JACINT VERDAGUER:(1843-1902).Poeta
català nascut a Barcelona,és segurament la figura més
important de la Renaixença.Va estudiar en el seminari de Vich,es
va nomenar sacerdot i entra al servei de la casa Comillas.El seu amor per
Catalunya va expresar-se en la seva obra.El sentiment amoròs de
la terra i dels homes que hi viuen allà apareix a la seva epopeia
Canigó(1885),que va arribar fins a cotes d'elevada grandessa.El
paisatge pirinenc,que li era tan familiar,apareix descrit amb una plasticitat
admirable.Però el més notable és l'amor amb el qual
es canta a la terra de Catalunya.Ambició més universal es
manifesta en la gran epopeia l'Atlàntida (1877),sobre el
conegut mite del continent desaparegut.En tots dos poemes Verdaguer es
mostra segurament com el més important poeta èpic d'Espanya.Per
altra part,la seva contribució a la creació de la llengua
literària catalana moderna va èsser molt gran.
Menys força,però
no menys emoció poètica ,tenen els seus Idilis i cants
mistics (1879).