El divertiment ocupa cada vegada més espai en la nostra vida. Hom vol dedicar el seu temps lliure de la millor manera possible. Els uns de la forma més original que se'ls acudeix. Altres ho fan com s'ha fet sempre, a la manera tradicional. I fins i tot hi ha gent que simplement no fa res, gaudeixen badant del seu temps d'oci.

En aquest sentit moltes entitats, o les anomenades comissions de festes s'esforcen any rera any en oferir activitats lúdiques que arrosseguin el màxim nombre de persones durant les festes patronals -ja siguin municipals o de barriades- i els faci destacar per sobre de les dels seus veïns.
Sovint aquesta lluita estimula la creativitat. Cada cop més però tot es redueix a aconseguir un bon pressupost a base d'arreplegar un bon nombre de generosos patrocinadors, cosa que va justament en detriment de l'originalitat, doncs quan es parla de diners es va sobre segur.

Ací és on trobem un cert perill. El cercar un seguiment massiu implica donar massa relleu al populisme, i quan aquest que rima amb electoralisme pren la paraula s'allunya qualsevol possibilitat de fred enraonament.
És això el que crec succeeix a Llefià amb les seves vaquilles. Una celebració que es ve desenvolupant des de mitjans anys 80, organitzada per l'AA.VV de Sant Joan de Llefià-Gran Sol, i que compta fins ara amb el vist i plau de la Generalitat (es troba acollida a la llei de protecció d'animals de la Generalitat de l'any 1988 per estar qualificada des d'el mateix any com a festa tradicional quan tot just feia quatre anys que se celebrava). L'Ajuntament, per la seva banda, recolza indirectament l'activitat, deixant la decisió en mans de la Generalitat, i no havent-se oposat a considerar la festa com a "tradicional".

Des d'aleshores el consistori no s'ha oposat mai públicament a la celebració de 'esdeve-niment i fins i tot els seus membres a títol particular s'han mostrat favorables a la "suelta de vaquilles" sustentant-se en el suposat suport popular.

ASOA (Associació Segona Oportunitat Animal", entitat que té cura dels gossos de la gossera municipal, va demanar el gener del 2002 al Ple municipal que es fes tot el possible per prohibir aquesta celebració perquè considera que és una pràctica vexatòria i denigrant per uns animals que, a més, pateixen maltractes per part del públic. Plantejaven amés si es pot considerar que aquesta festa és una tradició a Badalona com per mantenir-la? Van demanar també la revisió de les llicències que posseeix l'AAVV que els permeten realitzar l'activitat.

Aleshores Caterina Mieras com alcaldessa accidental es va comprometre a donar una resposta que no va arribar fins el mes d'abril, i només a mitges. L'Ajuntament deia que la responsabilitat en el tema de la festa de les vaquilles era de la Generalitat; d'aquesta manera desviava la qüestió sense pronunciar-se (la tàctica de sempre). Posteriorment a través d'una entrevista a Ràdio Ciutat (4 d'abril) es va saber el parer de Maite Arqué, qui va manifestar que si el grup municipal socialista s'hagués de pronunciar sobre el tema estaria a favor d'aquesta activitat. Continuava així sense mullar-se el consistori.

El mateix mes d'abril el primer tinent d'alcalde, Eduard Tortajada, va manifestar que el paper de l'Ajuntament en la qüestió es reduïa a comunicar a la Generalitat quants anys feia que es desenvolupava l'activitat (aleshores 4 anys), i que només actuarien en cas d'incompliment de la llei o si es tractés d'una activitat municipal. L'Ajuntament però es va negar a assistir a una reunió entre la Generalitat i ASOA.

Tortajada va ser un dels primers en reconèixer públicament que es tenia en compte que hi ha molts badalonins que segueixen la festa. Maité Arqué també va dir que el grup donava suport a l'acte pel nombrós públic que aglutina. El populisme més barroer ja havia pres les regnes.

Però com ASOA planteja, com es pot considerar tradicional una activitat que feia tot just 4 anys que es practicava?

No és aquest l'únic argument contrari a la celebració. Òscar Montoro, president d'ASOA, manifestava el juny de l'any passat al diari el Punt que: «Surten a la plaça menors d'edat, es toquen les vaquillas i, entre altres coses, se'ls fa mal a còpia de puntades de peu i cops diversos».

ASOA va enviar una carta a tots els grups municipals de la ciutat qualificant la "suelta" d'«aberrant, retrògrada, grollera i innecessària», en la mateixa s'oferien amés a col·laborar amb els organitzadors de la festa «amb el propòsit que, malgrat la nostra oposició, es faci complir la llei autonòmica i les ordenances municipals», i per això proposaven que es controli la gent que salta a la plaça realitzant una inscripció prèvia i que s'eviti que els assistents pugin a la tanca, des d'on sembla «s'agredeixen els animals quan s'hi acosten».

Montoro ho va dir clarament: «A Llefià hi ha 50.000 vots, i això fa que l'Ajuntament no posi traves als veïns.» La oposició no escapa tampoc a les seves crítiques.

Des de l'altra banda els arguments semblen molt pobres. Segons Joaquim Rodríguez, president de l'Associació de veïns de Sant Joan de Llefià-Gran Sol: «Les vaquillas necessiten córrer darrera la gent perquè són braus.». Durant aquestes declaracions al diari El Punt també va dir «…els veterinaris no han hagut d'aixecar mai cap acta tot i que ja fa divuit anys que organitzem la suelta», per després confessar que «de tant en tant es produeix alguna acció puntual força desagradable, com les puntades de peu».

També però s'ofereix col·laboració per part de l'AA.VV. Fernández proposa controlar les persones que hi accedeixen a través d'un grup de voluntaris; proposta que tot i ser ben rebuda per ASOA no ha prosperat.

El juliol del mateix any una altra entitat es va sumar a les crítiques per la celebració d'aquest tipus de correbous. L'Associació per la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) va demanar la Generalitat que no atorgués més permisos per a la "suelta de vaquillas" durant les festes que cada any es realitza al barri de Llefià. Segons ADDA, la celebració implica "un risc de maltractament dels animals".

Vet aquí que Iniciativa per Catalunya, després de mesos de silenci, diu la seva. Muntsa Niso (regidora de medi ambient) respon el mes d'octubre a ASOA, proposant un debat entre administracions. Això tot just quan ASOA està apunt d'entrevistar-se amb el Conseller en Cap de la Generalitat, Artur Mas, per tractar del tema.
Niso adreça una carta a l'entitat on expressa «la necessitat imperiosa d'encetar un debat on totes les administracions, i les entitats organitzadores, discuteixin obertament com reconduir aquests actes des de la serenor, però en una clara defensa dels drets dels animals» i afirma que cal «eradicar la crueltat, així com el foment, el culte o la recreació de la violència», però també puntualitza que no pretén obrir un debat sobre la prohibició de l'activitat.
ASOA després de les declaracions de Niso espera reunir-se amb l'Ajuntament i la Generalitat per debatre el tema.

ASOA aquella mateixa setmana es reuneix amb Artus Mas i li demana que s'il·legalitzi la "suelta de vaquillas" i formalitza una trobada entre la Generalitat i l'ajuntament badaloní amb la data per concretar. Proposa amés que es podria susbstituir la suelta per altres activitats amb animals sense perill de patiment pels mateixos.

L'endemà Muntsa Niso demana diàleg entre els favorables i els contraris de la festa de les vaquilles i diu preferir el debat abans de prohibir la celebració, i que cal fer entendre a l'entitat organitzadora que no s'han d'utilitzar els animals en les festes populars. El president de l'AA.VV per la seva banda va deixar clar que només deixaria de celebrar-se si ho prohibís el govern català.

ASOA també ha demanat a la Generalitat i a l'Ajuntament la rectificació de la llei de protecció d'animals de 1988.

Més d'un any després de la demanda d'il·legalització de la "suelta" presentada per ASOA, l'Ajuntament continua sense opinar obertament sobre la qüestió, i segueix parlant de diàleg sense que aquest es produeixi efectivament.

Els ciutadans de Badalona estem condemnats a ajornar indefinidament les qüestions que ens preocupen. Un cop més l'Ajuntament mira cap a una altra banda i deixa passar el temps esperant que els badalonins oblidem perquè anem a votar cada quatre anys, o perquè molts ja no hi van. És veritat que els problemes requereixen de tranquil·litat, però el nostre consistori confon sempre tranquil·litat amb eternitat.

Si les vaquilles han arrelat a Llefià es perquè alguns veïns i l'Ajuntament han deixat que això passés sense esperit crític. Aquest "arrelament" que ha fet de la "suelta" el plat fort de les festes del barri de Gran Sol, reuneix, segons alguna font, fins a quatre mil persones a la plaça del Parc del Gran Sol, molts d'ells menors de catorze anys, com denuncia ASOA.

El fet que es continuï celebrant un acte d'aquestes característiques des de 1984 no justifica el que s'hagi de continuar tancant els ulls davant una pràctica pròpia d'antuvi, i que mai ha sigut una tradició a la ciutat.

El mes de desembre passat sortia a la llum els resultats d'una esperançadora enquesta sobre les curses de braus. Sis de cada deu catalans són partidaris de que el Parlament elabori una llei per suprimir la celebració de curses de braus i de correbous a Catalunya, més de la meitat dels catalans volen la supressió d'aquests tipus de celebracions.

El sondeig, realitzat per Demoscòpia, representa les opinions de 502 persones entre 18 i 65 anys, i determina que un 58,6% creu que s'haurien de prohibir les curses de braus. La prohibició d'aquestes curses és majoritàriament defensada als joves de les províncies de Lleida i Girona, mentre que a Tarragona és on es dóna un major suport a aquesta tradició. Un 89% afirma que els espectacles amb animals perjudiquen a l'educació dels nens i el 80,2% que han assistit a una plaça de toros fa més de tres anys que no repeteix. L'ADDA vol que Barcelona es declari ciutat anti-taurina abans del 2004, i per això ha portat l'enquesta al Parlament (font: Diari de Barcelona).

Crec que molts ciutadans han de reflexionar sobre aquest i altres fets. Hem d'abandonar certs aspectes que ens lliguen a una gens desitjable incultura. Una societat que respecta els animals demostra que respecta moltes altres coses.

A Badalona, ni curses de braus, ni correbous.

Per aquells que ho desitgin poden consultar a traves d'internet la normativa de protecció d'animals de la Generalitat de Catalunya:

· Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals.

· Resolució de 12 de maig de 1989, sobre espectacles i festes tradicionals amb bous (correbous). (DOGC 1145, de 22.5.1989) Desplega la Llei 3/1988.

· Projecte de llei de protecció dels animals (Reg. 39490 / 19.03.2002).

Miqui Mel
2 de febrer de 2003.