Dante se sente como se su compania es cercate per le animas penitente como es cercate illo del victor de un grande summa de moneta in un joco de dados, ma ille debe pensar al cantos precedente e al chaos imperante in Italia depost le defaite del fortias imperial. Campaldino es al fronte de su dubitas, depost le previe cantos, e quando ille vide Sordello de Mantua imbraciar le *con-citatano Vergilio, ille se lancea in le plus famose de su Philippicas. Ni le guelfos, qui ha disfacite le imperator pro lor avaritia, ni le papa, qui "devotemente" non deberea usurpar illo que pertine a Cesare, ni le imperator, interessate pro augmentar su terras in Germania (pro su cupidigia), fuge le sarcasmo de Dante. Ma anque pejor sarcasmo es reservate pro su amate Florentia, ubi le polarization politic causa continue confusion e le continue reversos del lege. Dante sembla quasi dicer disperatemente "que ha nos facite?". In le sfundo, le parolas de Ullisse, le pagan damnate al Inferno resona sempre plus clar: "...Considera vos le vostre semine: / vos non esseva facte pro viver como brutos / ma pro sequer virtute e cognoscientia... "
zara = joco de hazardo jocate con tres dados e con regulas similar al poker (del arabic al-zar al basse latino azarum a un prototypo protoromanic de azaro, hisp./port. = azard, fran./angl. = hazard, it. = zara, protoslavic sar-stati. Del initial significato de joco de dados al successive significato de hasardo, risco.) familia derivational: hasardo, hasardose, hasardar (versos 10-21) Tote iste peronas es minor characteres contemporari, simplice victimas de tempores violente.
|
|
1) Quando se parte il gioco de la zara,
4) con le altero va tote le gente;
7) ille non halta e aqueste e aquelle audi;
10) Tal era io in aquelle turba spisse,
13) Il habeva le aretino qui per le bracios
16) Aqui precava con su manos extense
19) Io videva le conte Urso e su anima divise
22) Pier da la Broccia io dice; e que provide,
25) Quando io esseva libere de tote
28) io comenciava: «Il pare que tu nega,
31) e aqueste gente preca solmente de aqueste:
34) Et ille a me: «Mi scriptura es plan;
37) que le apice de judicio non bassa
40) e la ubi io affirmava aqueste puncto,
43) Vermente, pro assi alte materias
46) Io non sape si tu comprende: io parla de Beatrice;
49) E io: «Senior, que nos vade con major hasta,
52) «Nos vadera in aqueste die avante»,
55) Ante que tu es suso, tu videra retornar
58) Ma mira la un anima un'anima que, stante
61) Nos arrivava a ille: o anima lombarde,
64) Ille non diceva nos alcun cosa,
67) Ma Vergilio se traheva a ille, precante
70) ma de nostre pais e de nostre vita
73) surgeva verso ille ab le loco ubi ille ante stava,
76) Ahi serve Italia, de dolor hostello,
79) Aquelle anima gentil esseva assi preste,
82) ma ora in te non sta sin guerra
85) Cerca, misere, del une al altere prode
88) Que val que te reparava le bridas
91) Ahi, gente que deberea esser devote,
94) reguarda como aqueste fera deveniva fellon
97) O Alberto teutone qui abandona
100) que un juste giudicio del stellas cade
103) Pro que tu e tu patre ha sufferte,
106) Veni a vider Montecchi e Cappelletti,
109) Veni, cruel, veni, e vide le oppression
112) Veni e vide tu Roma que plange
115) Veni vider la gente quanto se ama!
118) E si il me es licite, o summe Jove
121) O illo es preparation que in le abysso
124) Pro que tote le citates de Italia plen
127) Florentia mie, tu pote ben gauder
130) Multos ha justitia in lor cordes, ma tarde
133) Multos declina le commun carga;
136) Sia ora felice, pro que tu ha ben de que:
139) Athenes e Lacedemone, que faceva
142) comparate con te, que face assi subtil
145) Quante vices, in le tempore que tu rememora,
148) E si ben te memora e vide le lumine,
151) ma con su volver se su dolor disguisa.
|
Quando si parte il gioco de la zara,
con l'altro se ne va tutta la gente;
el non s'arresta, e questo e quello intende;
Tal era io in quella turba spessa,
Quiv'era l'Aretin che da le braccia
Quivi pregava con le mani sporte
Vidi conte Orso e l'anima divisa
Pier da la Broccia dico; e qui proveggia,
Come libero fui da tutte quante
io cominciai: «El par che tu mi nieghi,
e questa gente prega pur di questo:
Ed elli a me: «La mia scrittura è piana;
ché cima di giudicio non s'avvalla
e là dov'io fermai cotesto punto,
Veramente a così alto sospetto
Non so se 'ntendi: io dico di Beatrice;
E io: «Segnore, andiamo a maggior fretta,
«Noi anderem con questo giorno innanzi»,
Prima che sie là sù, tornar vedrai
Ma vedi là un'anima che, posta
Venimmo a lei: o anima lombarda,
Ella non ci dicea alcuna cosa,
Pur Virgilio si trasse a lei, pregando
ma di nostro paese e de la vita
surse ver' lui del loco ove pria stava,
Ahi serva Italia, di dolore ostello,
Quell'anima gentil fu così presta,
e ora in te non stanno sanza guerra
Cerca, misera, intorno da le prode
Che val perché ti racconciasse il freno
Ahi gente che dovresti esser devota,
guarda come esta fiera è fatta fella
O Alberto tedesco ch'abbandoni
giusto giudicio da le stelle caggia
Ch'avete tu e 'l tuo padre sofferto,
Vieni a veder Montecchi e Cappelletti,
Vien, crudel, vieni, e vedi la pressura
Vieni a veder la tua Roma che piagne
Vieni a veder la gente quanto s'ama!
E se licito m'è, o sommo Giove
O è preparazion che ne l'abisso
Ché le città d'Italia tutte piene
Fiorenza mia, ben puoi esser contenta
Molti han giustizia in cuore, e tardi scocca
Molti rifiutan lo comune incarco;
Or ti fa lieta, ché tu hai ben onde:
Atene e Lacedemona, che fenno
verso di te, che fai tanto sottili
Quante volte, del tempo che rimembre,
E se ben ti ricordi e vedi lume,
ma con dar volta suo dolore scherma.
|