El Ball de Diables, protagonista per excel�ncia de les festes de foc, cal considerar-lo com
una manifestaci� tradicional dins del context flolkl�ric i popular
Els seus origens es perden en les �poques de foscor medieval i entronquen amb el teatre de carrer,
tant popular arreu del nostre pa�s en aquest periode hist�ric.
Les primeres noticies escrites segons Joan Amades, daten del 1150 a Barcelona, amb motiu del casament
de Ramon berenguer IV amb la princesa Peronella. Els annals ho assenyalen com una representaci� de la lluita d'uns
diables contra uns �ngels dirigits per l'Arc�ngel Sant Miquel. Un testimoni, citat en el llibre de les Solemnitats de
Barcelona, i datat de l'any 1423 els situa en la conmemoraci� de la vinguda del rei Alfons V d'arag� procedent de N�pols
El text fa refer�ncia a la representaci� d'un combat de Sant Miquel i els seus �ngels, contra uns diables capitenejats
per LLucifer. Posteriorment l'any 1623 consten en el llibre de les deliberacions del Com� de la Ciutat de Barcelona,
unes refer�ncies del pagament d'un sou al pintor Francesc Jornet per haver pintat uns vestits nous de diables
|
|
|
|
|
La figura del diable es troba lligada als origens dels balls parlats. Es tracta d'un personatge que
inicialment no t� a veure amb l'obra representada, anomenada Acte Sacramental, per� que posant-se pel mig fa riure
amb les seves activitat, t� un origen incert i la seva significaci� aixeca controv�rsies, de qualsevol manera probable
que, a l'edat mitjana la obra teatral s'integrava en el seguici de la process� de Corpus. En aquesta obra s'escenifica la lluita
del b� i del mal, i on evidentment, en surt guanyant el b� representat per un �ngel("...no puc capit� que un soldat de Miquel ens
t� captivats"). Al final de la funci�, els diables diuen uns versos satirics relacionats amb la vida pol�tica o p�blica de la poblaci�
on es representa l'obra. El diable o diablot obre pas a la comitiva de la process� de Corpus o actua com un ball m�s dels que hi participen
(bastons, moixagangues, etc). Una descripci� d'aquesta process� barcelonina de l'any 1424, explica el protagonisme d' "...uns homens
salvatges i vestits de s�tiros..." que porten una barra llarga per a la contenci� i retenci� de la cuncurr�ncia a la cloenda del seguici.
|
La process� de Corpus, que havia estat l'acte ciutad� de m�s ress� i representativitat, va constituir la integraci� de tota s�rie
d'elements dispersos, cristians o no, per tal de donar un fastu�s espectacle de carrer. Amb la idea d'instruir el poble en la veritat cristiana,
durant la process� es representaven quadres de la hist�ria sagrada com el cl�ssic enfrontament entre el b� i el mal, protagonitzat per les figures
de Sant Jordi o Sant Miquel i el Drac o Diables. Aquestes representacions (inspirades en entremesos cortesans) van ser prohibides pel car�cter irreverent
que van arribar a pendre i nom�s van perdurar alguns dels seus elements, com la comparsa de diables que havia acompanyat l'entrem�s de l'infern, el drac,
els gegants, la mulassa, l'�liga, etc. �s molt possible que l'esglesia englob�s el sentit m�ltiple i el simbolisme dels diferents animals agregats
a la festa eucar�stica sota el calificatiu gen�ric de dimonis, i que la simulaci� de las eva mort per part de Sant Miquel i dels �ngels sempre es produeix
amb gran espetec de coets.
D'altra banda, cal destacar que les cultures mediterr�nies van unir al seu culte al foc, la fascinaci� per la polvora,
una her�ncia directa de l'Islam. No �s estrany, doncs, que la uni� de la figura del Diable amb el foc i la p�lvora hagi generat Catalunya
l'aparici� de les anomenades Colles de Diables
Del segle XV hi ha nombroses refer�ncies de diables en diferents poblacions catalanes durant les festes de Corpus. D'entre elles
cal destacar la de Cervera de l'any 1426, les de Tarragona 1426, 1444 i 1448 recollides pel Consell Municipal de la Ciutat, la del Vendrell
a l'any 1460, la d'Igualada de l'any 1489, o b� per festejar l'arribada del duc de Cal�bria a Barcelona l'any 1467
D'aleshores fins ara, els diables han viscut una llarga i l�gica evoluci� interpretativa. per� la seva ess�ncia no ha variat. En sintesi,
el ball de diables �s una representaci� del b� contra el mal. Actualment, aquesta lluita s'ha plasmat en una orat�ria de versos o parlaments
amb una forta c�rrega ir�nica i de cr�tica vers els poders f�ctics locals.
En la tradici� del Ball de Diables es poden diferenciar tres �poques. Una primera es caracteritza per un paper m�s protocol.lari, mentre
que a partir de la Guerra del Franc�s van adoptar un paper m�s l�dic. Ara b�, �s a partir de la recuperaci� de festes populars dels vuitanta, que aquesta
es viu com un acte plenament festiu i popular.
Durant la decada dels seixanta eren comptades les poblacions catalanes que tenien una colla activa i permanent de diables. Els anys setanta
van suposar un periode de recuperaci� per aquelles localitats que ja havien tingut una colla de diables, per� que feia anys que no sortia. Els
vuitanta es converteixen en uns anys de forta eclosi� i difussi� de colles de diable, fins i tot en poblacions on hist�ricament se'n desconeix
l'exist�nica. Aix� ho confirmen les dades seg�ents.
Primera Trobada de Diables de Catalunya cel.lebrada a l'Arbo� l'any 1981, 16 colles de diables.
Tercera Trobada de Diables de Catalunya cel.lebrada a Sitges l'any 1983, 29 colles.
Cinquena Trobada de Diables de Catalunya cel.lebrada al Vendrell l'any 1985, 57 colles.
Sisena Trobada de Diables de Catalunya cel.lebrada als Monjos, 92 colles .
Actualment hi ha m�s de dues centes colles repartides arreu de la geografia catalana. En aquesta proliferaci� de colles, no totes segueixen el model
del ball amb parlaments. Noves modalitats i formes d'actuar han ajudat a evolucionar i modificar l'esperit original d'aquesta festa. El correfoc de Barcelona
va donar lloc a un altre tipus de cercavila m�s participativa. Aquest augment de colles ha donat com a resultat actuacions compartides amb altres elements
de foc, com �ligues, dracs mulasses, etc.
De les actuacions m�s protocolaries i tradicionals com les processons, en deriven formacions tipus cercavila, mentre que les configuracions
tipus ball parlat ens resulten actuacions de caire m�s teatral de la lluita del b� i el mal, com �s el Ball de Sant Miquel.
Una mateixa denominaci� hit�rica engloba dues variants ben difer�nciades. Una �s la que es d�na a les demarcacions del Baix Camp
o del Prioritat, on les colles es caracteritzen per una �mbit preferent de les cercaviles en cel.lebracions c�viques o processons religioses. L'altre model,
amb un caire m�s tetral , �s propi de les comarques del Camp, el Garraf, el Pened�s i el Tarragon�s. Les colles de diables d'aquestes demarcacions
representen la rivalitat del b� i el mal amb uns personatges definits com a Llucifer, la Diablesa, l'Arc�ngel Sant Miquel i un nombre especific de diables que reciten
versos ironics, amb al.locucions cr�tiques dels incidents locals o estatals ja siguin d'aspecte social o politic.
Les actuacions del Ball de Diables tenen tres parts diferenciades:
La cercavila de foc pels carrers i places
Els versos: petites poesies ir�niques que �s reciten durant algunes actuacions. La tradici� dels versos acompanya el Ball des dels seus origens
com a part parlada d'aquest. lA llarga tradici� del Ball de Diables ha perm�s conservar els Actes sacramentals, els que encara s'escenifiquen en els esdeveniments
festius importants de les nostres Viles, aix� com en altres actuacions importants.
La carretillada
Cal destacar tamb� un espectacle molt representatiu que ofereixen les colles, i que s�n els anomenats Correfocs. El correfoc es trob a a cavall entre un cercavila i un espectacle
pirot�cnic. Els principals components de la colla s�n els diables que inciten, carregats de pirot�cnia, als espectadors durant tot el recorregut perqu� -al ritme que marca la percussi�-
s'uneixin amb ells amb una comuni� de de ball suor i foc.
|
|
|
Personatges del Ball de Diables
�s el princep de les tenebres, el cap dels Diables. �s per aix� que normalment actua amb un vestit diferent de la
resta i una ma�a que �s la m�s grossa i cremadora de totes s'identifica pels seus atributs de reialesa: "la tiara", la capa i el ceptrot.
�s la dona de Llucifer. La seva ma�a tamb� �s m�s grossa que la de la resta de diables, tot i que no tant com la de Llucifer. Normalment l'interpreta un home.
Encarregats de portar i repartir els coets als altres diables. Porten la pirot�cnia en un carro o en bosses de pell i la reparteixen entre els diables a m�s de carregar les maces grans.
�s el lloctinent de Llucifer i el que dirigeix les forces infernals en la lluita amb els �ngels.
S�n els encarregats de tocar la m�sica del foc propi de cada moment a l'actuaci�(cercavla, versos, foc). Posen ritme musical a l'actuaci� dels
diavles tocant els tabals, instruments similars als tambors de cos i cercol de fusta, amb membranes de pell. El seu so constant, ritual i
repetitiu fins i tot, embolcalla i complementa la m�gia del ball.
S�n la simplificaci� de la conhort d'angels que lluitaren contra "Luzbel" en l'anomenada caiguda dels �ngels
Militen sota les ordres de Llucifer. S�n els encarregats de servir el foc de la festa mentre ballen al ritme dels tabals.
Els vestits dels diables est�n confeccionats amb roba de sac. Es composen d'uns pantalons amb cua i una cassaca amb caputxa (folrada convenientment) rematada amb dues banyes vermelles: la
vestimenta es complementa amb uns mitjons de cot� blanc i unes espardenyes de veta negra amb una sola de c�nem o de pl�sctic. Els diables porten a la ma una ma�a (estris des d'on es disparen
les carretilles), protegida per un guant de pell, a fi d'evitar el degatoeig continu d'espurnes que els cremaria els dits o b� se'ls introduirien per la m�niga. Una de les peces m�s caracter�stiques
de l'abillament de les colles i bals de Diables �s la utilitzaci� d'un mocador de coll, que t� una doble funci�: cobreix el cap i el coll en previsi� de possibles espurnes impertinents, i compleix
una funci� est�tica i identificadora del grup
ALTRES PERSONATGES:
Vetllen l'espai del davant del correfoc (pres�ncia d'objectes no desitjats, perills) i es mantenen en constant comunicaci� amb
l'encenedor. El seu nombre es variable entre un i tres. Els comodins disposen d'uns vestits "de bruixa" amb camisa de franel.la
i faldilles llargues de sac davantal i mantellina de sac folrada, i al cap un mocador negre.
En actuacions amb for�a pres�ncia de p�blic, l'estendard esdev� per la seva al��ria un bon punt de refer�ncia dels altres membres
de la colla, ja que indica el cam� de la comitiva que el segueix. Els estendards porten un vestit de diable i es cobreix les espatlles
amb una capa vermella.
S�n els encarregats de marcar el ritme d'encesa i de mantenir-lo. �s un c�rrec que necessita sang freda i tranquilitat, ja que d'ells
depenen el ritme i l'evoluci� del correfoc
|
|
|
|
ELS COETS
Es tracta d'un tub de cartr� dur en el qual podem distingir dues parts. La primera allotja la metxa exterior, conectada amb una barreja de p�lvora
i altres productes pirot�cnics. �s la part que provoca espurnes i que forma el caracter�stic paraig�a de foc al voltant dels diables. Una petita
anella de pl�stic, enganxada a la part central del tub, fa possible que la carretilla giravolti. Acabada aquesta primera part entra en joc una segona metxa,
interior, que en encendre's provoca l'esclat del tro allotjat al final de la carretilla. Hi ha diferents models de carretilles: blanques, daurades de titani,
de colors, xiuladores(tamb� anomenades Catalunya), tipus Arbo�, infantils. Es poden utilitzar de diferents maneres: giratories, verticals, sense tro,...
el seu efecte �s un raig vertical d'espurnes molt vives. La seva durada �s gaireb� tres vegades superior a la de les carretilles i el tro final �s
molt m�s contundent. Tamb� hi ha diferents variants crom�tiques.
S�n els encenedors. Es tracta de tubs prims carregats de p�lvoraque s'encenen per un extrem, del qual en surt una petita flama permanent que va consumint el tub poc a poc.
Pel drac, cuca, estendards, comodins,...
Pots de fum, traques, "incendis", cascades... que ambienten l'acci� dels diables
|
|
|
|
HIST�RIA DE LA COLLA DELS DIABLES SPANTUS
A l'abril de 1980 a l'AA.VV, el F�lix MArtinez i en Joan Fabregas van voler fer noves activitats pel jovent del poble. No ho tenien gaire
clar, per� s'informaren per fer una colla de diables. En F�lix va demanar consell al cap de colla dels diables de Vilafranca, i aquest el va informar
de com eren els balls, els vestits, la m�sica d'acompanyament i altres curiositats. La veu va correr entre els companys d'en F�lix i d'en Joan i tot seguit
ja eren 8 o 10 components a disposats a formar una colla.
Per que ho provessin els deixaren un grapat de forques i coets, aix� els components del grup van anar al poligon a provar sort, un d'ells va agafar la forca
i li van encendre el coet amb tanta mala fortuna que el coet estava defectu�s i li va petar al damunt.
Despr�s de l'incident es va mirar amb una mica de recel aix� de fer de diable, per� per sort pel futur de la colla, en Didac Gallego va convencer els seus companys
per tal que no abandonessin l'idea de crear una colla de diables al poble
Tots us preguntareu d'on surt el nom de la nostra colla, doncs l'idea va sorgir del F�lix, que fa uns anys sortia amb una colla de motoristes de Barcelona i aquets es feien dir SPANTUS
Els vestits els va realitzar amb molt d'esfor� la Maria Gabald� i els va decorar, �s a dir pintar el Siscu Pividal, evidentment amb l'ajut de tot el grup per acabar-los a temps per la Festa Major.
L'anagrama de la colla el varen dissenyar en Manolo Almod�var i en Jordi Moreno, tot i que altres components van afegir-hi modificacions, fins a obtenir el que avui coneixem com a definitiu.
Per fi,arib� la Festa Major de 1980. Tot i que va haver forces imprevistos, la colla ho tenia tot preparat, o quasi tot, per que sorgiren algunes discussions, es podia passar per la N-340?,...
El diumenge 18 de juliol de 1980, cap al migdia va actuar per primera vegad publicament la colla de diables SPANTUS al poble de Santa Margarida i Els Monjos.
Els integrants d'aquella primera actuaci� van ser : F�lix Martinez, Joan Fabregas, Jordi Mata, Ramon Mart�, Josep A. Ribas, Jordi Moreno, Jordi Casas, Manolo Pellicer, Miquel Rodriguez, Carles Campos,
Ramon Pons, Sebastian Robles, Julian Trujillo, i el de "Valladolid"
Com an�cdota dels primers anyspodriem esmentar la primera sortida important que va fer la colla, l'any 1981 a la I Trobada de Diables de Catalunya de l'Arbo�. Com no erem una colla "centen�ria",
aquestes no volien que hi particip�ssim. Per� en vam fer tant pesats i vam insistir-hi tant que al final hi van accedir.
Als anys seg�ents es va participar a totes les trobades, la II a Vilanova(1982), II a Sitges(1983), la IV a Sant Quint� de Mediona
(1984), la V al Vendrell(1985) la VI, i la millor, a SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS, L'ANY 1986.
Tamb� cal destacar que la nostra colla Els Diables Spantus, va ser la primera colla que es va crear en la democr�cia.
|
|
|
|
VI TROBADA DE DIABLES DE CATALUNYA (Els Monjos 1986)
|
Corria l'any 1985, i la colla de Diables SPANTUS dels Monjos se'ls va ocorrer organitzar la Trobada de Diables de l'any seg�ent, aix� port� una serie de moviments
per cercar els permisos adients, diners necess�ris, i una llarga llista de recursos que a la fi feren possible la organitzaci� de la Trobada de Diables que fins el moment,
ha estat la m�s nombrosa de les fetes fins ara, en quan en nombre de colles en partcipar.Tenint
en compte que ara no es fan aquest tipus de trobades doncs s�n molt costoses econ�micament i que comporten un excessiu cost a l'hora de organitzar, apart de les difer�ncies puntuals entre colles de Diables
tal com s'enten o suposats grups d'animaci� que fan �s de material pirot�cnic...
|
Per poder realitzar aquest esdeveniment es va formar una comissi� que es fes c�rrec de la organitzaci� de la VI Trobada de Diables de Catalunya. Els membres d'aquesta comissi� van ser: Albert Baldr�s,
Jaume Rall�, Pere Ca�averas, Francesc Pividal, Antoni Duque, Paco Muela,Joan Fabregas,Josep Mata, Joan Gatell, Felix Martinez, Mireia Marc�, Rafel Iniesta i Jordi Gatell.
|
|
|
Aquets membres es comen�aren a reuinr el primer dilluns de setembre de l'any 1985 i durant tots els dilluns, apartir del m�s de mar� de 1986 (faltaven tres mesos) les reunions ja eren dilluns i dimecres o dijous, tamb� van haver diferents reunions
amb representants de les diferents colles que en principi tenien intenci� de venir a la trobada de diables que estavem confeccionant, on es comen�aren a parlar de la coordindora de diables de Catalunya, apart de les nombroses tasques que realitzaren casdasc� del membres, i de l'estimable i inpagable
ajut de altres persones que feren possible poder portar a terme una organitzaci� tant acurada i lloada per tothom (colles participants,
diables,autoritats, prensa (d'ambit comarcal i nacional)i p�blic en general).
|
Cal dir que el pressupost final va pujar fins els quatre milions de pessetes, i que va ser possible gr�cies a la col.laboraci� de L'Ajuntament de Santa Margarida i Els Monjos, la Diputaci� de Barcelona, entitats banc�ries i tamb� de nombroses empreses i comer�os locals.
Cal dir tamb� que varem ser criticats per embarcar-nos en una taxa tant costosa, i cal dir que depr�s varem ser felicitats per l'�xit aconseguit, resaltar que un cop passat el balan�, les comptes van sortir rodones .
Per fi ens trobem a les vigilies de Sant Joan de l'any 1986, El dilluns es va fer la trobada de diables petits i tamb� una cercavila de dracs de la comarca del Pened�s.
La colla de diables SPANTUS havia preparat un canvi de vestuari, ja que els originals estaven una mica fets malb�. Per fer l'acte m�s ceremoni�s, a la pla�a del poble, la colla va procedir a una crema d'un dels vestits antics i amb les cendres es varen batejar els nous,
aix� representava que l'esperit dels vestits originals passava cap els nous.
A la nit es va fer un dels primers balls d'empalmada de la comarca, aprofitant que era la nit de la revetlla de Sant Joan. Les colles convidades van "dormir", a la pista poliesp�rtiva, els timbalers dels Spantus els despartaren a so de caixa i timbal.
El dimarts cap al migdia es va fer la representaci� de l'acte sacramental, a c�rrec de la nostra colla, i a la tarda del mateix dimarts dia de Sant Joan al camp de Mascatarro (on actualment hi ha la Rambla de Penyafel, lloc on cada diumnege es cel.lebra un magnific mercat setmanal),
previament s'havien dibuixat 74 cercles numerats, de 10 metres de diametre, on s'hi col.locarien cadacuna de les colles convidades. En aquest camp es cel.lebrar l'acte final amb la concentraci� de totes les colles,.
|
|
Poc a poc les colles despr�s d'haver fet un cercavila per tot els Monjos, cal dir que hi havia quatre punts de sortida que confluient a la carretera nacional N-340, (aleshores no hi havia variant), i que desfilarem una multitut de diables del llarg i ample de la geografia catalana per la mateixa carretera, fins arribar al camp de Mascatarro,
on all� va ser un aut�ntic infern. Hi havia una foguera inmensa, de varies desenes de metres, al cremar aquest, les colles van encendre, totes al mateix temps les seves forques, aix� va produir una claror que semblava que estavem a ple dia, un espectacle que no s'esborrar� mai de les nostres retines,
ni de la de molta gent que va ser-hi present ja com a diable, com a p�blic o com a col.laborador, (us imagineu quanta gent cal per organitzar una trobada on hi participen m�s de 1200 diables, on hi ha quatre circuits i que cada colla cal que hi hagi una o dues persones que condueixin a cada colla per tal de
que no hi hagi imprevistos, o per si els manca quelcom, tamb� en la pr�pia preparaci� "burocr�cia",apart dels nombrosos actes que es cel.lebraren en aquells dies, exposicions, mejars, aqui fariem una llarga llista i seria dif�cil no deixar-nos a alg� ).
|
Hi ha moltes an�cdotes a recordar, per exemple que el dia de la representaci� de l'acte sacramental, dia de Sant Joan, els membres dels diables Spantus com que no havien dormit estaven tots ben afonics sobretot el F�lix, i feia el paper de Llucifer, i un altre diable (que no es sabia el paper) el va representar, i com ho va fer?, us preguntareu, doncs amagant la "xuleta",
a la forca grossa, que porta el propi Llucifer. No es va notar gaire, la cosa va sortir prou b�.
Uma altre de sonada va ser que la vig�lia de Sant Joan un regidor va tenir la "llu�da" intervenci�, dient que els diables -"no poden passar per la carretera i que es busquin circu�ts alternatius"-, sense comentaris...
|
