| M'he fet mal, me caguen deina !! . El genoll i el colze, tots dos puc menejar-los, no m'he trencat res, però em maretge una miqueta i m'assec. Trec aigua de la motxilla i bec. Collins, quina hòstia. Segueix plovent. M'alce i continue cap avall fins l'ivonet, val, ja està clar, però sóna un tro de por. Pense amb els xavals que van per dalt, deuen estar passant-lo molt malament. Espere que tinguen sort i estiguen fugint també. Ara plou de debó, no em lleve els guants, encara que estan totalment banyats, perquè em protegeixen les mans d'aquesta pedra xicoteta que cau, d'aquesta que fan de mal, com si et cremaren les
mans.
El sender cap avall està molt
marcat, no hi ha problema d'orientació ja, però és un reguer
d'aigua. Les plantilles de les botes estan tan banyades que se m'arruguen i semble un pingüí
caminant, caminant i corrent. Mentre hi vaig arribant cap avall, al pont de
Lliterola, només pense en els dos xavals amb els que m'he
creuat. Mare meua, aquests llàmpecs semblen espaces i els trons no els havia sentit tan a prop en ma vida, i ja estic molt
avall, no puc imaginar-me sentir-los a tres mil metres. Deu ser
ensordidor. |
|
