Les esperances suscitades a l'Església catòlica pel Concili Vaticà II s'han diluït. Han triomfat les orientacions conservadores. S'ha produït una marginació sistemàtica de les persones i de les experiències que volien ser conseqüents amb l'obertura conciliar. La restauració és visible en tots els camps: la teologia, la litúrgia, la pastoral i l'espiritualitat. El control de l'autoritat eclesiàstica és tan efectiu que el discret pluralisme que es manifestava durant el Vaticà II ha desaparegut. Sembla com si tots els cristians compartissin les posicions conservadores i, el que és més greu, sembla que els cristians que es distancien de les posicions oficials són menys cristians i han de ser marginats de la vida de l'Església catòlica.

    Si el pluralisme legítim queda substituït per una sola doctrina, si l'exercici de l'autoritat eclesiàstica no té en compte els drets de les persones i de les comunitats cristianes, si els interessos de la institució passen al davant de la vocació de servei a la societat, el model d'església que es va configurant s'assembla cada vegada més al que caracteritza les societats tancades. Actualment el risc d'una deriva sectària és preocupant. S'hi ha d'afegir també una sacralització desmesurada de l'autoritat i un centralisme comparable al que han practicat els sistemes polítics totalitaris. El sistema de selecció i nomenament de bisbes, a tot el món, és un exemple del que no s'hauria de fer si optessim per un model més evangèlic i més fraternal.

     Aquest context genera en molts cristians actituds de desil.lusió. En els ciutadans provoca desinterés per l'oferta religiosa cristiana. Les veus oficials de l'Església catòlica no connecten bé amb el tarannà de la majoria de ciutadans. Per una banda denuncia les perversions de les societats contemporànies que impedeixen l'acolliment dels valors proposats per l'Església. L'Església oficial es torna a presentar com a espai exclusiu de valors d'humanització i de salvació. Li agrada constatar la crisi de les ideologies, la crisi de les democràcies, la crisi dels valors. Ho aprofita per oferir antigues seguretats. Per altra banda, exposa la teoria del retorn al sagrat que en la pràctica vol dir l'acolliment de formes d'espiritualitat poc compatibles amb la maduresa psíquica i el sentit crític. Les massives concentracions organitzades per l'autoritat eclesiàstica tenen més a veure amb les tècniques de l'espectacle que amb el desvetllament espiritual.

     No seria bo que les veus de l'església oficial aconseguissin el monopoli de l'expressió d'opinions cristianes. No seria bo, sobretot, que les persones i les comunitats cristianes deixessin d'assajar formes de vida creient innovadores. Algun dia l'església oficial haurà de rectificar moltes de les orientacions actuals. Ja des d'ara convindria crear espais de recerca i d'opinió que preparessin la nova etapa de l'Església catòlica. Es tracta de respectar les autoritats eclesiàstiques però exercint el dret a dissentir i a innovar. Es tracta de mirar enfora del món creient i de mirar cap al futur.

     Proposem, per tant, crear un espai obert i una xarxa de relacions que permetin desenvolupar idees i experiències innovadores per a la vida cristiana en la nostra societat. Les finalitats de l'espai obert són la recerca, la informació i l'expressió d'opinions de cristians interessats en un model d'església que, inspitant-se en les grans intuïcions del Vaticà II, sigui capaç d'oferir idees, símbols i valors que expressin adequadament l'Evangeli en el nostre temps, tinguin en compte la sensibilitat de la cultura moderna, i preparin les grans orientacions de les comunitats cristianes per a les properes dècades.

     L'espai obert no és un front contra altres grups de creients que opten per altres posicions. Tampoc no és un front contra les autoritats eclesiàstiques, ni pretén organitzar cap estructura eclesiàstica paral.lela. És un servei a les autoritats i a les estructures existents mantenint opinions diverses quan la consciència de les persones o dels grups ho faci necessari. En tot cas, la preocupació bàsica és la de contribuir a expressar la fe i la vida cristianes de manera que siguin significatives per a la gent del nostre temps. La institució eclesiàstica no respon adequadament ni a les interpel.lacions que vénen de l'exterior, ni a les que vénen de l'interior de les comunitats cristianes. espai obert és un grup de recerca i d'opinió més preocupat per la recepció del missatge cristià en la nostra societat, i per donar veu a les comunitats cristianes marginades, que per les preocupacions de l'ordre eclesiàstic. Amb bon humor obrim un espai de diàleg lliure i ens arrisquem a expressar opinions que poden ser qualificades de desordre per part de les institucions eclesiàstiques. Estem convençuts que un desordre assenyat serà positiu per a l'evangelització.

M. Josefa Amell, Antoni M. Badia i Margarit, Frederic Bayer, Oleguer Bellavista, Sebastià Benet, Roser Bofill, Jordi Bosser, Jaume Botey, Joan Casañas,
Montserrat Coll, Miquel Coll i Alemany, M. Teresa Crespo, Josep Delàs,
Xavier Espar, Josep M. Gasch, Clara Gomis, Joan Gomis, Anna Gudiol,
Antoni M. Güell, Angelina Hurios, Francesc Lahosa, Josep Lligadas, Joan Llopis, Pere Lluís Font, Jaume Lorés, Joan Majó, Jordi Maragall i Noble, Fèlix Martí,
Josep Martorell, Maria Martorell, Oriol Martorell, Enric Masllorens, Pilar Mercadé, Glòria Olivé, Raimon Panikkar, M.Àngela Pasquel, Ricard Pedrals, Núria Pomés, Jordi Porta, Manuel Ribas Piera, Teresa Roca, Frederic Roda, Tulio San Martino, Núria Sastre, Jaume P. Sayrach, Agustí de Semir, Roser Solanic, Frederic Vázquez

Del Manifest d'espai obert - Maig del 1996