Introducció

La paraula Nintendo no és pas un joc, sinó un negoci molt important. Nintendo és un dels grans 3 fabricants de consoles per a videojocs, la seva GameCube combat contra l’omnipresent PlayStation 2 de Sony i la totpoderosa americana Xbox de Microsoft.

 La Game Boy de Nintendo es manté des de que va sortir al mercat com la gran líder en solitari en el segment de les consoles portàtils, amb més de 120 milions d’unitats venudes des de 1989. L’estratègia fins ara amb èxit de Nintendo, s’ha basat en enfocar-se al mercat infantil i familiar amb consoles d’alta tecnologia i a baix preu. Nintendo també ha estat sempre com la empresa líder en creació de jocs: amb les famoses sagues de l’heroi Super Mario, Zelda i actualment amb els Pokemon.

 Nintendo (que en japonès significa deixar la sort al cel) va regnar l’imperi de les consoles des de que va sortir, tot i la competència en el seu moment de Sega (que actualment ja no produeix consoles després del fracàs de la seva última Dreamcast) i actualment el seu regant l’ha heretat la Sony amb la PlayStation i competeix a un mateix nivell de vendes amb Microsoft per ocupar la segona plaça de la indústria de les consoles a nivell mundial.

 Història

 Nintendo Co. Va ser fundada el 1889 com a Marufuku Company per vendre Hanafuda, jocs de cartes japonesos. El 1907 la companyia va introduir al país del sol naixent jocs de cartes provinguents de l’occident. El 1951 l’empresa es va canviar el nom a Nintendo Playing Card Company, i el 1959 va iniciar un negoci dedicat a produir i comercialitzar jocs de cartes sota la llicència de la fàbrica de somnis Disney.

 El 1963 l’empresa va passar a anomenar-se amb el nom actual de Nintendo i a partir dels anys 70 va començar a crear videojocs mitjançant la compra de les llicències de la màquina arcade Magnavox, amb el seu popular joc Pong. L’empresa va iniciar la seva trajectòria com a creador de videojocs amb jocs arcade. L’any 1980 va obrir unes oficines als Estats Units i al cap de poc va llançar els mítics i populars jocs Donkey Kong i Super Mario Bros.

 El 1983 l’empresa va crear la consola Famicom, un aparell tecnològicament avançat en aquells temps, amb sons i gràfics d’alta qualitat mai vistos fins al moment, aconseguint un èxit al Japó absolut. Amb un any es van vendre 15,2 milions de consoles i més de 183 milions de jocs només al Japó. Mentrestant, el mercat de videojocs domèstics als Estat Units havia caigut en crisi, deixant l’empresa Atari (el líder del mercat en aquells moments) en bancarrota. Nintendo va aprofitar la situació als Estats Units per llançar-hi la seva consola Famicom l’any 1986 amb el nom de Nintendo Entertainment System (NES). La NES de Nintendo als Estats Units va tenir una acollida excel·lent.

 A finals dels anys 80, Nintendo, per evitar caure en el mateix error que Atari (la proliferació de videojocs de mala qualitat i sense cap control del producte de l’empresa) va decidir crear una política de llicències per aquelles empreses developers independents que volguessin crear videojocs per a la consola de Nintendo. L’empresa developer havia de comprar els cartutxos (el dispositiu on s’emmagatzemava el joc i el qual s’introduïa a la consola) en blanc a Nintendo, acordar no fer el mateix joc per a cap competidor més, i tenir uns estàndards de qualitat i disseny del joc fixats per Nintendo. D’aquesta manera Nintendo es va assegurar que la seva consola fos recolzada per centenars de jocs bons realitzats per companyies terceres (third parties), jocs que eren totalment exclusius per a la seva consola, a més a més d’uns ingressos segurs per a cada còpia fabricada, ja que Nintendo era l’únic proveïdor dels cartutxos. En definitiva, en pocs anys i al llarg de la dècada dels 80, Nintendo havia ocupat el tro del mercat de videojocs als Estats Units i a Japó, dos dels principals mercats mundials.

 A finals dels anys 80, amb l’entrada de competidors com Sega amb la consola Master System, el mercat començava a saturar-se, que van obligar a Nintendo treure nous productes. El 1989 Nintendo va treure la Game Boy, una consola portàtil de reduïdes dimensions amb pantalla que després de 15 anys encara segueix monopolitzant el mercat. El 1991 va sortir al mercat la consola Super Family Computer, amb el nom de Super Nes als Estats Units. La Super Nes també va aconseguir un gran èxit tot i competir amb la potent MegaDrive de la també empresa japonesa Sega. El 1996 Nintendo va llançar consola Nintendo 64, consola avançada tecnològicament a la competència, en un moment de guerra de preus al mercat de les consoles degut a la forta competència amb la seva rival Sega.

 El 1996 Nintendo va llançar al mercat el joc basat en els monstres Pokemon (inventat també per ella mateixa), aconseguint una gran popularitat als Estats Units i a Europa a partir del 1998. Aquell mateix any, Nintendo va llançar el joc The Legend of Zela: Ocarina of Time, que va vendre més de 2,5 milions d’unitats en 6 setmanes. Nintendo, comparat amb la competència del moment, tenia una estratègia basada en jocs de qualitat i de disseny i diversió buscant la perfecció, mentre Sony segui una estratègia basada en la quantitat de títols. L’any 1998 Nintendo havia llençat 50 títols nous, mentre que Sony 131.

 El 1999 Nintendo va anunciar el naixement de la seva consola de nova generació: la GameCube, que utilitzava un microprocessador desenvolupat per IBM, que també es trobava en els ordinadors Macintosh, i funcionava amb un lector DVD, creat per l’empresa Matsushita per llegir i carregar els jocs.

 Finalment la consola GameCube va ser llançada al Setembre del 2001 al Japó i al 18 de Novembre als Estats Units i a Europa (tres dies després del llançament de la Xbox), a un preu de 100$ inferior a les consoles de la competència: la PlayStation 2 i la Xbox. La consola estava dirigida principalment a un públic infantil i familiar, enfoc basat en la tradició de sempre Nintendo, amb pocs jocs però d’alta qualitat de disseny senzill i fàcils per aprendre a jugar a l’instant (plug & play).

 Nintendo va comunicar que el dia del naixement de la GameCube, el 18 de Novembre del 2001, s’havien venut la consola i jocs per aquesta per valor de 100 milions de dòlars.

 Juntament amb la Nintendo GameCube, l’empresa va llençar la Game Boy Advance, una nova portàtil amb un microxip més ràpid i una pantalla més gran i de qualitat, amb uns molt bons resultats en les vendes a nivell mundial.

 El Maig del 2002 Nintendo va firmar un acord amb l’empresa publisher i developer Namco Ltd, per la creació i comercialització de jocs basats en la consola GameCube. A l’octubre del mateix any, la Unió Europea va multar Nintendo amb 165 milions de dòlars per intentar limitar als seus distribuïdors de jocs amb la intenció de fer pujar els preus en alguns països de la Unió Europea.

 L’abril del 2003 Nintendo va retallar els seus royalties (llicències que cobraven de les empreses developers que creaven jocs per la consola de Nintendo) amb la finalitat d’augmentar i diversificar els videojocs per a la consola GameCube i la GameBoy Advance.

 Fins al juny del 2003, Nintendo ja havia venut més de 10 milions de consoles en tot el món des de que es va treure al mercat (font: Nintendo), mentre que de consoles Xbox se’n han venut 9 milions i mig (font: Microsoft).

 La consola GameCube ha estat fabricada amb els microxips facilitats per IBM (que també participa en la creació del nou xip per la PlayStation 3 de Sony) i per Ati, lider mundial en la fabricació de targetes gràfiques.

 La plantilla actual de Nintendo està formada per mil persones. La seu central està a Kyoto, Japó i amb seus als Estats Units (Nintendo of Amèrica Inc.) i a Espanya (Nintendo España, S.A.) i també França, Alemanya, Holanda, Austràlia i Canadà.

 Informació financera

L’any 2002 Nintendo ha obtingut unes vendes per valor de 4.183,3 milions de dòlars, amb un creixement del 14,3% respecte anterior, i uns beneficis nets després d’impostos de 802,5 milions de dòlars que representa un creixement del 5% respecte el 2001.

 Falta per traduir la següent part....

Of course, with about $4.6 billion in revenue (FY 2002), Nintendo is the second largest company in the video game industry (Sony with $8.2 billion in FY 2002 has been the revenue leader since 1998). Furthermore, Nintendo is a conservative company, very focused on the bottom line.  On top of that, no company comes close to Nintendo’s record of top-selling video games.  As a result, Nintendo has been far and away the most profitable game company (yes, more than Sony’s game profits), and has built up a large cash reserve of around $7 billion.  This gives Nintendo plenty of breathing room to make mistakes. Going forward, Nintendo may need all the breathing room it can get.  The company’s focus on short-term earnings have often come at the sacrifice of long-term strategic positioning.  Whether it is aggressively building/maintaining relationships with smaller companies or keeping up with the evolution of the video game consumer, Nintendo has generally come up short.  While competition has sprouted up all-around, Nintendo has kept its feet planted firmly in its roots.  The company’s revenue actually peaked ten years ago (see chart). Nintendo continues to release many of the best games on the market, but it says a lot that the biggest titles of the past year have been based on franchises established in the 1980s (Mario, Metroid, Zelda etc).  The company was slow to awake to the fact that adults were playing games in large numbers.  While Nintendo is now trying to focus on mature games, it is still unclear whether the company “gets” that end of the business.  For example, with the GameCube, Nintendo placed a heavy focus on Resident Evil games (adult horror titles that were very popular on the PlayStation when released in 1996).  Unfortunately, the hot trend in the adult market is currently gangster games like Grand Theft Auto III and The Getaway.  Don’t even try to talk about Nintendo and online games.

Of course, the argument has always been that Nintendo can make a healthy living in the two large markets it dominates, portable games and games for the 8-14 year old crowd.  However, Nintendo is only going to see increased competition in these areas.  In terms of quality, major holiday 2002 PlayStation 2 releases like Kingdom Hearts, Sly Cooper and the Thievius Racoon and Ratchet and Clank were right up there with some of the great Nintendo platform games.  Furthermore, the average 5^th grader now thinks that games like Halo and Grand Theft Auto III are “cool,” even if their parents won’t let them play.