"La
llegenda de l’ametller de Sant Anastasi i
els trobadors"
Per
Jordi Salat, escriptor.
La llegenda de l'ametller de Sant Anastasi és
una de les llegendes més antigues de la ciutat
de Badalona. Joan Amades l'esmenta en el "Costumari
Català". Aquesta vella llegenda té
varies versions, però totes coincideixen
en allò que és essencial i que és
el següent: En el lloc de Badalona
on va morir Sant Anastasi, lloc que algunes tradicions
situen a la platja i altres al darrera de l'església
parroquial, hi va créixer un arbre, en concret,
un ametller que tenia unes flors molt
boniques i feien un perfum especial i molt agradable.
L'Ametller de Sant Anastasi va esdevenir lloc de
trobada de molts peregrins que venien e veure'l
, segons sembla, de ciutats d'Europa i de la Mediterrània.
Tants n'eren els qui peregrinaven com turistes per
a veure'l que fins i tot es va convertir en un punt
de referència i símbol emblemàtic
de la ciutat de Badalona.
Moltes festes tradicionals que, a molts lloc d'Europa
i altres parts del món, es celebren al voltant
d'un arbre i tenen les seves arrels en l'Edat Mitjana,
com és el cas de la Festa del Pi (com per
exemple el municipi de Centelles), la Festa de l'Om
i altres festes que consisteixen en portar un arbre
des de la muntanya i ficant-lo al mig de la plaça
del municipi i fer-lo objecte de danses al seu voltant,
estan relacionades amb el simbolisme de la cultura
de l'Arbre de la Vida que pels cabalistes cristians
tenia i té un simbolisme que es relacionava
amb el contingut de la seva fe.
És
el cas de l'ametller, arbre considerat també
de simbolisme sagrat del que se'n té constància
des dels temps més antics d'Egipte, i alguns
historiadors diuen que estava relacionat amb el
culte a la deessa negra Isis, esposa del déu
Osiris i mare d'Horus i qui s'atribueix com a principal
virtut el despertar espiritual o iniciació
en els Misteris, que també es pot entendre
com el tornar a néixer, o allò que
també se'n diu "néixer de dalt".
El cas és que durant l'Edat Mitjana,
l'ametller era l'arbre del trobadors. Aquest portaven
una branca d'ametller en els seus barrets, tot fent-ne
un símbol de l'Amor Cortés i dels
enamorats. Nostradamus, metge, cabalista,
alquimista i astròleg medieval, tenia el
"pa d'ametlles" -una espècie de
torrons- entre les seves recomanacions medicinals.
Cal recordar que el pare de Nostradamus, és
deia “Jaumet” i que aquest és
el diminutiu del nom de Jaume en català.
Els avantpassat de Nostradamus eren catalans que
van anar a viure a La Provença quan Ramon
Berenguer III comte de Barcelona es casà
amb la reina Dolça de Provença.
Sant Anastasi va néixer en el call jueu de
Lleida en el segle III. Fou soldat de la guàrdia
pretoriana a les ciutats de Lleida, Tarragona i
Barcelona quan Dioclecià era Emperador de
Roma. Va ser martiritzat i mort a Badalona l'any
305 juntament amb 72 companys, entre aquest Sant
Sergi, - patró dels licorers -. Malgrat que
alguns escrits ens diuen que aquest grup eren 73
i altres 74, no deixar de ser curiós observar
que la xifra 72 és la mateixa que s’obté
de la suma de les quatre lletres del nom de Déu
– YHVH -, operació habitual entre els
cabalistes jueus.
Es canonitzat com a Sant per l'Església Catòlica
i venerat com a Patró de Lleida i de Badalona
des de l'any 1.627 i 1.672 respectivament. La seva
festa es celebra el dia 11 del mes de Maig.
És
una figura històrica a la que s'atribueix
una vida exemplar perquè, en certa manera,
personifica un mite que simbolitza una actitud personal
davant la vida. Aquesta actitud és la de
la fidelitat a la pròpia fe, defensa dels
propis pensaments i de la llengua pròpia
o vernacla de cada lloc que es considera emanació
de l'Esperit Sant Universal. Davant d'aquesta fe,
el poder imperial de Roma exigeix obediència
a la seva Llei i l'adopció de la llengua
llatina o "llengua romana" convertida
en "la llengua de tots" , la qual és
imposada com a llengua obligatòria en els
territoris corresponents a les nacions autòctones
conquerides. I, això es fa, en detriment
de la llengua local o vernacla de cada lloc i de
la cultura autòctona que aquesta posava de
manifest. Les llengües autòctones o
vernacles, es consideren llengües sagrades
per aquells qui, basant-se en les ensenyances evangèliques
i les ensenyances de Jesucrist, creuen que l'Esperit
Sant Universal infon "el do de llengües"
i inspira, per tant, en les diverses llengües
pròpies o vernacles de cada lloc i no en
una única llengua, en la llengua imperial.
El testimoni de fidelitat de Sant Anastasi a una
determinada fe ens porta un debat profund i de molta
actualitat perquè ens fa plantejar qüestions
sobre allò que era essencial, en les creences
- i també en la llengua que parlaven- dels
primers cristians i els habitants de les terres
catalanes abans que fossin conquerits pels romans.
Era l’iber i aquesta llengua que s’ha
demostrat que es relaciona amb l’euskera,
hi ha qui la relaciona també amb una llengua
hebrea, no sé ben del cert si semita o camita.
Sant Anastasi ens planteja preguntes que poden tenir
una gran incidència, i posa en qüestió
els plantejaments que la cultura actual accepta
de forma oficial; a la vegada, podria donar resposta
a moltes de les inquietuds i les insatisfaccions
que es posen de manifest en el nostre temps, a les
quals, per altra banda, els arguments de l'esmentada
cultura oficial no resulten convincents.
Sant Anastasi. Seu Vella o
Catedral de Lleida
Joan Amades ens parla de la llegenda de l'ametller
de Sant Anastasi en el "Costumari Català"
Volum III pàgina 596 "fins ara s'han
conservat a Badalona els enderrocs de la vella presó
de Sant Anastasi, damunt dels quals va néixer
un ametller, que el més gros i gemat de tota
aquella contornada i el que primer floria".
Des d'aleshores, al llarg de molts anys, l'ametller,
esdevingut símbol d'uns valors culturals,
era objecte de culte i peregrinacions multitudinàries,
probablement vingudes de tota la Mediterrània
i d' Europa.
Aquest arbre mitològic que va ser conegut
amb el nom de l'Ametller de St. Anastasi i esdevingué
un símbol de la ciutat de Badalona.
A vegades he pensat que s'hauria de restituir aquest
"ametller de Sant Anastasi" que va ser
símbol de la ciutat de Badalona - com a arbre
i com a monument - per a recobrar la memòria
històrica de la catalanitat i la cultura
vernacla, amb l'esperança que, a més
de donar testimoni d'una fe, comporti la renovació
d'uns valors morals i modernes peregrinacions en
forma de turisme que serien un gran benefici per
la nostra ciutat de Badalona i tots aquells que
hi vivim.
Donat que Sant Anastasi va néixer a Lleida
i va morir a Badalona vaig dissenyar una ruta de
turisme cultural entre aquests dues ciutats agermanades
pel sant i vaig comercialitzar un licor d’ametlla
amb la marca Sant Anastasi que fós licor
típic de les ciutats i municipis d’aquesta
ruta i alhora petita font d’ingressos d’una
associació cultural però no ha tingut
acceptació.
M’han dit que això es degut a que els
catalans, després de tants segles de dominació
forastera, hem perdut el sentiment d’autoestima
i també que parlar de càbala encara
no està ben vist en determinats sectors cultural
de Catalunya malgrat que Catalunya la va donar a
conèixer al món en el segle XI des
de l’Escola de l’ànima de Girona
amb Isaac el Cec i Bonastruc ça Porta, i
que probablement, hi ha forces reaccionàries
actuen com a poder fàctic en contra d’aquest
projecte. També m’han dit que ara som
en temps de laicitat i desvernaclitzament i els
polítics no volen promoure rutes que tenen
connotacions religioses ni identitàries.
Penso que la llegenda de l’ametller de Sant
Anastasi, és una bella llegenda que s’hauria
de restituir i promocionar turísticament
perquè té un contingut cultural molt
interessant i forma part del patrimoni cultural
català.
Jordi
Salat
[email protected]
Podeu
llegir també aquest article en format PDF.