Flanc de rei
El racó de l'àrbitre
TEST DE REGLAMENTS Abril 2001
1. Al reglament d’un torneig ve estipulat que tots dos jugadors tenen dues hores per 40 jugades i després se’ls dóna mitja hora més a finish. Quan les negres estan molt apurades de temps deixen d’anotar. Al cap d’algunes jugades deixen d’anotar també les blanques. Els àrbitres estan pendents d’altres partides i no anoten tampoc. Quan cau la bandereta de les negres hi ha un dubte raonable respecte de si s’han fet les 40 jugades preceptives. Sota la direcció de l’àrbitre principal s’intenta reconstruir la partida però no se'n surten. A les blanques les toca jugar i encara li quedaven quatre minuts.
a) Les negres tenen la responsabilitat de demostrar que s’ha arribat al control. Han de mostrar una línia que arribi a la posició que hi ha al tauler i que impliqui que la propera jugada serà la 41, com a mínim. Si no ho fan així, perden.
b) No perden les negres. L’àrbitre, si no es pot reconstruir, afegirà la mitja hora als dos jugadors per jugar a finish (tots dos amb 30 minuts).
c) Les negres no perden. Però, per compensar, les blanques han de jugar amb 30 minuts i les negres amb 26
d) Les negres no perden i tenen 30 minuts. Les blanques tenen 34 minuts per acabar la partida.
2. El jugador de blanques, molt cuitat de temps, juga Cxa7 i deixa el seu cavall tombat al tauler. L’àrbitre s’adona, però, abans que pugui intervenir, el jugador de negres respon Dxh4 + i polsa el rellotge. El blanc mou ràpidament el rei però llavors el de negres no li deixa polsar el rellotge fins que no posi bé el cavall, que segueix tombat, a a7.
a) L’error ha estat de l’àrbitre, que havia d’haver intervingut. Al no haver-ho fet, ara la situació és irregular i no està exactament prevista pel Reglament. L’àrbitre actuarà segons el seu criteri.
b) El jugador de negres té raó. Encara és a temps d’exigir que el blanc posi bé el cavall en el seu temps (i que valgui la redundància).
c) El jugador de negres hagués hagut de reclamar a la jugada anterior. Ara ja no hi és a temps d’exigir que el de blanques reculli la peça amb el seu temps. De fet, és a l'inrevés. El de blanques li podia reclamar a ell que la recollís abans d’haver polsat ell mateix el rellotge.
d) Com a la resposta c) però el més just seria que el temps estigués neutralitzat. L’àrbitre aturarà el rellotge mentre es normalitza la situació.
3. L’hora prevista d’inici de la primera ronda d’un torneig és les 15,30. Però, amb els darrers tràmits de la inauguració, s’acaba començant a les 16, 10. A les 16,35 arriba un dels participants que juga amb blanques. El seu adversari de negres és assegut davant el tauler des de mitja hora abans i li fa notar que, a causa de la hora que és, ha perdut ja per incompareixença. El de blanques veu que la bandereta no li ha caigut i va a parlar amb l’àrbitre. Aquest diu: efectivament, encara no havia perdut el Sr. de blanques, perquè, malgrat que passa més d’una hora del moment previst d’inici de la sessió, jo no havia donat l’avís. El de negres replica que això haurà estat un descuit però que, en tot cas, la partida ha de declarar-se perduda per incompareixença però l’àrbitre li replica: “hem començat la sessió més tard i he decidit que la hora de les incompareixences s’endarrereix. No ho havia dit abans però ho dic ara.” ¿I això fins a quina hora serà? Li pregunten. “Ara m’ho pensaré i ja us diré alguna cosa d’aquí a uns minuts” respon.
a) L’àrbitre no pot variar les lleis de la FIDE. La incompareixença és quan cau la bandereta.
b) L’àrbitre no pot variar les lleis de la FIDE. La incompareixença és a la hora de l’inici previst a les bases. Està clar que el jugador de blanques ha perdut. I punt.
c) L’àrbitre sí que pot variar l’hora límit de compareixença. Però ho ha de fer d’una manera transparent i motivada. La discrecionalitat no vol dir que pugui decidir-ho a qualsevol moment i sense motiu aparent. Si no s’havia dit res anteriorment, el jugador de blanques ha de perdre la partida.
d) El jugador de blanques es salva per l’error arbitral de no haver donat encara l’avís oficial. En general, la incompareixença es al cap d’una hora però en realitat és l’àrbitre el que determina el moment exacte.
4. A la continuació a finish, un jugador, amb blanques, va guanyant la partida però li resta poc temps. També al seu adversari li resta poc temps. Llavors, el jugador de negres, volent anar molt de pressa, mou el rei a un lloc dominat i polsa el rellotge. L’àrbitre l’amonesta i afegeix dos minuts al de blanques. Però, com que el de negres és molt nerviós, torna a posar el rei a un lloc dominat. L’àrbitre torna a donar-li dos minuts a l’adversari. I torna a passar el mateix per tercera vegada. Llavors l’àrbitre dóna per perduda la partida al jugador de negres.
a) La decisió de l’àrbitre és totalment correcta
b) L’àrbitre hagués hagut d’advertir al jugador de la possibilitat de donar-li la partida per perduda. SI no hi ha aquest avís, no pot aplicar una sanció tan greu.
c) L’àrbitre no pot aplicar aquesta sanció. Fins i tot, la primera vegada no podia aplicar encara la dels dos minuts. Havia d’haver-hi hagut abans una amonestació formal.
d) La sanció ha de ser d’una gravetat menor. Hauria de restar temps a l’infractor, sempre que li deixi, com a mínim, un minut.
5. La jugada 65 de les negres és Df5+. Llavors les blanques anoten a la planella la seva resposta: 66.-Rh2, però després, sense completar la jugada, decideixen reclamar taules per triple repetició de posició.
a) Al haver anotat ja la jugada següent, no podien reclamar taules. L’àrbitre restarà a les blanques tres minuts del seu temps.
b) Si no han tocat la seva peça, poden reclamar taules en base a la jugada anotada Rh2, que produiria la triple repetició. Però si la seva intenció era reclamar en base a la jugada Df5+, ja no poden.
c) No importa si la reclamació es fonamenta en la jugada blanca o en la negra. Si no han tocat peça les blanques eren a temps de reclamar. L’àrbitre les preguntarà quin és el moment que cal comprovar i ho farà tot seguit.
d) La reclamació pot ser correcta. Ara, això sí, cal suposar que es fa en base a la jugada anotada de les blanques.
6. A una partida de blitz les blanques tenen dos cavalls i rei contra rei i peó. Estan capturant el peó, però, abans de completar la seva jugada polsant el rellotge, veuen que la bandereta de les negres està caiguda. Llavors reclamen la victòria per temps i acte seguit aturen el rellotge.
a) La reclamació no pot prosperar perquè el reclamant ja havia tocat una peça. De manera que la partida segueix.
b) La reclamació hagués pogut prosperar si dos cavalls poguessin donar mat arribant, ni que fos amb joc d’ajuda, a una posició d’amenaça de mat en una inevitable. Però no poden, així que és taules.
c) Com a la resposta anterior però, amb joc d’ajuda sí que poden. De manera que és victòria blanca.
d) Com a la resposta anterior però les blanques guanyen perquè dos cavalls poden donar mat amb joc d’ajuda del contrari.
7. A un torneig ha calgut interrompre la partida i s’ha fet una “jugada secreta”. L’ha feta el jugador de blanques Al moment de la interrupció, encara les blanques tenen 33 minuts per arribar al control de temps i les falten per fer dues jugades, sense comptar la secreta. Les negres disposen de 29 minuts. Al moment de la reanudació de la partida, cap dels dos hi és. L’àrbitre no posa en marxa els rellotges. Al cap de 31 minuts arriba el jugador de negres. Un minut després, arriba el de blanques. Llavors l’àrbitre obra el sobre amb la jugada secreta. Però, en realitat s’està equivocant perquè no és correcte que el rellotge hagi estat aturat tot el temps.
a) Hauria d’haver corregut el rellotge de les blanques. Ara s’aturaria mentre l’àrbitre obria el sobre i reproduïa sobre el tauler la jugada secreta i solament a continuació és quan es podria posar en marxa el rellotge de les negres. Però a les blanques les restaria un minut per fer dues jugades i passar el control.
b) Com a la a) però el temps que les blanques s’han de carregar també cal afegir el que triga l’àrbitre al obrir el sobre i reproduir la jugada, ja que el rellotge no es pot aturar. La única limitació és que li han de quedar sempre a les blanques un mínim de 30 segons per fer la jugada.
c) El més just és repartir els temps, ja que tots dos han vingut gairebé alhora. A les blanques se les pot carregar mig minut més, si de cas.
d) Les negres són les que haurien d’haver tingut el rellotge en marxa i per tant han perdut.
