|
Solidaritat
VOLUNTARI
A UN CAMP
DE
REFUGIATS D'HONGRIA
A
la ciutat hongaresa de Debrecen, a pocs quilometres de la
frontera amb Rumania,
hi ha un Camp de refugiats on hi viuen, o, més ben dit, es
troben al voltant
de mil cinc-centes persones (nens, joves, adults, velas ... )
procedents de
mes de trenta països. Aquestes persones han hagut de desplaçar-se
i fugir de
tot allò que va trencar les seves vides. És gent que fuig de
guerres, de la misèria,
de conflictes racials o polítics, ...; es tracta, però, de
persones que com
qualsevol de nosaltres portaven una vida que podríem considerar
normal: l'escola,
el treball, la família, els amics, els esports, ..., però que
ara viuen una vida
plena de monotonia, quasi sense cap sentit, enfosquida per la
crua realitat dels
records que a tots ens provoquen els noms de Kosovo, Bósnia,
Afganistan,
..., i així fins a trenta països diferents, i tantes
imatges que nosaltres
només hem pogut veure als mitjans de comunicació.
Aquest
Camp de refugiats existeix a Debrecen des de l'any 1996, quan
va
ser "fundat" per acollir als refugiats de la guerra de
Bòsnia. Aquell mateix any,
ja vaig tenir l'oportunitat de participar com a voluntari de la
ONG S.E.D. (Solidaritat,
Educació i Desenvolupament), que pertany als Maristes, en un
Camp-Missió
que allà vàrem dur a terme, i que es va repetir l'any
1997.
En
el mes de maig del present any vaig tornar a rebre l'oferta de
tornar cap
a Debrecen per a poder oferir el petit ajut a un nou Camp-Missió.
Es tractava
de posar el meu gra de sorra, d'alegria i d'il·lusió a
aquelles persones que
allà malviuen. I així aquest estiu, durant els mesos de
juliol i agost, vàrem realitzar
la nostra aportació. La nostra tasca anava dirigida,
principalment, als infants
i als joves d'aquell lloc, amb els quals portàvem a terme
activitats de caire
lúdic i esportiu: cançons, tallers de manualitats, jocs de
camp, esports diversos,
petites sortides, ..., tot això encaminat a fer aquelles quatre
setmanes de
vacances d'estiu una mica diferents per a tots: per a ells i
també per tots els
voluntaris que vàrem participar.
Enmig
de l'alegria que ens proporcionaven aquelles activitats, ens vam
poder
acostar a la veritable realitat de viure com a un refugiat: les
famílies trencades,
històries que de vegades no volíem creure,
|
