| Anàlisi de la competència. Tornar. | |
| Secció First Parties: Sony, Nintendo, Microsoft | |
| Secció Third Parties | |
| SONY | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Introducció Tots
els ulls miren cap a Sony o, millor dit, cap a la seva consola d’alta
rendibilitat I benefici PlayStation, la plataforma de videojocs per a la
llar que representa més del 15% de les vendes del gegant de l’entreteniment
i l’electrònica. Sony és l’empresa número u pel que fa a l’electrònica
de consum i tot allò que estigui relacionat amb la tecnologia; fabrica i
comercialitza semiconductors, maquines DVD, bateries, càmeres, Minisdiscs,
walkmans, monitors, televisors, vídeos, reproductors de Mp3, ordinadors
personals i un llarg etcètera. Uns dels actius de l’empresa inclou la
Columbia TriStar, productora de pel·lícules i programes de televisió,
Columbia i Epic. L’empresa també es dedica al món de les assegurances
i els negocis financers. Però ha estat amb l’aparició de la
PlayStation (i la seva successora) quan ha arribat, vist i triomfat en el
mercat dels videojocs. Aconseguint una quota del mercat de més del 70% i
desbancant a empreses com Nintendo i Sega de l’oligopoli històric de
les consoles als anys 80 i 90. Història Sony
va ser fundada l’any 1946 per tres japonesos: Akio Morita, Masaru Ibuka
i Tamon Maeda. El nom inicial de l’empresa era el de Tokyo
Telecommunications Engineering. L’empresa va fabricar la primera
grapadora de cassettes l’any 1950. Al cap de 3 anys, van pagar 25.000$
per aconseguir les llicencies sobre les tecnologies del transistor a
l’empresa americana Western Electric. El 1955 l’empresa va llançar
les primeres ràdios a base de transistors a Japó, fet que va causar una
revolució en l’electrònica de consum del país, i al cap de 2 anys ja
van aconseguir treure una ràdio igual però més petita i que fos
portable pel carrer: van adonar-se’n de seguida de l’èxit de la
miniaturització de l’electrònica com a clau d’èxit. El
1958 es va canviar el nom de l’empresa pel de Sony (que prové d’una
mescla entre la llengua llatina amb la paraula ¨sonus”, que significa
so, i del japonès
“sonny” que significa home petit). Amb el canvi de nom va coincidir
amb una dècada explosiva per a l’empresa Sony. El 1959 Sony va començar
a competir en el mercat dels nous televisors basats en transistors, i el
1961 en el mercat de les cadenes de so i gravadores de cassette. El 1964
el primer aparell de vídeo que gravava, el 1995 el micròfon condensat, i
al 1968 va introduir el tub Trinitron per a la televisió. Tot i els grans
èxit de la indústria que s’emportava Sony, va conèixer el fracàs
comercial amb les cintes de vídeo Betamax (inventades el 1976) que van
perdre la batalla amb el sistema VHS de l’empresa de Matsushita,
Panasonic que es va emportar l’estàndard mundial. Tot i aquesta
derrota, el 1979, Sony es va treure de la màniga el Walkman, un aparell
estèreo portable i de petites dimensions que va significar un èxit
mundial que va colonitzar tots els països del món. Amb
la nova PlayStation, Sony es va centrar molt en la consola i els seus jocs,
però també va continuar fent coses en altres mercats i sectors. Per
exemple a l’any 1998 va crear el primer televisor d’alta definició, i
també els televisors de pantalla plana Wega. El 1999 Sony va firmar una joint
venture amb Philips i Sun Microsystems per desenvolupar productes
d’entreteniment en xarxa. L’any
2000, després de 4 anys d’imparables vendes de la PlayStation (i que
fins i tot encara avui es venen més que la pròpia Xbox), van llançar la
seva germana la PlayStation 2, amb 128 bits i lector de DVD que permetia
visualitzar música i pel·lícules amb aquest format. Al igual que al
1994, la segona consola de Sony fou un èxit rotund, just en el moment en
que la indústria portava més de 5 anys creixent ininterrompudament i amb
força. La PlayStation 2 va significar l’inici de l’època de les
consoles “de nova generació”, i a partir del 2001 a la consola de
Sony s’hi va apuntar la Xbox i la GameCube. Les tres consoles al mercat
van significar un impuls explosiu al ja fort ritme que portava el mercat. Des
de la seva aparició, Sony ha venut al mercat més de 51,2 milions de
PlayStation 2, 22,5 venudes durant l’exercici fiscal del 2002 ( Març02-Març03).
Sony preveu que en el 2003 les vendes comencin a baixar suaument, i es
venguin 20 milions de
PlayStation 2. Tot i aquesta disminució de les vendes de la consola, a
l’abril del 2003als Estats Units, la PlayStation 2 mantenia un 37,8% de
quota de mercat, lluny del 14,7% de la Xbox i un 10,7% de la Nintendo
GameCube. L’abril
del 2003 Sony va anunciar un de les inversions més grosses fins al moment
per a la creació del xip per a la futura PlayStation 3: el “Cell”. La
inversió per part de Sony de 1.700 milions de dòlars, consistiria en una
investigació conjunta, en els propers anys, de tres grans empreses: Sony,
IBM i Toshiba. Els rumors i especulacions determinen la nova generació de
consoles a partir del 2006. Sony
actualment té una plantilla de 168.000 treballadors repartits per milers
d’oficines per tot el món.
Informació
financera
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Anàlisi de la competència. Tornar. | |
| Secció First Parties: Sony, Nintendo, Microsoft | |
| Secció Third Parties | |