JOAN PAU II L'HA PROCLAMAT SANT.

I NOSALTRES......., QUE?

El 18 d'abril de 1999 passarà a la nostra historia com el dia en que finalment - feia temps que ho volíem i pregàvem - l'Església va dir públicament allò que tants pensàvem d'anys: Marcel·lí Champagnat és sant i, per això mateix, patrimoni universal de l'Esglèsia. 

Més de mig any després, aquesta canonització per força ens interpel·la vivament.

Que ens ofereix Champagnat des dels altars?

L'esperit revolucionari de Marcel·lí ens dóna el seu compromís de vida perquè el fem avançar - recordeu la cançó?  No podemos renunciar a lo que otros nos dejaron - . Marcel·lí ens parla de Montaigne, de l'experiència reveladora que el commogué fins al punt de fundar els maristes per atendre qui els necessitava. Avui podem deixar de tnir la mirada atenta i el cor despert per atendre i estimar aquells Montaigne, que de ben segur, la vida ens posarà al devant. La santedat reconeguda de Champagnat ens ha d'empènyer encara més a seguir les seves bones passes i preocuparnos d'allò que passa al nostre voltant, amb l'esperit i la voluntat tant ferms com sigui possible.

La canonització de Marcel·lí també ens recorda que formem part d'aquesta Església que ara l'ha reconegut sant. Sovint, el fet de seguir un carisma concret ens pot fer perdre de vista que aquell estil de vida és, per damunt de tot, una manera de