| Hi arribe i me'n torne ràpidament, fins el cim més alt altra vegada, i l'altre hito també. Ara sí fuig d'ací. Arribe altra vegada al coll de
l'Ubaga, molt de vent, fuig! fuig! Tire cap avall per fi i veig allà abaix un parell de trescaires molt equipats, vaig a buscar-los, encara que crec que no deuria anar per allà, em desvie una miqueta d'on havia pujat abans, però pense que igual estic enganyat. En vore-los deseguida em pregunten pel cim. Vull dir-los que molt impressionant, però no
puc!!
Me n'adone que no parle correctament, em costa vocalitzar. Demane disculpes, és que se m'ha congelat la cara i no puc moure la mandíbula correctament. Els paios es queden una miqueta flipats, jo també. Els dessitge sort i les pregue que tinguen compte, ells fan el mateix. Ara, en deixar-los, vegi un altre ivó on abans no havia passat, és
l'Ibón Blanco de Lliterola, m'he desviat i escomença a ploure. Val, paciència. Aquest ivó deu estar dalt de l'altre ivonet, cal seguir elcurs de l'aigua i el trobaré.
Pense que en arribar a l'ivonet estic sa i estalvi, doncs el camí cap avall ja és més segur i el conec d'abans. Em trobe amb neveros durs com una pedra i pasos dificultosos, tot està banyat, dec assegurar, però vulll fugir d'ací com més aviat possible. En una trepada em confie i tropece, caic a terra. Puff
!! |
 |
