rac� de la llengua
Citacions
per Xavier Rubert de Vent�s
Corrien els anys seixanta, que el professor Canals, catedr�tic de metaf�sica de la Universitat de Barcelona, va estampar un r�tol al taul� d�anuncis de la facultat, majorit�riament ocupat llavors pels pasquins del nou i clandest� Sindicat Democr�tic. El cartell reprodu�a una enquesta publicada en un diari sobre els practicants de distints credos a Espanya. El c�mput era si fa no fa com segueix: cat�lics, 18.320.432; luterans, 5.424; musulmans, 2.122; ateus, 1.670; calvinistes, 624; budistes, 63; sectaris de la intel�lectiva (sic), 1.
Com es pot veure, aquesta classificaci� t� un dall� d�aquella enciclop�dia xinesa citada per Borges on els animals es dividien en: 1. Pertanyents a l�emperador. 2. Embalsamats. 3. Lletons. 4. Pintats amb un pinzell de p�l de camell. 5. No inclosos en aquesta classificaci�. 6. Innombrables, etc�tera. Totes dues classificacions s�n pintoresques, no cal dir-ho, per� el que a mi em va impressionar m�s i no he deixat de demanar-me �s qui devia ser aquell pobre �sectari de la intel�lectiva� que va obligar l�enquestador a establir una categoria nom�s per a ell. I no �s que ens faltin avui sectaris i doctrinaris de les esp�cies m�s extravagants, esp�cies que mereixerien sens dubte un lloc en la llista del doctor Canals. Tenim m�s d�un �sectari de la intel�lectiva�, certament, per� tamb� en tenim del Monetarisme o del Constitucionalisme, de les Pr�stines Ess�ncies Nacionals o, al contrari, de les Intangibles Fronteres P�tries. [�]
El perfil dels estats actuals poques vegades va ser dibuixat per cap Constituci� o voluntat popular: Montesquieu ens va deixar una teoria del dintorn democr�tic (separaci� de l�executiu, el legislatiu i el judicial, etc�tera) per� no del seu contorn. De fet, el tra�at de les fronteres actuals �s producte de l�atzar i de la viol�ncia: del semen dels seus reis, del pacte dels seus senyors i de la sang dels seus s�bdits. Anar dessacralitzant mites fundacionals i proposar un refer�ndum sense viol�ncia com a forma de definir aquest �mbit em sembla un aven� democr�tic fenomenal. I considerar per principi una aberraci� antidemocr�tica que pobles com el basc o el catal� puguin decidir sobre el seu futur votant �a la canadenca� em pareix l�ab�s m�s gran que es pot fer de les paraules constituci�, democr�cia o llibertat. O �s que aquests termes nom�s s�n sagrats quan han sigut con-sagrats a sang i foc per una hist�ria que avui tots reconeixem no apta per a menors? O �s que quan es tracta de l��frica les fronteres bones s�han d�haver tra�at per les pot�ncies colonials amb la regla i el comp�s? O �s que nom�s s�n dem�crates les fronteres defensades a Alg�ria o Turquia per uns militars colpistes que tots reconeixen com impresentables? O no pot ser al cap i a la fi que aquell solitari �sectari de la intel�lectiva� en la llista del doctor Canals forma avui a Espanya legi�: una legi� que no dubta a anteposar un nacionalisme camuflat en constituci� a l�expressi� lliure dels pobles �no inclosos en aquesta classificaci� borgiana?
Els catalans que aspirem a una relaci� bilateral cordial, a una lliure i pactada federaci� amb Espanya, nom�s pretenem escriure una hist�ria apta per a tots els p�blics. Una hist�ria l�enemic primer i principal de la qual s�n els terroristes, �s ben clar (al cap i a la fi ells s�n avui els m�s qualificats mantenidors d�aquella cartografia dibuixada a base de sang i foc). Per� una hist�ria -h�las- que necessitaria comptar punt i seguit amb la comprensi� �estava a punt de dir: amb la complicitat� dels mateixos espanyols.
Aquest �s l�escenari que m�apareix avui tan necessari com inviable, tan imprescindible com impossible. Del somni en un Estatut de fais� bilateral, votat pel nostre Parlament, hem despertat davant la crua realitat d�haver de continuar pidolant una infraestructura de m�s, un peatge de menys, una balan�a fiscal equitativa, per l�amor de D�u. L�equilibri de forces i la nostra capacitat de negociaci� amb Espanya no sembla que donin gaire m�s de si. Ni tampoc sembla que hagi de permetre�ns superar el procediment humiliant, entre murri i servil, del peix al cove. Des de perspectives diferents, tant Roca com Maragall van ensopegar contra aquest fet tossut, contra aquest meme ben empeltat dins l�hipot�lem dels espanyols i amb el qual Pujol mai no deix� de comptar. D�ac� que alguns catalans puguin anar arribant a la conclusi� que, en nom de la cordialitat entre uns i altres, i pel b� de tothom, haur�em d�invertir aix� els termes: �No volem m�s peix al cove; volem simplement el cove.� Una variant de la coneguda dita mexicana: �Ara ja no vull formatge, nom�s eixir de la ratera.�
�s simple com aix�; i impossible com aix�, ara com ara.
(Extracte d�un article publicat per Xavier Rubert de Vent�s, fil�sof, a El Pa�s, 15 setembre 2007)
Joan Sol� ha formulat tres principis que reprodu�m tot seguit per ajudar a eixamplar l��s social del catal�: principi de no-agressivitat, principi de no-ren�ncia i principi d�exig�ncia p�blica.
Principi de no-agressivitat. No ens hem d'enfrontar individualment persona a persona; no hi guanyem res ni nosaltres ni els altres, sin� tot al contrari: ells i nosaltres en sortim escaldats, enrabiats. A part que les persones, en solitari, som molt febles.
Principi de no-ren�ncia. En canvi, fora del cara a cara individual, es tracta de no renunciar mai al catal�: en una botiga, en un restaurant, en una entitat o en un acte p�blic qualsevol. En aquests casos la sensaci� d'agressivitat, d'incomoditat, �s ja molt m�s feble o fins i tot desapareix. I a m�s a m�s, en aquest cas ens protegeix la llei. I �s per aqu� que podem fer forat: anant escampant la voluntat de no cedir.
Principi d'exig�ncia p�blica. Davant els pol�tics, davant les institucions, davant les entitats, es tracta d'exigir incondicionalment i implacablement almenys all� que les lleis s'han dignat concedir-nos. Exigir que els pol�tics ens facin recuperar la confian�a en nosaltres mateixos i ens facin respectables davant els altres. Cadasc� practicar� aquest principi des de les seves possibilitats, des del seu lloc de feina o de responsabilitat, sense posar-s'hi pedres al fetge: simplement, apel�lant a la llei i als principis m�s elementals (sovint no escrits) del dret a la pr�pia personalitat. Sense ranc�nies, sense aixecar la veu: amb tota la calma, per� sense treva. Si un alumne d'Erasmus aixeca la m� a classe demanant que el professor parli en castell�, tu l'aixecar�s demanant que parli en catal�: sense cap complex, sense vergonya, sense por, amb la consci�ncia clara que d�nes suport a la valentia del professor i al teu dret: �s un acte natural i digne. I seran les autoritats competents les que hi hauran de trobar la soluci�, no pas tu individualment. Si tots f�ssim aix�, us ben asseguro que les autoritats tamb� actuarien o reaccionarien de tota una altra manera. Si pogu�ssim aplicar aix� al cine, la difusi� i la flexibilitat del catal� tindrien un suport excepcional. Per� aqu� jo no veig que s'hi pugui aplicar, simplement perqu� primum vivere: aqu� s�n les autoritats que han de passar al davant.
(Cultura, Avui, 9 novembre 2006)
(declaracions)
No podem abdicar de la llengua en p�blic. Hem d'usar el catal�, en principi, sempre, a tot arreu i amb tothom.
Joan Sol�, membre de l�Institut d�Estudis Catalans
El futur del catal�, Emp�ries, 2004
Una llengua, un estat
Una llengua, m�s que mai, necessita un Estat al darrere. Hem de transformar l'Estat �perqu� �s l'Estat qui ha d'atacar tots aquests problemes� en una organitzaci� respectuosa amb la diversitat ling��stica. L'ideal, �s clar, seria gaudir d'un Estat que ens represent�s en exclusiva. Per� no hem d'esperar a tenir un Estat propi per abordar tot aix�. Hi podem aspirar, per� no podem esperar.�
Albert Rossich, catedr�tic de Filologia Catalana a la Universitat de Girona
El futur del catal�, Emp�ries, 2004
Arxiu il�legal
Els fons documentals de l�Arxiu de Salamanca tenen l�origen en unes incautacions del r�gim franquista, els actes del qual van ser declarats il�legals per les resolucions de l�Assemblea General de l�ONU 32-I, del 9 de febrer del 1946, i 39-I, del 12 de desembre del 1946, i estan integrats en conductes tipificades com a delictes contra la humanitat. S�n actes violents de roberia, no emparats per cap norma jur�dica. Per tant, no es pot argumentar que la possessi� continuada per l�Estat d�aquests documents hagi generat una prescripci� adquisitiva a favor de l�Administraci�, ja que, conforme al Codi civil, els actes executats amb viol�ncia no fan profit per a la possessi�, i sense possessi� no hi pot haver usucapi�.
Jos� Miguel Sebasti�n Carrero, advocat
El Pa�s 14 gener 2005
Paraules sense equivalent
�Francesc Pujols estudia Europa i s'adona que al nord utilitzen la ra� per� no veuen la realitat, i que al sud veuen la realitat per� no hi apliquen la ra�. En canvi, diu, el nostre realisme queda pal�s en dues paraules sense equivalent en cap altra llengua: seny i enraonar, en el sentit de parlar.�
Francesc Canosa
Avui 10 gener 2005
Les lleng�es progressen per la cultura, no per les armes
Qualsevol paraula que desapareix s'end� amb ella una idea. No podem permetre que desaparegui cap paraula de cap idioma. [�] Jo s�c partidari que es mantinguin totes les lleng�es que existeixen al m�n. Qualsevol paraula �s un patrimoni de la humanitat. Un cop dit aix�, em sembla lamentable l'�s pol�tic de les lleng�es. Normalment les utilitzen per llan�ar-les al cap als altres. Les lleng�es han progressat m�s per la cultura que per les armes. [�] Quan es va descolonitzar Am�rica, a penes tres milions de persones parlaven l'espanyol. La seva extensi� es va produir precisament amb la retirada d'Espanya.
�lex Grijelmo, periodista
Entrevista de N�ria Navarro a El Peri�dico, 11 gener 2005
El valenci� a les escoles
A les escoles no tenim cap problema amb la llengua. Fa 25 anys s� que hi havia un problema perqu� no compt�vem amb ensenyament en valenci� per� ara, amb les 966 escoles d'ensenyament en valenci� de la Comunitat i les 56 que hi ha a Val�ncia capital no tenim cap problema. [�] S�hi impartix el valenci� correcte i normatiu que ens ensenya la Universitat, perqu� s�n professionals, i no hi ha cap escola que dubte de la unitat de la llengua [�] El debat ling��stic �s un tema fictici per als que no porten els seus fills a l'ensenyament en valenci�. Els parlen en castell�, els porten a l'escola en castell� i la nostra llengua tant se'ls en d�na.
Josep Chaqu�s, president fundador de la Coordinadora d'Escoles en Valenci� i de la Federaci� d'Associacions per la Llengua
Desembre 2004
La tasca vulgar
Fa dues nits, en un sopar gremial [a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, M�xic], una editora holandesa molt agradable i tan amatent a les virtuts del tequila com jo mateix va destapar-se parlant un catal� m�s que acceptable, i requerida per l'admirada concurr�ncia a explicar com l'havia apr�s, va quedar-se amb el personal declarant que, a m�s de la consabuda estada a Barcelona, havia seguit el curset anomenat Digui digui, i dient a m�s que li semblava espl�ndid i el m�s divertit que havia utilitzat per aprendre un idioma. Com que crec no tenir prejudicis en cap direcci� per sorprendre'm o per deixar de fer-ho, s� que em va sobtar la cara d'escepticisme dels quatre catalans que l'escoltaven. Vet-ho aqu�, nosaltres tamb� carrossem contradiccions: d'una banda som els reis del mambo -Gaud�, Dal�, Ferran Adri�, el Bar�a, etc.- i de l'altra ens elogien una cosa o activitat m�s quotidiana, m�s vulgar si es vol, i no ens ho creiem.
Miquel de Palol
Avui 7 desembre 2004
Sistemes democr�tics
En els sistemes absolutistes el ciutad� �s obligat a saber la llengua de l'administraci�, mentre que els sistemes democr�tics es caracteritzen perqu� els funcionaris tenen l'obligaci� de con�ixer la llengua en qu� parlen els administrats.
Josep M. Puig Salelles, notari
16 novembre 2004
El catedr�tic de ling��stica general i director del CUSC de la UB, Albert Bastardas, proposa �cercar principis ben generals i internacionals per a la resoluci� de les situacions ling��sticament conflictives�, com ara el que vindria a dir que �tot all� que puguin fer les lleng�es locals no ho han de fer les lleng�es m�s globals�, un principi que, de fet,�ja s'aplica a Europa en l'�mbit de l'administraci�.�
Subsidiarietat ling��stica i funcions exclusives per al catal�
La complexitat socioling��stica de la Catalunya actual posa, de fet, damunt de la taula problemes de car�cter mundial que cal saber resoldre amb intel�lig�ncia i just�cia. Per exemple, quins comportaments haurien �ticament de sostenir els individus que es desplacen de la seva �rea ling��stica a una altra, ja sigui a l'interior d'un mateix Estat o a l'exterior? Seria just de demanar-los si m�s no la seva biling�itzaci� efectiva en la llengua de la comunitat receptora? I als seus descendents? Un altre aspecte: donada la creixent interdepend�ncia i intercomunicaci� entre els distints grups ling��stics humans, fins on han de renunciar aquests a tenir funcions ling��stiques en el seus codis propis a favor dels m�s generals? Com s'hauria d'organitzar una distribuci� no-jer�rquica i adequada de funcions entre els codis propis (locals) i els d'intercomunicaci� general (globals) que no afavor�s els processos de substituci� ling��stica? I encara m�s: quina organitzaci� ling��stica leg�tima haurien de tenir aquells grups ling��stics minoritzats i subordinats pol�ticament en el pla de l'Estat que, a m�s, han rebut enormes contingents demoling��stics adscrits a la mateixa �nica llengua que �s oficial en el pla estatal, i quan aquesta �s a m�s una llengua d'abast superior amb potents xarxes internacionals de producci� medi�tica i escrita i, doncs, amb gran poder econ�mic?
Com veiem, aquesta problem�tica �s absolutament glocal, �s a dir, local i global alhora i d'abast mundial, i no pas ja �nicament un problema de determinats grups minoritaris. Crec que �s el moment de cercar principis ben generals i internacionals per a la resoluci� de les situacions ling��sticament conflictives. Veig, per exemple, que de l'examen de les possibles solucions de conviv�ncia de la diversitat, en podria sortir una mena de principi de subsidiarietat ling��stica -com el que ja s'aplica a Europa en l'�mbit de l'administraci�- que vindria a dir que tot all� que puguin fer les lleng�es locals no ho han de fer les lleng�es m�s globals. �s a dir, els codis locals han de tenir el m�xim possible de funcions, deixant nom�s les estrictament necess�ries als codis m�s globals. I no pas, doncs, a l'inrev�s com el fet de l'extensi� de la compet�ncia en les lleng�es internacionals pot dur-nos a creure. Si tot ho poden fer les lleng�es m�s globals -per tal com cada dia seran m�s conegudes- per a qu� haurien de servir els idiomes locals? Crec, doncs, que la clau �s la distribuci� de funcions, de car�cter no pas jer�rquic ni asim�tric i afavorint per defecte sempre els codis locals. D'aquesta manera es podria fer possible un resultat que pot semblar incompatible a primer cop d'ull, �s a dir, la preservaci� de la diversitat ling��stica i alhora el coneixement de grans lleng�es d'intercomunicaci� per part de la majoria de la poblaci� mundial.
Cal tenir en compte que perqu� puguin sobreviure les lleng�es locals en la globalitzaci� general cap a la qual anem avan�ant �s fonamental que aquestes puguin disposar d'importants funcions exclusives, �s a dir, de comunicacions p�bliques -a part de les privades- que no siguin efectuades habitualment per cap m�s llengua. Aix�, la llengua ser� sempre �til i instrumental, i tindr� sentit la seva continu�tat intergeneracional i/o el seu aprenentatge per les persones que no la tinguin com a llengua primera. Si passem aix� a Catalunya, l'exemple �s clar: si tot ho pot fer tamb� el castell� per a qu� ha de servir el catal�?
�s en un marc de clara protecci� i promoci� del catal� com a llengua de comunicaci� habitual i general a Catalunya -en les organitzacions i entre les persones, tinguem l'origen que tinguem, vinguem d'on vinguem- que es podran dissenyar amb serenitat i consens pol�tiques d'acolliment de les altres lleng�es que avui tenen pres�ncia en el nostre pa�s, i pol�tiques educatives que dotin la poblaci� del m�xim de recursos ling��stics a nivell personal, �ptims per a un m�n global i pluriling�e. En la poliglotitzaci� ordenada i efica� dels individus i en l'acurada distribuci� de funcions veig les idees-for�a de l'organitzaci� ling��stica de la Catalunya futura. Ara que els partits pol�tics catalans estan treballant en la reforma dels textos estatutaris cal no passar per damunt del problema sin� enfrontar-s'hi amb rigor i fraternitat i arribar a un consens general �ptim sobre l'organitzaci� ling��stica del pa�s.
Albert Bastardas i Boada. Catedr�tic de ling��stica general i director del CUSC (Centre Universitari de Socioling��stica i Comunicaci�) de la Universitat de Barcelona
Avui 25 novembre 2004