història dels jocs
florals
Jocs Florals. Certàmens poètics instituïts a
Barcelona l'1 de maig de 1859, per iniciativa d'un grup de literats que
volien prestigiar la Llengua catalana, mitjançant la restauració
de les festes poètiques medievals (1393), celebrades en temps de
Joan I. Entre els seus iniciadors destacaren J. Cortada, V.
Balaguer, J. Rubió i Ors, M. Milà i Fontanals i A. de
Bofarull. Se celebraren anualment a Barcelona, patrocinats per lAjuntament
(d'on ve el seu nom de Jocs Florals de Barcelona) fins a 1936, Ilevat
dels anys 19O2 i 1924, que se celebraren. respectivament, a Sant Martí
del Canigó i a Tolosa de Llenguadoc. a causa de les circumstàncies
polítiques del moment. A partir de 1940 se celebraren a l'exili,
amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana. A partir de 1971
es reprengué la celebració a Barcelona, per bé que
fins a 1978 es continuaren celebrant també a l'estranger. Amb lema
"Pàtria, Fides, Amor", els seus guardons més preuats
són l'englantina d'or, la viola de plata i or i la flor natural.
Lobtenció de tres premis representa la proclamació de mestre
en gai saber, títol que obtingueren, entre d'altres, J.
Verdaguer, J. Maragall,Josep
Carner i J. M. de Sagarra. La seva celebració
inicialment, representa un fort impuls per al moviment de la Renaixença
literària, però a final del s. XIX perderen contacte amb
les noves tendències literàries i estètiques,fins
al punt que fins al l934 hi hagué resistència a acceptar
la reforma ortogràfica de Pompeu Fabra. Malgrat tot, foren
una manifestació de catalanisme, no solament literari sinó
també social i polític.
LITERATURA