JOVES PEDRAFORKA

LA REINA DEL GEL.

Parlen els vells d'una història d'amor lam Sol
d'un cavaller enfrontat a un drac cec. lam mim
Llança a la mà, sobre un cavall d'acer lam Sol
lluiten els dos per tenir el dret lam mim
a l'amor de la Serina, Reina del Gel. Sol lam

Talla l'acer, la carn dura del drac,
crema el seu foc la mà del cavaller.
Lluiten a mort, només uin serà el rei
d'aquell castell on s'amaga un tresor,
és l'amor de la Serina, Reina del Gel.

Per un instant, els estels, Do Sol
són testics de la lluita mortal. Fa lam
Dins del castell, ombres sobre el cos, Do Sol
tremolors d'una reina plorant. Fa lam

I quan la vall s'ha tenyit de sang,
l'últim crit de la nit, posa fi al combat.

Res es mou, res es mou,
res es mou, només el vent...
que s'emporta les paraules
del cavaller.

Per un instant, els estels,
són testics de la lluita mortal.
Dins del castell, ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.

Per un instant, dins del castell,
els estels, ombres sobre el cos
tremolors, d'una reina plorant,
Per un instant, dins del castell,
els estels, ombres sobre el cos tremolors,
d'una reina plorant.


LES CREUS VERMELLES.

_Les creus vermelles es velluguen dins l'horror, lam
de cossos morts, cossos ferits, cares de por, Fa
que sembren el camí. lam
Quina batalla, quina lluita, quin valor
quantes medalles al pit del guanyador Fa
Només 30 mil morts al camp de l'honor Do rem
que ja no tornaran a veure sortir el sol. Mi lam

Les creus vermelles s'ha endut ja l'últim cos
ara és la feina de les mosques i la pols
borrar tots els records.
Records d'uns homes que pensaven ser els millors
que a la batalla es lliurarien de la mort,
com altres somiadors que al camp de l'honor
ja mai més tornaran a veure sortir el sol.

_ _ _ Quina festa lam Sol Fa Sol lam
fan els corbs revolant, lam Sol Fa
sobre els restes Fa Sol lam
d'aquell grup de soldats, lam Sol Fa
que somiaven..._ _ _ Mi Fa Sol lam


SENTÈNCIES D'AMOR.

Vull que sigui el temps, rem
el que em digui que t'has mort, Fa
junt amb el dolor rem
que em vas deixar, Do
i les llàgrimes d'uns ulls, rem
que et van plorar. La

Vull que sigui el temps
el que esborri el teu record,
amb els anys dolents
que em vas deixar,
aquells anys que ja mai més
no tornaran.

Ja sé que em vas dir que era molt aviat, rem Fa
per sentir tan dins de mi, un cop d'amor, rem La
per sentir la tremolor, de la ràbia d'un adéu, rem Fa
per sentir tan dins de mi, la traició. Sol La

Vull que sigui el temps
el que esborri el teu olor,
que se m'ha enganxat,
sobre la pell,
i m'ofega lentament
a mans del vent.

Ja sé que em vas dir que era molt aviat,
per sentir tan dins de mi, un cop d'amor,
per sentir la tremolor, de la ràbia d'un adéu,
per sentir tan dins de mi, la traició.

_Deixa'm plorar, _pel teu amor,_ rem Do rem
un crit _ple de dolor,_ Do rem
per tu _l'únic amor,_ Do rem
punyal _dins del meu cor._ Do rem


SOMNIS ENTRE BOIRES.

Somnis,_ entre boires,_ _ lam Fa Sol lam Fa Sol
boires_ entre els dos._ _ lam Fa Sol lam Fa Sol
Tu i jo,_ pell a pell, _ _ lam Fa Sol lam Fa Sol
ombres_ dins del cel. _ _ lam Fa Sol lam Fa Sol

Torna'm a somriure
nena sota el meu cor.
Guanya'm amb mirades,
tendres com el cel.

I t'obriré un camí Do Sol lam
en mig de mar. Fa
Ple de llums, ple de plaers, Sol lam Fa
i ocults secrets. Sol Fa

Lliga't les mans fredes,
al voltant del meu cos,
torna'm la tendresa
que surt de dins del cor.

I t'obriré un camí
en mig de mar.
Ple de llums, ple de plaers,
i ocults secrets.

GERARD.

He trobat el Gerard, m'ha tornat a saludar Do Sol Fa Do
fa molt temps que ell i jo varem ser com dos germans Do Sol Fa Sol Do
Tothom sap, però ningú ho diu, que va ser un accident,
aquell noi va morir a mans de tanta gent.
Disset anys engabiat i apartat de tot el món.
El Gerard, porta barba i ara fa servir el bastó.

He trobat el Gerard, m'ha tornat a saludar
fa molt temps que ell i jo varem ser com dos germans
tothom sap, però ningú ho diu, que va ser un accident,
aquell noi va morir a mans de tanta gent.
Disset anys engabiat i apartat de tot el món.
El Gerard, porta barba i ara fa servir el bastó,
ara fa servir el bastó, ara fa servir el bastó...

Hi havia un pagès que tenia una granja
en aquella granja hi tenia un gargall
també hi tenia dos centes ovelles
també hi tenia un ramat de pardals

Les ovelles feien ...beeeeeeeee
Els cavalls feien...brrrrrrrrrr
Els peixos feien...cloc,cloc,cloc
Els gossos feien...bub,bub,bub

Hi havia un pagès que tenia una granja
en aquella granja hi tenia un gargall
també hi tenia dos centes ovelles
també hi tenia un ramat de pardals


QUAN ET SENTIS DE MARBRE

Quan la gola et cremi com un got d'aigua ardent
i te'n beguis un altre i bufi el vent de ponent
aixuga les desgràcies, millor que em facis cas
ja no pots deixar-ho per demà.

Quan la gola et cremi com un got d'aigua ardent
i te'n beguis un altre i bufi el vent de ponent
Quan et cansis de córrer per carrers sense fi
busca un lloc per amagar-te en la nit

Quan es perdi de vista tot el que vas somniar
i vegis la teva història com cau en un forat
aixuga les desgràcies, millor que em facis cas
ja no pots deixar-ho per demà.

Fuig d'aquí fes-ho per mi
no pots viure en l'ahir
Fuig d'aquí fes-ho per mi
quan les ombres t'ho diguin així.

Si el cap et dóna voltes dins d'aquesta buidor
i no saps el que tens però no et passa res de bo
Busques on agafar-te però tot passa de llarg
i és que no a tots ens tracten igual. (2)

Fuig d'aquí fes-ho per mi
no pots viure en l'ahir
Fuig d'aquí fes-ho per mi
quan les ombres t'ho diguin així.

Quan arribis si pots envia'm una postal
si vols una carta explicant com t'ha anat
com t'ha anat.


EL REI.

Vaig neixer en un barri de multituds, __ Mi La fa#m Si
famílies pobres, però molta bona sang.
I ara m'adono, que m'he fet gran
i que no tinc prou aire per respirar.

Mama me mima mi papa se va (2) ia,ia,ia... Si La Mi fa#m

I és que la vida m'ho ha donat tot
però em cal molt més per sentir-me realitzat.
I és que les coses no són com són
i és per això que del meu barri vaig marxar

Mama me mima mi papa se va (2) ia,ia,ia...

Tú seràs,__ el rei de la comarca, perquè Mi La fa#m Si
Tú seràs, i no en tindràs mai prou
Tú seràs, el rei de la comarca, perquè
Tú seràs, i no estaràs mai sol.

I ara recordo com era tot,
abans que jo a la vida hagués triumfat.
I és que el meu barri per mi ho és tot,
la meva gent, el que sempre jo he estimat.

Mama me mima mi papa se va (2) ia,ia,ia...

Tú seràs, el rei del teu barri , perqué
Tú seràs, i ara no tens por.
Tú seràs, el rei de casa teva, perqué
Tú seràs, i ara ja ho tens tot.

Seràs...


TOT ÉS FOSC.

Tot és fosc, només una espurna, Sol Re
és la nineta dels teus ulls lam Do Sol
fa pampallugar... Re
Avui potser, em diràs adeu,
i una llàgrima, pels teus ulls caurà.
Vols ser lliure, vols ser un altre falcò en el cel
per tot just del niu, acabes de marxar.
Pensa en tu, i pensa en el que et pots trobar,
i pensa en mi, i en el que et puc donar...

I encara no sé, com et diré que t'estimo, mim Do
i que amb tu vull continuar, Sol Re
i que les llàgrimes no són de plorar, no, no mim Do
sinò és el cor, que no para de sagnar. Sol Re

Encara no saps, quin camí has de seguir,
el blanc o el negre, aquí no hi ha entremig.
I al final, al final, segur trobaràs
allò que sempre has desitjat,
algú que estigui al teu costat.

I encara no sé, com et diré que t'estimo,
i que amb tu vull continuar,
i que les llàgrimes no són de plorar, no, no
sinò és el cor, que no para de sagnar.

Tot és fosc, només una espurna,
és la nineta dels teus ulls
fa pampallugar...


MÉS ENLLÀ.

Eres fill d'un mestre quan rem Fa Do
ens vam conèixer. Sol rem
La teva bona educació
et feia anar pel món
sobre llibres de paper.
Hi vas cóneixer,
noves lleis per deslliurar Fa lam
la gent sotmesa...__ Sib Do Fa

Si arribes a ser més gran, et deien Do Sib Fa
ho podràs aconseguir. Do Sib Fa

Els anys depressa van passant
i la il.lusió es va fent més gran.
Vaig voler ser jo el primer
en probar de marxar.
Els exèrcits desfilant,
uns amunt, altres avall,
jo no hi veia cap color,
que fos el millor...

Quan arribis més enllà, voldràs conéixer Do Sib Fa
i si arribes massa tard, fes-ho tot per
quan arribis més enllà, voldràs conéixer
i si arribes massa tard...

El futur és la foscor,
i el teu amic és l'opressor
digues-li molt clarament
fins quan...

Quan arribis més enllà, voldràs conéixer
i si arribes massa tard, fes-ho tot per
quan arribis més enllà, voldràs conéixer
i si arribes massa tard...


BORRATXO.

Us donaré la meva sang La Re
perque ompliu les vostres copes. La Mi
un altre cop ficat al bar, La Re
aquí les hores queden mortes. La Mi

_Et convidaré a veure amb mi un licor extrany, fa#m Re fa#m Mi
_t'emborratxaré, i així, podrem continuar endavant... fa#m Re fa#m Mi


I aquella nena vil i tristament enamorada d'ell.

No sé pas si ho resistiré,
però així s'acaben moltes coses,
ara passejo pels carrers,
on les cases donen voltes.

Et convidaré a veure amb mi un licor extrany
t'emborratxaré per dins mentre et vas asserenant...

Almenys fer un brindis per mi _(4) La Mi Re Mi

Et convidaré a veure amb mi un licor extrany,
t'emborratxaré, i així, podrem continuar endavant...

I aquella nena vil i tristament enamorada d'ell.

Si un dia em torno a emborratxar,
vull que sigui amb la teva sang. (bis)

Almenys fer un brindis per mi (4) , per mi...
Almenys fer un brindis per mi (4) , per mi...


MIRA'M BÉ

Avui el dia, rera el sol ja s'ha aixecat Sol Re Do Re
els núvols van depressa, i la tempesta ja ha passat.
Rera la porta, un mirall m'està mirant,
és la dolça rialla, que de mi s'està mofant.

Ella m'odia, el camí serà molt llarg, Sol Do Re
marxo depressa, i no para de cridar... Sol Do Re

Mira'm bé, la meva vida no val res, Sol Re Do Re
Mira'm bé...__ Sol Re Do

Va arribar la matinada, i altre cop al seu costat
sense aquella rialla, les ferides fan més mal.

Ella t'odia, el matí se l'endurà, no vol tornar-hi
jo ja sé que és massa tard...

Mira'm bé, la meva vida no val res,
Mira'm bé...

Ara toca creure que podem seguir endavant
però és un joc estúpid, que ens està fent mal.
Ja no somio en un amor que s'ha acabat,
però no sóc res sense tu al meu costat...

Mira'm bé, la meva vida no val res,
Mira'm bé...


PENSA EN ELS DIES.

Pensa en els dies que anàves amb mi, Sol Re mim Do
jo deia que no, tu vas escollir...
I ara estàs sola, vas ser tu qui va dir prou,
i ara estàs sola, no tens ningú.

Recorda les nits que no vàrem dormir,
i uns ideals que no vàrem seguir.
I ara recordes, aquelles nits,
aquelles nits, i no pots dormir.

Cartes obertes a sobre el teu llit,
i un paper en blanc que no saps que vol dir.
I ara recordes, aquelles nits,
aquelles nits, i no pots dormir.

Somies desperta, mirant el futur Re (Do) sim Re
però tot a les fosques, esperant la llum. La sim Re fa#m

Pensa en els dies que anàves amb mi,
jo deia que no, tu vas escollir...
I ara estàs sola, vas ser tu qui va dir prou,
i ara estàs sola, no tens ningú.


AQUEST ESTIU.

Treu-te aquesta samarreta La Mi
o em faràs venir calor, fa#m Re La
i així estiguis més fresqueta,
i jo et pugui veure millor.
I és que encara no he deixat
de buscar una solució,
el problema s'ha agreujat,
sóc calent de professió.
Cada cop estic pitjor,
i encara no ha arribat l'agost
tant si fa fred o calor...

_Aquest estiu _ Sol sim Do
res més igual que aquest estiu, Re Sol
aquest estiu, res més igual...

El meu nen amb la piloteta
ha fet el cistell del milió
I amb el gos, el nen, la tieta,
tots cap a Manacor.
Ja veus tu quina il.lusió,
ens hem equivocat d'avió,
tovallola i flotador...
( Welcome to Moscou).

Aquest estiu
res més igual que aquest estiu,
aquest estiu, res més igual...


AIXÍ TOT

Aixi i tot, cada dia es torna fosc  Sol,  Re, Mim, Sim
Com un llagost de bot en bot  Do, Sol
Queda clar q volia correr món,  Re, Mim, Sim
De camp en camp, de brot en brot Do, Sol
De tant en tant s’oratge del mar  Re, Mim, Sim
Li feia recordar.     Do
Va fer un alè, es va ajeure davall un pi,   Sol, Re, Mim, Sim
Cada pinyó era un desig   Do
Aixi i tot va be, aixi i tot va be, aixi  Sol, Re, Mim, Sim
Aixi i tot va be, aixi i tot va be, aixi  Sol, Re, Mim, Sim, Do

Va germinar sa llavor q es va sembrar,   Sol, Re, Mim, Sim
Sera es febrer,  com cada any,    Do, Sol
Com una llum, com un estel a l’horitzo,   Re, Mim, Sim
Com cada nit a sa tardor,     Do
Com un arbre desfullat davant sa fredor del mon   Sol, Re, Mim, Sim
I contemplava es seu entorn.  Do
Aixi i tot va be, aixi i tot va be, aixi  Sol, Re, Mim, Sim
Aixi i tot va be, aixi i tot va be, aixi  Sol, Re, Mim, Sim, Do

Pero volia tornar  Do, Sol, Re
A cercar es seu encis.  Mim, Sim
De tres en tres, de sis en sis, Do, Sol
S’embafava de pastis,  Re, Mim, Sim
I d’ensaimades de sant joan, Do
Sa festa començà, va correr s’alcohol Sol, Re, Mim, Sim
I es cavalls q peguen bots. Do
L’amo joan arronsava en es pla   Sol, Re, Mim, Sim
Mes d’un el va tastar.  Do
Aixi i tot va be, aixi i tot va be, aixi  Sol, Re, Mim, Sim
Aixi i tot va be, aixi i tot va be, aixi  Sol, Re, Mim, Sim, Do


LILA.

Porta pintat el cabell i uns pantalons vermells, _ La Mi Re Mi
sempre les mans carregades d'anells, La Re La Mi
duu el dibuix d'un estel tatuat a la pell. _ _ La Mi Re Mi La Re Mi
Té clar que vol i que sent,
sempre notant el rebuig de la gent.
Busca el que no es pot fer vell,
ni comprar-se amb diners.

Viu _ _, tan intensament _ _, si convé La Mi Re MiLa Mi Re Mi
es va aturant disfrutant cada instant, La Mi
no té por de res. Re Mi Re
Creu, només el que veu,
el que pensa ha de dir, defentsant-ho a morir,
no té massa amics...
El temps l'ha fet així Mi La

Lila, tot el que duus dintre, Mi La Re
Lila, tota tu ets vida, Mi La Re
Lila, fràgil com el vidre... Mi Re

Somia sota els estels,
de dia es guia pels seus sentiments,
tot de records diferents
porta ple el seu fardell.

Vol, no aturar el seu vol,
anar a contracorrent,
viure sempre el moment,
còrrer més que el vent.
Sempre ha estat diferent...

Lila, tot el que duus dintre,
Lila, tota tu ets vida,
Lila, fràgil com el vidre...
El temps no et canvia...
Lila, tot el que duus dintre,
Lila, tota tu ets vida,
Lila, fràgil com el vidre...


POL PETIT.

Dies fets d'angoixa, Do
carrers plens de por, Fa Do
gent sense esperança, Fa
ciutat sense cor. Re
Nens petits que criden Do Do7
amb el cor glaçat, Mi la-
són joguines Fa
que els grans hem trencat. Sol Do Do7

Ei, Pol petit, Fa
agafa la guitarra cada nit, Sol Do Mi lam
surt al carrer, i canta una cançó. Fa Sol Do Do7
Canta ben fort, i digues la veritat Fa Sol Do
sense cap por... Mi lam
Ei Pol petit, també cantaré jo... Fa Sol Do

Et diràn que les guitarres,
et diran que les cançons,
són només per divertir-te
i que no has de buscar raons.
Però no deixis que t'enganyin,
qui diu això no et vol bé,
cal que surtis a cantar al carrer.

Ei, Pol petit,
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer, i canta una cançó.
Canta ben fort, i digues la veritat
sense cap por...
Ei Pol petit, també cantaré jo...

TORNAR A CANÇONS

ANTERIOR

Tornarindex