Llibre de Piades de miquel CxM
10 i 11 de juny 2004 - Picos del Infierno, 3.075m, 3.083m i 3.079m
Un deute pendent
| Baixant el Tebarrai per la vall de
Llena Cantal, per l'ivó, pense en l'esforç que hagueres
de superar. Només per mi vas acceptar vindre fins ací. Per a tu
va ser més dur que per qualsevol dels companys, encara febla
d'una intervenció mesos enrrere. Tingueres valor suficient (te'n sobra) per acompanyar-me. Jo no vaig saber respondre la
teua generositat i mai més gaudiríem de la muntanya junts. Des de Llena Cantal cap a Respomuso no puc pensar en altra cosa. I des d'ací, amb els deures fets, me n'adone que no t'hi vaig agrair llavors el teu esforç, la teua companyia. Si ara pot ser: Moltes gràcies per tot. Ara, i després de molta tristor, tots dos cerquem fites que ens mostren un camí. Fites de senders diferents, que de tant en tant es creuen per colls com aquestos i faciliten retrobades. "Ets feliç?" em preguntes llavors. "No, seguesc cercant. De vegades veig una fita, i sembla que sí... però no aplega enlloc." Tu ja segueixes un sender marcat i em dessitges molta sort. Una abraçada. |
 |