 |
|
17 d'agost - Perdiguero, 3.222m |
|
Fugint de trons i llàmpecs |
| Resulta que aquesta nit passada ha plogut a
Benás, per primer cop en una setmana sencera que viatge per
Pirineus. Ja era hora. Així que de bon matí m'he alçat amb les piles posades. Tenia pensat una ascensió al
Perdiguero, per la vall de Lliterola com Magdaleno m'havia recomanat dies enrrere. Aprofitant que no té cap dificultat tècnica, si de cas l'única dificultat és la distància i el desnivell, llarg i alt.
L'Alpina adverteix: "Algo Difícil; Desnivel: 1662m; Horario: 6h totales de ascensión". Jo mirant el mapa crec que, aquesta vegada, l'horari és exagerat. I amb aquesta confiança trie per fer-la en alpí (ha, ha... com m'agraden els tecnicismes). Vull dir que deixe la motxilla de travessia, passe de grampons i piolo, de gore i de botes d'alta muntanya. I agafe les de mitja,
paravent, malles i motxilla d'atac (com diu el Xavi). Equip lleuger, a canvi intentaré fer l'ascensió ràpida, com si d'un entrenament de fons es tractés. Val, em deixe de rotllo, escomence. |
|
|
Des del pont de Lliterola, a la carretera de
França, agafe el sender que puja a la vora del barranc. És molt xula la vall quan s'obri, aviat. Al rato passe la cabana, allà baix. Es diu de Lliterola o del
Forcallo. A mitjan camí de l'Ibonet de Lliterola ja està plovent. Em trobe amb un motxillaire amb ponxo amagat a la vora del camí, aguaitant que escampe. Jo no m'ature, ja s'aturarà el cel de plorar. Aquest matí estic optimista, no sé perquè crec que ha d'escampar, encara que el cel està gris plom... negre. Para de ploure, arribe a l'ivonet, molt xulo. Segons el mapa agafe un senderet per l'esquerra que puja cap el coll de l'Ubaga. Ací, ja es nota molt el vent. El soroll que sent allà dalt m'espanta una miqueta, però com que no plou vaig cap amunt. Amb problemes, això sí. Hi ha una boira terrible i cada dos per tres m'ature per cercar de lluny la propera fita. La sort és que aquesta muntanya està plena de fites, cadascuna aprop de les altres. Si no fora així no podría continuar, la boira no em deixa vore vint metres més enllà. Ja tinc clar que del paisatge no vaig a gaudir, això n'és segur. Arribar al coll és arribar a l'infern. La força del vent és terrible, haig d'anar un moment a gates per por a caure, i la sensació és com anar amb moto sense casc: això que l'aire et desfigura la cara?, que no et deixa respirar? Doncs el mateix. |
