Flanc de rei

El racó de l'àrbitre

En aquest espai volem navegar en el mon de la norma i de ben segur que molts de nosaltres hem tingut més d'un dubte en alguna ocasió. Per això us convidem a enviar-nos un e-mail a [email protected] i plantejar el dubte als àrbitres que hi col·laboren. De moment en Miquel ens proposa un test. Si ens envies les respostes nosaltres t'enviarem les solucions.

 

        TEST DE REGLAMENTS           Juliol  2001



1.- A la continuació a "finish" d'una partida, un jugador A té una torre i el rei contra alfil i rei, sense peons. Però està molt cuitat de temps amb la bandereta a punt de caure. El seu adversari també ho està. Aquest jugador B (el de l'alfil) reclama taules a l'àrbitre el qual posposa la decisió. A continuació  fan diverses jugades (unes quinze o vint) i A no fa gaires progressos però llavors B posa el seu rei a un lloc il·legal (dominat per la torre) i l'àrbitre dóna dos minuts més a A. Fan una dotzena de jugades més i torna a passar el mateix, de forma que li són concedits dos minuts més a A. I encara torna a passar una tercera vegada i A cada cop rep dos minuts més de temps, amb la qual cosa ja té més de cinc minuts. Llavors, comença a fer alguns clars progressos a la posició. Quan ja gairebé té arraconat el rei de B a la cantonada bona, cau la bandereta de B. L'àrbitre declara que A ha guanyat. Però és segur que l'àrbitre ha comès si més no un error important. ¿Per què?

Havia d'haver concedit les taules de bon començament, quan B les reclama, perquè és un final de taules teòriques 

B  Havia de concedir les taules quan cau la bandereta perquè si A ha fet algun progrés ha estat solament  per l'especulació amb el temps

Havia de donar la partida per perduda a B quan ha fet la primera jugada il·legal


D  Havia de donar la partida per perduda a B quan ha fet la tercera jugada il·legal



2.- Dos grans mestres estan jugant al costat del tauler mural  electrònic, que indica  les jugades efectuades, entre d'altres coses. La partida és la més important de la ronda. En un moment donat, el blanc, que té una posició clarament avantatjosa, deixa d'anotar les jugades per disposar de menys de cinc minuts per arribar al control de la jugada 40. Llavors es fitxa al tauler mural per veure quantes li falten. En un moment determinat, al tauler mural es marca que ha fet la 40. El muralista fa senyals clars indicant que s'ha passat el control, de cara a la premsa. Llavors el jugador de blanques es relaxa i a continuació li cau la bandereta. El de negres reclama i es demostra que no s'havien fet les 40 i que el tauler mural té un recompte equivocat a causa d'un error del muralista. ¿què farà l'àrbitre?


  Com que hi ha involucrat un error humà, d'un que podríem considerar membre del seu equip, cal que  li  concedeixi un minut suplementari al jugador per passar al control, ja que els àrbitres l'han confós.

  El muralista no es pot considerar àrbitre, però el tauler mural és un mitjà tècnic oficial del torneig i caldrà seguir les seves indicacions. Fins i tot si pot haver-hi algun error, com a mínim concedirem el dubte raonable.

   El jugador de blanques ha perdut la partida i prou.

D    No és cas previst exactament al reglament. L'àrbitre apreciarà les circumstàncies específiques i prendrà la decisió basant-se, especialment, en el seu sentit comú.



3.-  A la continuació a finish  d'una partida, un jugador, amb blanques, va guanyant la partida però li resta poc temps. També al seu adversari li resta poc temps. Llavors, el jugador de negres, volent anar molt de pressa, mou el rei a un lloc incorrecte (dominat pel blanc) i polsa el rellotge. L'àrbitre l'amonesta i afegeix dos minuts al de blanques. Però, com que el de negres és molt nerviós, torna a posar el rei a un lloc dominat  i polsa el rellotge. L'àrbitre torna a donar-li dos  minuts a l'adversari. I torna a passar el mateix per tercera vegada. Llavors, l'àrbitre dóna per perduda la partida al jugador de negres.



La decisió de l'àrbitre és totalment correcta.

L'àrbitre hagués hagut d'advertir al jugador de la possibilitat de donar-li la partida per perduda. Si no hi ha hagut aquest avís, no pot aplicar una sanció tan
greu.

L'àrbitre no pot aplicar aquesta sanció. Fins i tot, la primera vegada no podia
aplicar encara la dels dos minuts. Havia d'haver-hi hagut abans una amonestació
formal.

La sanció ha de ser d'una gravetat menor. L'àrbitre hauria de restar temps a l'infractor, sempre que li deixi per a les jugades que resten, com a mínim, un minut.



 4.- La jugada 65 de les negres és Df5+. Llavors, les blanques anoten a la seva planella la resposta   66.- Rh2, però, després, sense completar la jugada, decideixen reclamar taules per triple repetició de posició.


A Al haver anotat ja la jugada següent, no podien reclamar taules. L'àrbitre restarà a les blanques tres minuts del seu temps.

B Si no ha tocat la seva peça, poden reclamar taules en base a la jugada anotada Rh2, que produiria la triple repetició. Però si la seva intenció era reclamar en base a la jugada Df5+, ja no poden. 

 
C  No importa si la reclamació es fonamenta en la jugada blanca o en la negra. Si no havien tocat peça les blanques eren encara a temps de reclamar. L'àrbitre les preguntarà quin és el moment en que cal comprovar la triple repetició i ho farà tot seguit.

D La reclamació podria ser correcta. Ara, això sí, sempre hem de suposar que les blanques faran la jugada que ja tenen anotada. També si la partida ha de continuar.



5.-  A un torneig ha calgut interrompre la partida i s'ha fet una jugada secreta .L'ha feta el jugador  de blanques. Al moment de la interrupció, encara les blanques tenien 34 minuts per arribar al següent control de temps i les faltaven per fer dues jugades, sense comptar la jugada secreta. Les negres disposaven de 29 minuts. Al moment de la reanudació de la partida, cap dels dos hi és. L'àrbitre no posa en marxa els rellotges. Al cap de 31 minuts, arriba el jugador de negres. Un minut després, arriba el de blanques. Llavors, l'àrbitre obra el sobre amb la jugada secreta. Però en realitat s'ha estat equivocant perquè no és correcte que el rellotge hagi estat aturat tot el temps.

A Hauria d'haver corregut el rellotge de les blanques. Ara s'aturaria mentre l'àrbitre obria el sobre i reproduïa sobre el tauler la jugada secreta i solament a continuació és quan es podria posar en marxa el rellotge de les negres. Però a les blanques les restarien dos minuts per fer dues jugades i passar el control.

B Com a la resposta a) però al temps que les blanques s'han de carregar s'inclou el que l'àrbitre pugui trigar en obrir el sobre i reproduir la jugada, ja que el rellotge no s'ha d'aturar. La única limitació és que a les blanques li ha de restar sempre un mínim de mig minut per cada jugada, de manera que al menys un minut per a les dues restants.

C El més just seria repartir els temps, ja que tots dos han arribat gairebé alhora. A les blanques les podem carregar una miqueta més de temps, si de cas.

D Les negres són les que haurien hagut de tenir el seu rellotge en marxa i, per tant, han perdut.


6.-  A una partida amb el control de temps habitual, 40 jugades en dues hores i la resta en una hora més,  arriba un moment on el blanc reclama que cau la bandereta de les negres  en un moment que a les blanques les correspon fer la jugada 35 en posició molt complexa. La bandereta de les negres efectivament acaba de caure, però la de les blanques ha caigut també i fins i tot ha passat un minut més al moment de la reclamació. L'àrbitre no s'havia adonat de res. Llavors comença la discussió de quina bandereta ha caigut primer i tots dos jugadors diuen , es clar, que ha estat la del adversari. L'àrbitre, com que no ho veu clar, decideix que la partida continuï. El jugador de blanques comença a reflexionar  força en aquella difícil posició i gasta bastant temps per a les properes jugades. Quan fa la jugada 40 li resta un minut de la hora suplementària. Però llavors li reclama a l'àrbitre que li posi una hora més (a ell i al seu adversari) ja que el reglament del torneig  especifica que caldrà tenir una hora després de la jugada 40.


A  Com que l'àrbitre ha comès diversos errors - com no adonar-se de la caiguda de les banderes- ara caldrà transigir amb la reclamació del jugador que és bastant correcta, excepte que li deixarà una hora  justa, no una hora més el minut que el rellotge marca.

No acceptarà de cap manera el que el jugador reclama. La decisió de continuar la partida fou correcta i  ara li resta un minut per acabar.

En tot cas, com que, al moment de la reclamació, ja li mancava al blanc un minut de la darrera hora, l'àrbitre afegirà un minut al temps que li queda ara a les blanques.

D Al moment que el blanc reclamà, les negres havien d'haver perdut per temps.
Tota la resta és tonteria perquè la partida havia d'haver estat perduda per les negres fa molta estona.



 
7.-  A una partida de blitz, les blanques tenen dos cavalls i rei contra rei i peó.  Estan fent un moviment que captura el peó amb un cavall però, abans que puguin completar aquesta jugada i polsar el rellotge, veuen que la bandereta de les negres està caiguda. Llavors reclamen la victòria per temps i acte seguit aturen el rellotge.

A
La reclamació no pot prosperar perquè el reclamant ja havia tocat una peça. De manera que la partida segueix. 

B La reclamació hagués pogut prosperar si dos cavalls poguessin donar mat arribant, ni que fos amb joc d'ajuda, a una posició d'amenaça de mat en una inevitable.  Però no poden, així que és taules.

C Com a la resposta anterior però, amb joc d'ajuda sí que poden. De manera que és victòria blanca.

Com a la resposta anterior, però les blanques guanyen perquè dos cavalls poden donar mat amb joc d'ajuda del contrari.


Test Abril 2001

 

 


Hosted by www.Geocities.ws

1