| SIGNES
VOCALICS DEL IDIOMA ARAB |
Totes les lletres del alfabet del idioma arab son, com hem vist, consonants. L'escriptura tradicionalment
es composa nomes que de consonants que s'escriuen de dreta a esquerra i
d'un sistema de signes vocalics
que s'escriuen damunt o a sota de les lletres donant la correcta pronunciacio
i indicant el grau d'obertura de la vocal.
Els signes vocalics es divideixen en breus,
llargs,
dobles
i neutres.
| Signes
vocalics breus |
 |
| Fatha |
 |
 |
Es una petita linia horitzontal que es posa damunt de la consonant i
que es pronuncía com "a".
| Damma |
 |
 |
Es una petita "waw" (com una "e" al reves) que
es posa damunt de la consonant i que es pronuncía com "o"
o com "u".
| Kasra |
 |
 |
Es una petita linia horitzontal que es posa a sota de la consonant i
que es pronuncía com "e" o com "i".
| Exemples amb la lletra ba ( bi/be, bo/bu,
ba ) |
 |
| Signes
vocalics llargs |
 |
S'escriuen en el cos de la paraula a continuació de la consonant
amb signe vocàlic curt a la que pertanyen.
| Alef Mamduda
Fa que el so vocalic es pronuncíi com una "a llarga"
o amb accent. |
 |
| Waw
Fa que el so vocalic es pronuncíi com una "u" o "o"
llargues o amb accent. |
 |
| Ya
Fa que el so vocalic es pronuncíi com una "e" o "i"
llargues o amb accent. |
 |
| Exemples amb la lletra ba ( bii/bee, boo/buu,
ba ) |
 |
| Signes
vocalics dobles (t.tanwiin) |
 |
Son el signe vocalic curt repetit, que es pronuncía com
a curt seguit de "n".
Quan es fan servir es sempre al final de paraula ( fii aah"ere
alkalimati ).
| Fathatani |
 |
 |
| Dammatani |
o  |
 |
| Kasratani |
 |
 |
| Exemples amb la lletra ba ( bin/ben, bon/bun,
ban ) |
 |
| Signe
vocalic neutre (s.sukuun) |
 |
| Es un petit cercle que es posa damunt de
la consonant. |
 |
| Exemple amb la lletra ba ( b ) |
 |
Es pot dir que indica l'implosivitat de la consonant i que aquesta queda
sense sò vocàlic; es a dir, que tanca silaba.