|
Seguir
Crist. I seguir Crist vol dir comprometre'ns amb la mare
Església, fins i tot quan ens
en
sentim més llunyans pels motius que sigui. La canonització de
Champagnat ens ha
de
servir d'incentiu per fer més activa i convençuda la nostra
presencia a I'Església.
I
Marcel·li encara ens diu més coses, des de l'altar. Ens
recorda, per exemple, que
l a
seva festa va ser també la festa de Don Giovanni Calàbria i de
Sor Agostina Pie-
trantoni,
dos nous sants també preocupats pels desatesos. Les imatges
dels tres sants
de
costat, a Sant Pere, ens fan present que la nostra vida ha de
ser d'obertura al
món,
que la nostra mirada ha de tenir eis horitzons ben amplis; que
el nostre cor,
com
el de Marcel·li, no ha de tenir fronteres. Si d'aixó en va ser
un exemple la
germanor
que es respirava a Roma el cap de setmana de la canonització (riuades
de
fulards
de tots colors penjats als colls de gents d'arreu, però al
capdavall, persones),
aquest
exemple l'hem de multiplicar cada moment de la nostra vida
diària. Quin
sentit
tindria, sinó ?
L'alegria
de poder dir sant Marcel·lí Champagnat cedeix lloc en els
nostres cors al
compromís
amb aquest sant, el seu projecte i la seva Església, i ens
ajuda a poder dir
amb
veu ben alta que som maristes, perquè continuem avui I'obra de
Marcel·lí, i
seguim
Crist amb l'ajuda amorosa de la Bona Mare.
Aurora
BESORA i GONZÀLEZ
Antiga
Alumna
|
