Poc havia de sospitar, aquest americà de pares alemanys, industrial de l'animació de masses i la propaganda, que arribaria un dia que tots els infants o exinfants d'Anglosaxònia recordarien, ja per la via de la nostàlgia, pel kitsch o per la genuïna fascinació transmesa amb esmer als descendents, les línies amb què un dia començà a esbatussar-se amb l'ordre gramàtic, l'estàblishment de la creació literària per a infants. En efecte sabem, per gràcia d'una llegenda urbana, que va pactar amb una divinitat editorial que li demanà aproximar-se al seu públic més fràgil i potencialment més fidel mitjançant una revolució feta llibre "per a principiants", un conte per a nens i nenes que conté dues-centes paraules diferents, escadusser de totes totes, i que es titulà The Cat in the Hat, el gat del barret...

Els èxits no trigaren en mullar-li les puntes dels dits dels peus, arran de la qual cosa la divinitat li'n demanà continuïtat. Els títols començaren a succeïr-se, el ressò trascendia, els nens tornaven a somriure. L'absurd de les seves narracions rebentava qualsevol de les parets que els censor d'aquest tipus de text poguessin voler imposar, AMPAs diverses, estudiosos, professors, etc... Val a dir que aquest absurd era d'allò més nominal, ja que cada porció de text nova era un atemptat contra els ossis esquemes d'una societat neoimperial amb ínfules de construcció.

Afortunadament per al bescanvi d'estocs i, en especial exclusiva per als seus tutors, el tipus ja fa dies que cria malves, des de l'any noranta-u que no se'l sent piular, i és que, com predigué un directiu d'una d'aquestes grans marques que l'amiga Naomi Klein posa al mateix sac del brànding, les màquines es rovellen, les galetes es mengen i les persones es moren, només la marca sobreviu. I el Doctor Seuss diu, des del sepulcre, no patiu, la meva marca també hi és