Llibre de Piades de miquel CxM
10 i 11 de juny 2004 - Picos del Infierno, 3.075m, 3.083m i 3.079m
Un deute pendent
| Amb els Infiernos tenia un deute pendent. No era una ascensió
qualsevol, era un objectiu pendent d'un parell d'anys ençà. Aprofite el primer dia a Pirineus per pujar a Panticosa de vesprada. Puge pel GR, però només fins a l'embassament de Bachimaña. Ací trobe un bon lloc per estrenar la meua Ferrino. Una tenda lleugeríssima (menys de dos quilos) per a una sola persona (quin remei!). Creia que era com la de Lorenzo, on vaig dormir una nit a Senarta molt estret, però aquesta és més xicoteta encara. Com mola estrenar material. Després d'una nit fresqueta tire cap els Azules, ivons molt xulos. Ja els conec. Aquesta ruta Panticosa-Sallent ja la vaig fer amb el Taller fa un temps, però en sentit contrari. Aquesta vegada aprofitaré per atacar els Infiernos, aquella vegada no vaig poder. |
|
|
En passar pels ivons blaus pense que hauria d'haver passat ací la nit, també un indret molt xulo. Puge per aquesta costera que arriba fins el Cuello del Infierno, 2721m. Fa uns anys, ja ho he comentat, envore els companys del Taller pujar cap els Infiernos, vaig adonar-me'n que havia triat un camí equivocat. Mentre baixava amb la meua parella cap a Panticosa només pensava en la gent que hi seria ara mateix a tres mil metres. Jo m'ho rumiava cap endins: Estic equivocat ? Estic deixant passar oportunitats ?? Potser allavors sigués egoista, però el temps em donaria la raó. |
seguïu la fita >>>