte de God�
La Vanguardia, 21 novembre 1975, p. 8
No demanar perd�
Ni el PSOE ni el PP es van avenir que l'Estat deman�s perd� per l'afusellament de Companys. Es va adduir que aquest Estat no �s el mateix que l'Estat franquista. Davant les barbaritats encara hi ha socialistes amb complex d'Estocolm que se l'agafen amb un paper de fumar. Demanar perd� no �s humiliant. Demanar perd� no taca qui en demana. Demanar perd� �s un comprom�s de futur. Demanar perd� en nom de l'enemic �s prometre davant de les noves generacions que la mort o l'exili no ser� mai la soluci� a la discrep�ncia.
Joan Barril
El Peri�dico 30 setembre 2004
L�afer Baudis
Dominique Baudis, president del Consell Superior Audiovisual franc�s (CSA) i exalcalde de Tolosa de Llenguadoc, publica el llibre Face a la calomnie, entorn d�un afer de crims sexuals amb participaci� de menors, en el qual fou involucrat unilateralment el mes de maig de l�any 2003. Baudis va ser exonerat judicialment de qualsevol sospita el mes de novembre del 2004, despr�s d�ensorrar-se un rere l�altre tots els testimonis i indicis que l�incriminaven. El llibre �s un al�legat for�a original contra els excessos a qu� pot arribar l�acci� combinada de la maquin�ria judicial, la pressi� medi�tica i els interessos pol�tics.
Dominique Baudis, que mesos abans de la campanya de cal�mnies del 2003 havia encap�alat amb el CSA una en�rgica croada contra la pornografia televisiva �amb la qual cosa les acusacions de proxenetisme el posaven en una situaci� ben galdosa�, va assenyalar inicialment la ind�stria del sexe d�haver ordit la conspiraci�. Despr�s ha denunciat tamb� el propietari del diari de Tolosa La D�p�che du Midi, Jean-Michel Baylet, vell rival pol�tic, com a �motor de la maquinaci�; la cadena p�blica de televisi� TF2, a la qual retreu haver caigut en la morbositat per guanyar audi�ncia; el programa de Canal+ Le Vrai Journal, dirigit per Karl Zero, pel qual desfilaren suposats testimonis que detallaven les tortures atribu�des al president del CSA; l�antic cap d�homicidis de la policia, Michel Roussel; el fiscal Michel Br�ard, arrossegat per les fabulacions de les testimonis, que va haver de dimitir del cas; i el mateix substitut de Baudis a l�alcaldia i despr�s ministre de Sanitat, Philippe Douste-Blazy, al qual retreu que permet�s la propagaci� de l�infundi i la deslleialtat de no haver-lo informat abans sobre el que es co�a.
El mateix diari Le Monde, arran d�aquest cas, ha fet autocr�tica pel seu capteniment poc rigor�s. Des del punt de vista judicial, el cas roman obert per als inductors de la campanya, processats per invenci� de delictes imaginaris i fals testimoni, a l�espera que el nou fiscal posi definitivament ordre en el sumari.