Llibre de Piades de miquel CxM
4 al 6 de juny 2004 - Mont Caro, 1.447m
Cartes des de Lo Port
|
DIVENDRES 4 Què tal?! Ara mateix són tres quarts de nou
(està ben dit no?) i estic al bell mig del Port, a un refugi lliure (que està
tancat!!) que es diu del Mas del Frare, crec. Ja he sopat, spaghetti Gallina Blanca
(bé!), i estic vegent uns mosquits com el meu puny. Espere no tindre problemes aquesta nit amb ells, perquè tenen totes les de guanyar. |
|
|
Fa una vesprada immillorable, jo no veig el sol però encara hi ha llum. A tot arreu es senten els cants dels pardalets, i lluny el d'un cuco. També alguna xixarra. No es meneja cap arbre, és impressionant. Aquest matí he eixit des de
Fredes, el poble més septentrional del País, a la Tinença de Benifassà. He pujat pel GR fins el
Pinar Pla i des d'ahi a Font Ferrera, aquest camí l'he fet més vegades que cap altre de muntanya en tota ma vida; bo, llevant qualsevol de
La Calderona, és clar. El refugi estava tancat, és divendres, imagine que aquesta nit ja vindrà En
Guti. Fa unes hores he fet d'explorador. Et conte. Amb l'ajuda d'un llibre de Rafa Cebrián, he estat buscant dos arbres monumentals. El primer era el Pi Gros, que diu que és el més gran de tot el Principat, i un dels més grans de la Península. Té 700 anys. És impresssionant. He fet un parell de fotos, a vore què et sembla. Però m'ha impressionat més el següent, que també l'he trobat (aquest era més fàcil). Al barranc del Retaule es troba la fageda més meridional d'Europa, i entre tots els fajos un és impressionant, el Faig Pare. Fa molts anys vaig vindre a vore-lo, però està tan lluny que no em va donar temps i tinguí que tornar-me'n. Aquesta vegada és l'ocasió i he tingut el privilegi de seure damunt ses arrels. Impressionant. M'ha agradat més aquest faig; sembla l'amo del bosc. |
| Tinc els peus destrossats, és que aquestes
botes les gaste menys i ja no m'enrecordava. Ja vorem demà. Vull pujar el
Caro i baixar al refugi que tinc bons records d'allà. Després tornaré, ja vorem per on, fins la Font Ferrera, si està obert dormiré dins,
si no fora, que per això porte la puta tenda tot el dia. La nit està meravellosa, si estigueres ací trauria un vinet de la motxilla i, seguts entre les flors (com està tot açò de flors tia!!) encendria un espelma i junts voríem com canvia la llum, com s'enfosca a poc a poc tot el bosc. Brindaria per tu cada vegada que omplírem el got (dues vegades com a molt, eh!, que em maretge) i riuríem qualsevol gràcia de tots dos. Després et demanaria que em feres un massatge... als peus, que els tinc fet pols (ho he dit?) i que em portares en braços fins a dins del sac (quina barra tinc eh?). Fins demà. Un besset. |
|
segueix caminant »»»