JOVES PEDRAFORKA

ELLA I EL SEU FILL

Viu soleta amb el seu fill
en un pis d'aquells de fa 300 anys
dels seus pares va escapar
i el pare del nen ràpid va renunciar.

Tot l'amor que mai li van
donar ella el dona a aquell infant.

Cada dia al matí
ella el lleva, el banya i agafa el camí
cap al cole el portarà
la psicòloga ja l'està esperant.

Què pot fer amb un nen que no fa res?
que va neixer abans de temps.

Vull saber què penses
mentre's jo t'estic tocant
tu no sents, tu no parles
ni veus les meves mans
pero el meu cor va bategant,
i és que tens el meu amor
les tres horetes que ets per mi.

La mare se'n va a treballar
a la O.N.C.E. ara l'han contractat
ella sempre havia comprat
cupons de l'esperança per somiar

i agraeix tota la sort que va tenir
quan aquell 'crio' va parir.

Amor meu,
tu ets tot el que jo
no he tingut mai
i el nen te tots els mals
que Déu li va poder donar
ara és a l'hospital
i la noia què fara quan el cel digui
'vaig fallar' i se l'emporti al més enllà?

Amor meu,
tu ets tot el que jo no he tingut mai
i somia que algun dia potser serà important
perquè a ella tant li fa
el nen té la seva sang, el seu amor, la seva pau
i el que ella no sap explicar.

Amor meu... la seva sang, el seu amor, la seva pau
la seva sang, el seu amoooor.


EL PINTOR VISIONARI

En una mansió de les que el temps ha guarnit
s'ha trobat arraconat un quadre gegantí
molt a prop a un dit de pols en un manuscrit
una vella inspiració reviu el seu desig.

Quan el sol desfà els meus somnis cada matí
sento veus de mil colors brollant a dins de mi
com imperatius dictant el meu destí
visc encadenat als meus pinzells de dia i nit.

Jo he vist l'imatge del que algun dia serà
l'últim estatge del que avui se'n diu... ésser humà
Aviat serà a punt la tela on fa dies visc
i la meva activitat haurà escalat el cim

doncs no se m'acut res més, què més hi ha a afegir
quan ja tot esta explicat en mode d'art sublim.
Qui injectarà més calma en el mal de la humanitat
que el flascó de l'alba que sempre he guardat... per necessitat!

L'ofec mereix qui s'enfonsa,
per pròpia voluntat
però l'home que neix sota el mar,
mereix rescat, mereix rescat!

Com més vell em faig més veig que tot té un sentit
però no és de l'estil de tot allò que a mi m'han dit
i ara que pressento que m'arriba la nit
serà la meva obra mestra qui parli per mi... per mi... oh si...


JOHNNY EL MELENES

No tothom té la sort
De poder estar al cotxe
Amb la xicota

No tothom té la sort
De poder fer-ho
Sense capota

No tothom pot pillar
Amb una rossa que t'hi cagues
Sols jo, johnny "el melenes"
Fa a les nenes anar de cul

Quan ja tenia la mà
Ben agafada a una teta
I amb la "calentura"
A punt de petar la bragueta

La ràdio es va parar
I el cel de cop il· luminar
I un trasto amb moltes llums
Volant a sobre es va parar

Què serà això, què serà,
Serà això què serà, serà això,
Què collons serà

La rossa me la van adormir
I a mi no em van deixar escollir
A dins vaig anar
I cap a mart en un no- res em van portar

Un cop allí, em van dir
Que hi era a fer un experiment
Potser els "marcianos" creien
Que jo era un tio potent,

En això es van equivocar
I en arribar em vaig escapar,
Jo tinc orgull i sé el què vull
I això em va fer posar a pensar,

Perquè si a mi em dóna la gana
No puc tirar-me una marciana,
Això es un fet històric,
Quina oportunitat

Aparteu-vos que ve en johnny "el melenes"
El terror de les nenes
Que mart ve a conquistar!!

Vaig anar directe a un bar,
Allí vaig veure un monument
I no va passar ni una hora
Que ja la tenia fora i que se'm menjava tot!!

I tenia quinze dits
I també tenia tres pits
I a més fotia uns crits,
Potser era una mica rara
Però no vegis quin partit

No tothom té la sort
De poder estar a mart amb una tia
Ni la mala sort que allí el segueixi la

I quan tenia el sac ben lligat
Algú al darrera em va cridar:
"quin tio més dolent,
Per no ha acabat l'experiment"

I sense equipatge
Em van tornar a fer tot el viatge
I em van deixar am la rossa
Que llavors va despertar,

I vaig pensa que si li ho deia,
Segur que se'n reia
Millor m'ho faig avui
Que et creus jo tinc el meu orgull.

Sóc en johnny, en johnny "el melenes"
Quina sort teniu nenes
Que aqui jo torno a estar
Sóc en johnny, en johnny "el melenes"
Quina sort teniu nenes que aquí ja torno,
Aquí ja torno, aquí en johnny "el melenes" torna a estar.


LA MEVA TERRA ÉS EL MAR

Sóc navegant solitari, solm FaM solm FaM
sóc mariner sense port. solm FaM solm FaM
Mai no he tingut calendari, solm FaM SibM
el meu rellotge sóc jo, solm FaM solm FaM
que no tinc segons i que allargo les hores. solm FaM SibM

FaM solm FaM solm FaM

Tu, vell timó que m'ajudes,
la meva terra sou tu i el vent;
treu-me d'aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,

seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
Vaig perdre el seny.

Dóna'm força per cridar, SibM FaM solm MibM
que no sóc d'aquí, tampoc sóc d'allà, SibM FaM
la meva terra és el mar. MibM ReM

Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que
hi ha massa coses que ens separen
i tots sóm del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions.

Dóna'm força per cridar,
que no sóc d'aquí, tampoc sóc d'allà,
sóc part de l'oceà.
Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú,
la meva terra és el mar fet d'aigua i sal. ... solm
Sota l'aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions MibM ReM solm
el silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure, MibM FaM
viure i ser lliure, lliure! FaM

(solo Montenegro)

Dóna'm força per cridar,
que si l'aigua és amor,
jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop.
Dóna'm força torna'm boig,
que si l'aigua és amor,
jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop dins el cor...


CLAU DE NO

Tu em dius que ets a dalt, jo et dic que ets a baix, do#m
depèn d'on t'ho has mirat. fa#m
Per tu el cel és gris però jo sóc feliç, SiM
tots dos no sóm iguals. MiM

Si demano carn, tu demanes peix,
el greix no et fa aprimar.
Quan jo m'arrossego dius que t'avorreixo,
doncs cadascú és com és, i tot pot ser al revés... FaM

No existeix la veritat depèn del teu estat. fa#m DoM SiM FaM
Ara et parlo en clau de no, LaM MiM
no t'estimo ni crec en un món millor, fa#m do#m
no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc, ReM rem
quan parlo en clau de no... LaM MiM

Tens LaM fa#m ReM
tot el que tu MiM
sents, LaM fa#m ReM
doncs la veritat MiM fa#m
resulta al sumar totes les mentides. MiM ReM MiM

Tens
tot el que tu
sents,
doncs ja t'ho vaig dir FaM
que et parlo en clau de no... MiM
que et parlo en clau de no. LaM Sol#M

Ara et parlo en sí,
doncs penso que ahir
vas fer-te un embolic amb el que et dic.

Tan sols vull jugar
que et puc demostrar
que tot és relatiu.

L'herba és pecat
i el vi consagrat,
qui m'ho sap explicar.

Si no ets esportiu, catòlic i de CiU,
tu no ets bon català,
i a mi tant se me'n fa.
No existeix la veritat,
és un pecat mortal.

Ara et torno a parlar en no,
no t'estimo ni crec en un món millor,
no hi ha res pitjor que el sexe,
verge encara sóc.
Jo, sóc etern, sóc el millor,
perquè sóc el rei d'una llarga evolució,
i la resta del planeta que espabili tot sol,
quan parlo en clau de no...

Tens tot el que tu sents,
doncs la veritat resulta al sumar totes les mentides.
Tens tot el que tu sents,
doncs ja t'ho vaig dir que et parlo en clau de no...


DOLÇA ÉS LA SAL

Notes que ajuntant-les sonen bé,
em passen pel cap,
i lletra amb lletra faig paraules
però no em sé explicar.

Intento aconseguir tancar els ulls
per imaginar com trobar la manera
per poder de tu parlar.

Sara, tu ets el que m'envolta,
no hi ha res que faci sense pensar en tu.
Com et mous, com creixes, com aprens
i guardes coses noves
el teu geni, el teu encant, les teves mans.

Penso en quan balles, quan cantes,
en quan plores i en quan dorms.
I és que si després de tot et tinc a tu
és que he tingut sort.

Dolça és la sal, quan al teu costat sóc,
fred és el foc, si sé que amb mi estàs,
plou sota el sol, si et tinc al davant meu,
crema el gel, si sé que amb mi estàs.
Dolça és la sal, quan al teu costat sóc,
fred és el foc, si sé que amb mi estàs,
plou sota el sol, si et tinc al davant meu,
i és que quan estic amb tu m'ho canvies tot.

Penso que es difícil explicar-te el que ha passat,
podria dir mil coses que no foren veritat,
però això que és meu serà meu sempre i tu també ho seràs.
Si em tens en el teu cap veuràs que jo mai t'he deixat.

Sara, pasaran el anys, veuràs
que no he fet res sense pensar amb tu,
en que penses,en el teu somriure,
i en com et fas gran;
a qui admires, a qui odies i a qui estimes;
en el que has guanyat, el que has perdut,
en el que hagis somiat sempre;
en què fas per ser el centre, el centre dels meus pensaments...

Dolça és la sal, quan al teu costat sóc,
fred és el foc, si sé que amb mi estàs,
plou sota el sol, si et tinc al davant meu,
crema el gel, si sé que amb mi estàs.
Dolça és la sal, quan al teu costat sóc,
fred és el foc, si sé que amb mi estàs,
plou sota el sol, si et tinc al davant meu,
i és que quan estic amb tu m'ho canvies tot.

Com et mous, com creixes, com aprens
i guardes coses noves,
el teu geni, el teu encant i les teves mans;
penso en quan balles, quan cantes,
en quan plores i quan dorms,
i és que si, després de tot, et tinc a tu és que tinc sort.

Dolça és la sal, quan al teu costat sóc,
fred és el foc, si sé que amb mi estàs,
plou sota el sol, si et tinc al davant meu,
crema el gel, si sé que amb mi estàs.
Dolça és la sal, quan al teu costat sóc,
fred és el foc, si sé que amb mi estàs,
plou sota el sol, si et tinc al davant meu,
i és que quan estic amb tu m'ho canvies tot.


LLENÇA'T

Caus a terra molt avall, Sol Re
creus que no t'en sortiràs mi-
però amb els mesos te n'adones Do
que tornes a començar. Sol

I a força de molt de caure
i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.

Doncs he estat ja cinc o sis,
i sóc el que ara tinc.
No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar.
I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I per què els meus pensaments,
que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps
que el "ja faré el que no vaig fer".

Doncs avui o pot ser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l'univers,
que no nota el pas del temps.

El qu efaig a cada instant
és la força que em fa gran.
No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't...


TREPITJA FORT

En Roc tot just ha arribat a la vida Re La Si- Fa- #
no s`imagina quina una ha organitzat. Sol mi- La
Al seu voltant tot ha canviat de mida
passant pel prisma d`uns ulls enamorats

El pare que se`l mira i al·lucina,
no és cap joguina que es viu i és de veritat.
Quan està sol amb ell, que ningú el mira
és quan barrina, qui sap si l`entendrà

"A tu, petit vailet, mi-
t`ensenyaré més del que he après" Sol
li diu cantant... uo ah ah La

Trepitja fort, Roc Re
sigues més valent del que he estat jo. La Si- Sol
Dibuixa`ls-hi un somriure
que ningú et podrà dir no
cavalcaràs la vida com un cavall de cartró
Re La Sol trepitja fort, Roc, trepitja fort

En Roc que és fort com el seu nom indica
no hi ha una fita on no hi pugui arribar.
La mare l`ha portat a la piscina,
ja la domina molt millor que en Tarzan

"A tu petit vailet..."

Trepitja fort...

El teu vehicle és un cotxet sense retrocés
sempre endavant

Trepitja fort,... (no tinguis por)

Trepitja fort, Roc, sigues tot allò que vulguis ser,
serà advocat, artista o potser seràs bomber,
doblegaràs la vida com un vaixell de paper,
trepitja fort, Roc, trepitja fort,...


INSTANT FUGAÇ

intro[Si, Mi, Fa#, Mi]

Sempre has de pensar abans d'estirar d'un calaix; Si Mi Fa# Si
endreçar el més petit racó pot fer tremolar el teu món. Sol#m Mi Fa# Si
Allà on has guardat aquell trosset del teu passat, Si Mi Fa# Si
que sobreviu vencent el temps.Un dimoni surt corrents. Sol#m Mi Fa# Si

Al retrat sóc un soldat que s'ha oblidat per quin cantó ve el foc; Mi Si Sol Fa# -
m'hauries d'haver apretat un xic més fort, doncs l'instant és fugaç... Mi Si Sol Do Do6 Fa#
I mai no tornarà, el teu somris va ser un avís Si Do#m Fa#
que mai no tornarà, aquell instant precís. Si Do#m Fa#

Aquell tan feliç, deixant-se dur pels fils del temps,
va ser expulsat del paradís sense proves consistents.
Sap que no és bo congelar sentiments i sensacions,
doncs ells sols viuen donant tombs i res no els pot fer a turar.

-Jo sóc com el rat que viu penat, semppre penjat de cap per avall,
al teu coll em vull aferrar però només sóc un instant fugaç...

Que mai no tornarà, el teu somrís va ser un avís que mai no tornarà.
El teu somrís va ser un avís

Do#m Fa# [Mi, Fam, Fa#, Re#m. Mi, Fam, Si, Fa#] acords del solo el teu somrís no tornarà.

-Jo sóc com el rat que viu penat,
> sempre penjat de cap per avall;
obre els ulls i estrenye'm fort que només sóc un instant fugaç...

Que mai no tornarà, el teu somrís va ser un avís que mai no tornarà.
El teu somrís va ser un avís que no puc oblidar:
Per més que ho vull no sóc qui escull, i mai no tornarà.
El teu somrís va ser un avís, el teu somrís no tornarà.

TORNAR A CANÇONS

ANTERIOR

SEGÜENT

Tornarindex