Com altres llengües semitiques, l'idioma arab s'escriu de dreta a esquerra.
Es caracteritza per l'abundancia de lligams: La major part de les lletres son unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d'elles tinguin quatre formes segons que la posicio en la paraula sigui al principi (inicial), al mig (medial), al final o aillada.

En el "mon del carrer" nomes son indicades les consonants i les vocals llargues, encara que per a certs textos (infantils, cientifics, religiosos, etc.) on es fa necessaria una correcta lectura son indicats tambe els tres sons vocalics (a, i, u), l'absencia de so vocalic (s.sukuun), les consonants i els sons vocalics dobles (t.taxdiid i t.tanwiin) i altres signes ortografics.
 

Com exemple de l'escriptura segons la posició de la lletra en la paraula veiem la lletra ba.
 

Al principi de la paraula (inicial)
Al mig de la paraula (medial)
Al final de a paraula (final)
Aillada (aillada o independent)
Del punt que apareix a sota de la lletra s'en diu nokta

Es l'escriptura dels mots d'una llengua determinada amb els signes d'un alfabet diferent. No vol reproduir la fonetica, transcripcio, (tot i que de vegades pot coincidir-hi) sino que intenta reproduir l'original, lletra per lletra, de manera que a partir del texte transliterat, si es coneixen els dos alfabets, es pugui reconstruir la grafia del texte original.
I com a exemple de transliteració aqui tenim les dels termes anteriors
 

fii awali alkalimati
fii wasati alkalimati
fii ah"ere alkalimati
mustaqilun