Llibre de Piades de miquel CxM
10 i 11 de juny 2004 - Picos del Infierno, 3.075m, 3.083m i 3.079m
Un deute pendent
| Des del Cuello vaig a atacar el cim, però no vaig a seguir aquestos que tinc davant, que cerquen l'accés més còmode fins el cim. Jo vull notar la fredor del marbre amb les mans. Agafe l'aresta, i cap amunt, cap avall, la vaig grimpant tota. Curiosament hi arribe abans que els meus predecesors. Finalment el primer Infierno, el nord-occidental 3.075m. Creue la marbrera (aquesta image la tinc des de fa anys) i arribe al central 3.083m. No gaudiré del cim en solitari. Un paio que ve del Cuello de Pondiellos hi ha arribat abans. Tant en fa. Aquest cim només era un deute pendent. Ja que estic ací m'aproparé al darrer Infierno, el sud-oriental 3.079m. Els "tensinos" en dieuen Quijada de Pondiellos, gens d'Infiernos ni hòsties semblants. |  |
 |
No sabia si el Pico Arnales 3.002m
estaria a mà, però vegent-lo, allà lluny, millor el deixem per a la propera visita a
Panticosa. Sempre s'ha de deixar coses per fer, sino no hi tornaries. Baixe dels Infiernos per la normal i després del Cuello aquest arribe al de
Tebarrai, rodetjant l'ivó del mateix nom, molt xulo. Al coll de Tebarrai també en venen records molt emotius. Fa un temps, creuar aquest coll, només creuar-lo, ja va ser un repte. Sempre he pensat amb el Pirineu com a muntanya a descobrir. Altres cordilleres no m'atrauen com tu, ni Picos, ni Gredos.... Només Pirineus. Un llast que porte de lluny: La mateixa muller per a tota la vida, la mateixa muntanya per sempre. El temps et desperta, et trenca el somni. Però la primera dona, la primera muntanya, seran per tota la vida, per sempre. Això em passa amb Pirineus, això em passa amb tu. Us porte dins la pell. |