Trobem gegants mítics a totes les cultures. Són éssers fabulosos que protagonitzen fets essencials per als orígens de la comunitat o que simbolitzen el poder i la força d'allò que volen representar. A la mitologia grega, els gegants (els titans, els cíclops...) eren els fills de Gea (deessa Terra), eren d'origen diví, però no immortals. Coneixem Goliat, Samsó, Gargantua...
Els gegants festius, els dels nostres dies, tenen una trajectòria vital tangible com la de tots els mortals. En general, els caracteritza el fet que vénen a ostentar la representativitat del grup humà que n'ha propiciat l'existència. Així, els gegants d'una ciutat, un barri, una escola o una entitat són justament el símbol de l'agrupació de persones que formen cadascun d'aquests col·lectius. La força de la comunitat queda exaltada en la grandària dels personatges. Paral·lela a l'himne o la senyera quant a símbol, la imatge humana i mòbil del gegant és més càlida, més de carrer. Ocupa espais sempre festius i estableix vincles sempre lúdics.
No coneixem que abans de les processons de Corpus es passegessin gegants pel carrer en altres menes de celebracions.
D'ara endavant la història la seguirem de bracet amb la família dels de Mataró, que és el que ens toca.
A través dels Llibres de comptabilitat i de resolucions de la confraria La Minerva (Sta. Maria) de Mataró, queda clar que la majoria de les seves despeses se'n van cap al Dijous Sant i cap al Corpus. S'encarregava d'un munt d'aspectes, com el pagament d'els portadors de gegants, de l'àliga i els músics. Tot indica que La Minerva és l'ens que gestiona els gegants i els fa sortir per Corpus. No hi ha constància que surtin per la processó del 15 d'agost, festa major antiga de la ciutat.
La primera nota escrita amb la paraula "gegants" data de 1683, es troba en un dels llibres de comptes de La Minerva; però és més que possible que els gegants siguin anteriors a aquesta data, ja que cap pagament fa referència a la compra o construcció de gegants.
Es parla ja de gegants amb plural. Tenim la parella de bon principi o potser el trio? l'any 1725, els portadors són tres amb tota seguretat i a partir de 1709 ja hi ha pagaments normalitzats a músics com a l'acompanyament musical proper als gegants.
Els gegants sortien sempre per la processó de Corpus. Eren figures amb estructura similar a les que coneixem actualment, però més petites de mida, fetes de carcassa de fusta, imatges de cartró i vestits de roba diversa. El gegant devia portar porra, i la geganta, vestida a la moda devia portar un ram de flors.
El segle XVIII un Mataró florent, que gosava fer la competència a la capital del Principat, buscant signes d'identitat, reivindica el patronatge d'unes Santes que abans d'acabar el segle ja seran a casa, amb l'element festiu del 27 de juliol. És evident que el Corpus, la festa per excel·lència, queda ferida i que molts entremesos, bèsties i figures exòtiques, queden arraconats per sempre.
El 1799 els gegants reapareixen per Corpus, després d'un període d’absència iniciat en 1780, assisteixen per primer cop a la processó de les Santes i tornen a sortir per la Mare de Deu d'agost.
El segle XVIII els únics gegants que tenen fills són els de Valls, que tenen un gegantó molt eixerit anomenat Lladrefaves (algunes males llengües per això diuen que és fill d'en Robafaves) i els de Mataró, que tenen una gegantona, la Toneta.
El segle XIX és produeix un període estimat d'absència continuada de figures comprès entre 1808 i 1848, propiciat per la guerra d'el francès i l'arribada de tropes franceses a Mataró. L'agost de 1848 l'Ajuntament acorda iniciar la recerca dels recursos necessaris per fornir-se de nous entremesos, que culmina amb la compra de tres nous gegants, ja que els anteriors foren cremats a la plaça publica com emblema del poder que s'acabava d'enderrocar.
Apartir d'aquest moment els gegants deixaran de ser propietat de la confraria La Minerva, per ser propietat de l'Ajuntament que cedirà les figures prèvia petició per les processons de Corpus i de Les Santes. Els gegants tot i representar nobles medievals, duen símbols de la ciutat com l'escut o el pergamí fundacional. Cal constatar, alhora l'aparició dels primers nans mataronins.
Del 1888 data el primer document on s'esmenta per primera vegada al gegant gros pel seu nom "Robafaves", el text fou publicat a l'Òrgan del partit republicà-històric. El 27 d'agost de 1902 els gegants tenen l'honor de participar en la primera cercavila de masses de la seva història, en el concurs de Barcelona, on es van endur una medalla de plata i un diploma d'honor "por su riqueza y gusto artístico". Del 1919 a 1929 la negra i espessa barba d'en Robafaves és la nota identificadora d'aquest decenni. Els portadors eren sis, els músics tres i els nans nou a partir de 1922. El dia de Sant Jaume de 1922, la comparsa de nans passa de sis a nou membres. Arriben amb tren la parella de macers i en Patufet, per unir-se a les tres Velles, en Carrau, el Compte i el Pagès. Acabat aquest decenni en 1930 abans de Corpus, es reformen els gegants, donant als gegants l'aspecte que, si fa no fa, ha pervingut fins als nostres dies. Així, en Robafaves, adopta la nova aparença de Jaume I: gros cinturó, espasa, brillants manegots, cota de malla, magnífic casc amb monstre alat... Les dames vesteixen en consonància a l'època del rei Jaume, amb esplèndida corona la Geganta.
L'acte geganter més rellevant de la postguerra s'esdevé l'any 1950 quan la Toneta i en Manuelo celebren les seves noces i on figura que el nou gendre és fill dels gegants de Terrassa i ve a Mataró a completar i arrodonir la família. La iniciativa està en relació directa amb la publicació, dins la revista Museu de l'estiu de 1949, del relat inèdit del baró de Maldà sobre les Santes de 1799, que posa en coneixement de tothom que aleshores la família de gegants mataronins comptava amb un gegantó anomenat Manuelo.
L'adeu a les processons religioses és la fi del cordó umbilical que des de temps remots ha unit els gegants a la societat. És probable la fi de l'escenari fundacional de la comparsa. Desaparegut el seu medi natural, gegants i nans viuen la desorientació lògica d'aquell que se sent desubicat. Però la seva pervivència està garantida a Mataró: la modalitat cercavila s'imposa. Amb l'adveniment de la democràcia, la imaginació dona un cop de mà als gegants que esdevenen símbol de la ciutat i de les llibertats.
Entre 1980 i 1984, es duu a terme un important procés d'innovacions en l'aspecte de les figures. L'Ajuntament i la Colla confien els treballs a l'artista solsoní Manuel Casserres. La seva extensa obra en aquest camp l'acredita com un dels millors del moment. Casserres, bon coneixedor de les tradicions, caracteritza equilibradament les figures imprimint-los l'aire i el to actuals, conservant l'estructura interna de 1964. El canvi més perceptible en els darrers anys es mesura en quatre punts fonamentals: la voluntarietat dels portadors, els balls propis, el desvetllament bellugós i la postal de gegants. |
