|
 |
INTRODUCCIO AL
INTRODUCCIO AL
|
|
El foc ha estat desde sempre un dels elements més indispensables de la festa. En l'espai de la nit esdevé esencial per aconseguir un entorn extraordinari que trenqui l'ambient quotidià de la comunitat. Antigament, quan la il.luminació fora d'hores de sol era escassa i es convivia amb la foscor, l'abundància de la lluminària per mitjà del foc anunciava la festa i creava un efecte especial. Avui però l'ambient extraordinari esdevé el contrari del que vivien els nostres avantpassats. Mentre que ells trencaven la foscor amb més llum i el foc era l'única forma d'il.lumincació que existia, nosaltres apaguem la llum elèctrica buscant justament la penombra i encenem la llum més inusual actualment, la llum de les flames. |
|
Hi ha documentació que explica que a l'edat mitjana s'encenien fogueres a dalt dels campanars i a les torres de les muralles, amb l'objectiu de fer recordar, fins on arribava la resplendor de les fogueres que en aquella comunitat es celebrava una festa. |
|
D'altra banda el foc ha estat sempre un simbol en la història del home. Els pobladors primitius veneraven les forcesde la natura (el foc entre elles)amb cultes i cel.lebracions diversos. Una d'aquestes cel.lebracions ancestrals, tramesa de generació en generació al llarg de molts segles són les fogueres de la nit de St. Joan; amb elles els nostres avantpassats cel.lebraven la nit més curta de l'any. |
|
Si bé era una festa comuna a tot Europa, la superposició de cultures i el pas natural dels segles han fet que desaparegués de molts llocs i, actualment gairebé es pot dir que només es conseva de manera conjunta de tot un poble en el nostre país. Encara avui, les festes majors de les capitals més extremes (Perpinyà, Alacant i Ciutadella) coincideixen en aquest dia. Les fogueres, tant exteses avui, s'encenien tant a les viles com a les masies i, segons el lloc hi cremaven herbes, i passar el remat per les brases apagades, les escampaven pels camps per a fer-ne fugir les bruixes, etc. Tothom coincidia això sí, que els mals esperits restaven definitivament foragitats. |
|
El drac és l'element més comú i popular que, desde les processons de l'edat mitjana, ha subsistit fins a les festes d'avui."Si la cultura popular utilitzava els animals a les processons amb un sentit relacionat directament amb el context social, geogràfic, i històric (com el cas del drac, que està vinculat amb el cicle agrícola primaveral doncs la seva figura es troba lligada a l'aigua, venint a ser en moltes llegendes el guardià de l'aigua que neix en el més profund de la terra), l'esglesia recollia aquesta simbologia i li donava una nova significació, un nou sentit més estàtic, cada animal i cada efigie representava un concepte: el drac simbolitza el diable.., el bou i la mula la metáfora de Nadal i el lleó i el bou els evangelites, ...." |
|
D'entre tots aquets animals en destaca per la seva espectacularitat un: el drac. Animal present en diferents cultures i èpoques i representant diversos conceptes: el diable, el mal, el pecat, la bestialitat, la fortaleza,... la sabiesa com en el cas de la Xina,.... A les processons bàsicament servia per protegir de les pestes i les plagues o les males collites i qualsevol altre vessant del mal. |
|
L'empenta actual de les festes populars ha generat l'aparició de noves bèsties fantàstiques, moltes de les quals estàn inspirades en la tradició local com "la Fil.loxera " de Sant Sadurní d'Anoia , i altres... Avui, els banys de foc s'han convertit en un atractiu de les festes de tot el país. Amb la proliferació de grups de diables i de bèsties, les festes de foc són presents en tot el calendari festiu, festes com l'Aquelarre de Cervera, el Raval Infern de Terrassa o el propi Correfoc de Barcelona. |
|
