Anar a Spantus           Anar a la pagina Introducció al foc         Anar a la Pàgina del Drac
         Anar fi Diables
Vols enviarnos un mail








DIABLES SPANTUS







- Història del Ball de Diables
- Personatges del Ball de Diables
- Els Coets
- Història de la colla de Diables Spantus
- Trobada de Diables de Catalunya (Els Monjos 1986)

Història del Ball de Diables

El Ball de Diables, protagonista per excelència de les festes de foc, cal considerar-lo com una manifestació tradicional dins del context flolklòric i popular
Els seus origens es perden en les èpoques de foscor medieval i entronquen amb el teatre de carrer, tant popular arreu del nostre país en aquest periode històric.
Les primeres noticies escrites segons Joan Amades, daten del 1150 a Barcelona, amb motiu del casament de Ramon berenguer IV amb la princesa Peronella. Els annals ho assenyalen com una representació de la lluita d'uns diables contra uns àngels dirigits per l'Arcàngel Sant Miquel. Un testimoni, citat en el llibre de les Solemnitats de Barcelona, i datat de l'any 1423 els situa en la conmemoració de la vinguda del rei Alfons V d'aragó procedent de Nàpols El text fa referència a la representació d'un combat de Sant Miquel i els seus àngels, contra uns diables capitenejats per LLucifer. Posteriorment l'any 1623 consten en el llibre de les deliberacions del Comú de la Ciutat de Barcelona, unes referències del pagament d'un sou al pintor Francesc Jornet per haver pintat uns vestits nous de diables




Inici DIABLES
Anar a l'inici de la Història del Ball de Diables

La figura del diable es troba lligada als origens dels balls parlats. Es tracta d'un personatge que inicialment no té a veure amb l'obra representada, anomenada Acte Sacramental, però que posant-se pel mig fa riure amb les seves activitat, té un origen incert i la seva significació aixeca controvèrsies, de qualsevol manera probable que, a l'edat mitjana la obra teatral s'integrava en el seguici de la processó de Corpus. En aquesta obra s'escenifica la lluita del bé i del mal, i on evidentment, en surt guanyant el bé representat per un àngel("...no puc capità que un soldat de Miquel ens té captivats"). Al final de la funció, els diables diuen uns versos satirics relacionats amb la vida política o pública de la població on es representa l'obra. El diable o diablot obre pas a la comitiva de la processó de Corpus o actua com un ball més dels que hi participen (bastons, moixagangues, etc). Una descripció d'aquesta processó barcelonina de l'any 1424, explica el protagonisme d' "...uns homens salvatges i vestits de sàtiros..." que porten una barra llarga per a la contenció i retenció de la cuncurrència a la cloenda del seguici.




La processó de Corpus, que havia estat l'acte ciutadà de més ressó i representativitat, va constituir la integració de tota sèrie d'elements dispersos, cristians o no, per tal de donar un fastuós espectacle de carrer. Amb la idea d'instruir el poble en la veritat cristiana, durant la processó es representaven quadres de la història sagrada com el clàssic enfrontament entre el bé i el mal, protagonitzat per les figures de Sant Jordi o Sant Miquel i el Drac o Diables. Aquestes representacions (inspirades en entremesos cortesans) van ser prohibides pel caràcter irreverent que van arribar a pendre i només van perdurar alguns dels seus elements, com la comparsa de diables que havia acompanyat l'entremès de l'infern, el drac, els gegants, la mulassa, l'àliga, etc. ës molt possible que l'esglesia englobés el sentit múltiple i el simbolisme dels diferents animals agregats a la festa eucarística sota el calificatiu genèric de dimonis, i que la simulació de las eva mort per part de Sant Miquel i dels àngels sempre es produeix amb gran espetec de coets.
D'altra banda, cal destacar que les cultures mediterrànies van unir al seu culte al foc, la fascinació per la polvora, una herència directa de l'Islam. No és estrany, doncs, que la unió de la figura del Diable amb el foc i la pólvora hagi generat Catalunya l'aparició de les anomenades Colles de Diables




Del segle XV hi ha nombroses referències de diables en diferents poblacions catalanes durant les festes de Corpus. D'entre elles cal destacar la de Cervera de l'any 1426, les de Tarragona 1426, 1444 i 1448 recollides pel Consell Municipal de la Ciutat, la del Vendrell a l'any 1460, la d'Igualada de l'any 1489, o bé per festejar l'arribada del duc de Calàbria a Barcelona l'any 1467
D'aleshores fins ara, els diables han viscut una llarga i lògica evolució interpretativa. però la seva essència no ha variat. En sintesi, el ball de diables és una representació del bé contra el mal. Actualment, aquesta lluita s'ha plasmat en una oratòria de versos o parlaments amb una forta càrrega irònica i de crítica vers els poders fàctics locals.
Inici DIABLES
Anar a l'inici de la Història del Ball de Diables
En la tradició del Ball de Diables es poden diferenciar tres èpoques. Una primera es caracteritza per un paper més protocol.lari, mentre que a partir de la Guerra del Francès van adoptar un paper més lúdic. Ara bé, és a partir de la recuperació de festes populars dels vuitanta, que aquesta es viu com un acte plenament festiu i popular.
Durant la decada dels seixanta eren comptades les poblacions catalanes que tenien una colla activa i permanent de diables. Els anys setanta van suposar un periode de recuperació per aquelles localitats que ja havien tingut una colla de diables, però que feia anys que no sortia. Els vuitanta es converteixen en uns anys de forta eclosió i difussió de colles de diable, fins i tot en poblacions on històricament se'n desconeix l'existènica. Així ho confirmen les dades següents.
Primera Trobada de Diables de Catalunya cel.lebrada a l'Arboç l'any 1981, 16 colles de diables.
Tercera Trobada de Diables de Catalunya cel.lebrada a Sitges l'any 1983, 29 colles.
Cinquena Trobada de Diables de Catalunya cel.lebrada al Vendrell l'any 1985, 57 colles.
Sisena Trobada de Diables de Catalunya cel.lebrada als Monjos, 92 colles .
Actualment hi ha més de dues centes colles repartides arreu de la geografia catalana. En aquesta proliferació de colles, no totes segueixen el model del ball amb parlaments. Noves modalitats i formes d'actuar han ajudat a evolucionar i modificar l'esperit original d'aquesta festa. El correfoc de Barcelona va donar lloc a un altre tipus de cercavila més participativa. Aquest augment de colles ha donat com a resultat actuacions compartides amb altres elements de foc, com àligues, dracs mulasses, etc.
Inici DIABLES
Anar a l'inici de la Història del Ball de Diables
De les actuacions més protocolaries i tradicionals com les processons, en deriven formacions tipus cercavila, mentre que les configuracions tipus ball parlat ens resulten actuacions de caire més teatral de la lluita del bé i el mal, com és el Ball de Sant Miquel.
Una mateixa denominació hitòrica engloba dues variants ben diferènciades. Una és la que es dóna a les demarcacions del Baix Camp o del Prioritat, on les colles es caracteritzen per una àmbit preferent de les cercaviles en cel.lebracions cíviques o processons religioses. L'altre model, amb un caire més tetral , és propi de les comarques del Camp, el Garraf, el Penedès i el Tarragonès. Les colles de diables d'aquestes demarcacions representen la rivalitat del bé i el mal amb uns personatges definits com a Llucifer, la Diablesa, l'Arcàngel Sant Miquel i un nombre especific de diables que reciten versos ironics, amb al.locucions crítiques dels incidents locals o estatals ja siguin d'aspecte social o politic.
Les actuacions del Ball de Diables tenen tres parts diferenciades:

La cercavila de foc pels carrers i places

Els versos: petites poesies iròniques que és reciten durant algunes actuacions. La tradició dels versos acompanya el Ball des dels seus origens com a part parlada d'aquest. lA llarga tradició del Ball de Diables ha permès conservar els Actes sacramentals, els que encara s'escenifiquen en els esdeveniments festius importants de les nostres Viles, així com en altres actuacions importants.

La carretillada

Cal destacar també un espectacle molt representatiu que ofereixen les colles, i que són els anomenats Correfocs. El correfoc es trob a a cavall entre un cercavila i un espectacle pirotècnic. Els principals components de la colla són els diables que inciten, carregats de pirotècnia, als espectadors durant tot el recorregut perquè -al ritme que marca la percussió- s'uneixin amb ells amb una comunió de de ball suor i foc.




Inici DIABLES
Anar a l'inici de la Història del Ball de Diables

Personatges del Ball de Diables

  • LLucifer:

És el princep de les tenebres, el cap dels Diables. És per això que normalment actua amb un vestit diferent de la resta i una maça que és la més grossa i cremadora de totes s'identifica pels seus atributs de reialesa: "la tiara", la capa i el ceptrot.
  • Diablesa:

És la dona de Llucifer. La seva maça també és més grossa que la de la resta de diables, tot i que no tant com la de Llucifer. Normalment l'interpreta un home.
  • Sac (o Carretiller):

Encarregats de portar i repartir els coets als altres diables. Porten la pirotècnia en un carro o en bosses de pell i la reparteixen entre els diables a més de carregar les maces grans.
  • Borron:

És el lloctinent de Llucifer i el que dirigeix les forces infernals en la lluita amb els àngels.
  • Timbaler (o tabaler):

Són els encarregats de tocar la música del foc propi de cada moment a l'actuació(cercavla, versos, foc). Posen ritme musical a l'actuació dels diavles tocant els tabals, instruments similars als tambors de cos i cercol de fusta, amb membranes de pell. El seu so constant, ritual i repetitiu fins i tot, embolcalla i complementa la màgia del ball.
  • ÀNGEL:

Són la simplificació de la conhort d'angels que lluitaren contra "Luzbel" en l'anomenada caiguda dels àngels




  • DIABLES:

Militen sota les ordres de Llucifer. Són els encarregats de servir el foc de la festa mentre ballen al ritme dels tabals. Els vestits dels diables estàn confeccionats amb roba de sac. Es composen d'uns pantalons amb cua i una cassaca amb caputxa (folrada convenientment) rematada amb dues banyes vermelles: la vestimenta es complementa amb uns mitjons de cotó blanc i unes espardenyes de veta negra amb una sola de cànem o de plàsctic. Els diables porten a la ma una maça (estris des d'on es disparen les carretilles), protegida per un guant de pell, a fi d'evitar el degatoeig continu d'espurnes que els cremaria els dits o bé se'ls introduirien per la màniga. Una de les peces més característiques de l'abillament de les colles i bals de Diables és la utilització d'un mocador de coll, que té una doble funció: cobreix el cap i el coll en previsió de possibles espurnes impertinents, i compleix una funció estètica i identificadora del grup




ALTRES PERSONATGES:

  • COMODINS:

Vetllen l'espai del davant del correfoc (presència d'objectes no desitjats, perills) i es mantenen en constant comunicació amb l'encenedor. El seu nombre es variable entre un i tres. Els comodins disposen d'uns vestits "de bruixa" amb camisa de franel.la i faldilles llargues de sac davantal i mantellina de sac folrada, i al cap un mocador negre.
  • ESTENDARDS:

En actuacions amb força presència de públic, l'estendard esdevé per la seva alçària un bon punt de referència dels altres membres de la colla, ja que indica el camí de la comitiva que el segueix. Els estendards porten un vestit de diable i es cobreix les espatlles amb una capa vermella.
  • ENCENADORS:

Són els encarregats de marcar el ritme d'encesa i de mantenir-lo. És un càrrec que necessita sang freda i tranquilitat, ja que d'ells depenen el ritme i l'evolució del correfoc




Inici DIABLES
Anar a l'inici de Personatges del Ball de Diables

ELS COETS

  • Les Carretilles:

Es tracta d'un tub de cartró dur en el qual podem distingir dues parts. La primera allotja la metxa exterior, conectada amb una barreja de pólvora i altres productes pirotècnics. És la part que provoca espurnes i que forma el característic paraigüa de foc al voltant dels diables. Una petita anella de plàstic, enganxada a la part central del tub, fa possible que la carretilla giravolti. Acabada aquesta primera part entra en joc una segona metxa, interior, que en encendre's provoca l'esclat del tro allotjat al final de la carretilla. Hi ha diferents models de carretilles: blanques, daurades de titani, de colors, xiuladores(també anomenades Catalunya), tipus Arboç, infantils. Es poden utilitzar de diferents maneres: giratories, verticals, sense tro,...
  • Els Francesos:

el seu efecte és un raig vertical d'espurnes molt vives. La seva durada és gairebé tres vegades superior a la de les carretilles i el tro final és molt més contundent. També hi ha diferents variants cromàtiques.
  • Els Botafocs:

Són els encenedors. Es tracta de tubs prims carregats de pólvoraque s'encenen per un extrem, del qual en surt una petita flama permanent que va consumint el tub poc a poc.
  • Les Bengales:

Pel drac, cuca, estendards, comodins,...
  • Els Ambientadors:

Pots de fum, traques, "incendis", cascades... que ambienten l'acció dels diables




Inici DIABLES
Anar a l'inici dels Coets

HISTÒRIA DE LA COLLA DELS DIABLES SPANTUS

  • Creació de la colla:

A l'abril de 1980 a l'AA.VV, el Fèlix MArtinez i en Joan Fabregas van voler fer noves activitats pel jovent del poble. No ho tenien gaire clar, però s'informaren per fer una colla de diables. En Fèlix va demanar consell al cap de colla dels diables de Vilafranca, i aquest el va informar de com eren els balls, els vestits, la música d'acompanyament i altres curiositats. La veu va correr entre els companys d'en Fèlix i d'en Joan i tot seguit ja eren 8 o 10 components a disposats a formar una colla.
Per que ho provessin els deixaren un grapat de forques i coets, així els components del grup van anar al poligon a provar sort, un d'ells va agafar la forca i li van encendre el coet amb tanta mala fortuna que el coet estava defectuós i li va petar al damunt.
Després de l'incident es va mirar amb una mica de recel això de fer de diable, però per sort pel futur de la colla, en Didac Gallego va convencer els seus companys per tal que no abandonessin l'idea de crear una colla de diables al poble
Tots us preguntareu d'on surt el nom de la nostra colla, doncs l'idea va sorgir del Fèlix, que fa uns anys sortia amb una colla de motoristes de Barcelona i aquets es feien dir SPANTUS
Els vestits els va realitzar amb molt d'esforç la Maria Gabaldà i els va decorar, és a dir pintar el Siscu Pividal, evidentment amb l'ajut de tot el grup per acabar-los a temps per la Festa Major. L'anagrama de la colla el varen dissenyar en Manolo Almodóvar i en Jordi Moreno, tot i que altres components van afegir-hi modificacions, fins a obtenir el que avui coneixem com a definitiu.
Per fi,aribà la Festa Major de 1980. Tot i que va haver forces imprevistos, la colla ho tenia tot preparat, o quasi tot, per que sorgiren algunes discussions, es podia passar per la N-340?,... El diumenge 18 de juliol de 1980, cap al migdia va actuar per primera vegad publicament la colla de diables SPANTUS al poble de Santa Margarida i Els Monjos.
Els integrants d'aquella primera actuació van ser : Fèlix Martinez, Joan Fabregas, Jordi Mata, Ramon Martí, Josep A. Ribas, Jordi Moreno, Jordi Casas, Manolo Pellicer, Miquel Rodriguez, Carles Campos, Ramon Pons, Sebastian Robles, Julian Trujillo, i el de "Valladolid"
Com anècdota dels primers anyspodriem esmentar la primera sortida important que va fer la colla, l'any 1981 a la I Trobada de Diables de Catalunya de l'Arboç. Com no erem una colla "centenària", aquestes no volien que hi participéssim. Però en vam fer tant pesats i vam insistir-hi tant que al final hi van accedir.
Als anys següents es va participar a totes les trobades, la II a Vilanova(1982), II a Sitges(1983), la IV a Sant Quintí de Mediona (1984), la V al Vendrell(1985) la VI, i la millor, a SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS, L'ANY 1986.
També cal destacar que la nostra colla Els Diables Spantus, va ser la primera colla que es va crear en la democràcia.




Inici DIABLES
Anar a inici de la Història de la colla de Diables Spantus

VI TROBADA DE DIABLES DE CATALUNYA (Els Monjos 1986)






Corria l'any 1985, i la colla de Diables SPANTUS dels Monjos se'ls va ocorrer organitzar la Trobada de Diables de l'any següent, això portà una serie de moviments per cercar els permisos adients, diners necessàris, i una llarga llista de recursos que a la fi feren possible la organització de la Trobada de Diables que fins el moment, ha estat la més nombrosa de les fetes fins ara, en quan en nombre de colles en partcipar.Tenint en compte que ara no es fan aquest tipus de trobades doncs són molt costoses econòmicament i que comporten un excessiu cost a l'hora de organitzar, apart de les diferències puntuals entre colles de Diables tal com s'enten o suposats grups d'animació que fan ús de material pirotècnic...
Per poder realitzar aquest esdeveniment es va formar una comissió que es fes càrrec de la organització de la VI Trobada de Diables de Catalunya. Els membres d'aquesta comissió van ser: Albert Baldrís, Jaume Rallé, Pere Cañaveras, Francesc Pividal, Antoni Duque, Paco Muela,Joan Fabregas,Josep Mata, Joan Gatell, Felix Martinez, Mireia Marcé, Rafel Iniesta i Jordi Gatell.


Aquets membres es començaren a reuinr el primer dilluns de setembre de l'any 1985 i durant tots els dilluns, apartir del més de març de 1986 (faltaven tres mesos) les reunions ja eren dilluns i dimecres o dijous, també van haver diferents reunions amb representants de les diferents colles que en principi tenien intenció de venir a la trobada de diables que estavem confeccionant, on es començaren a parlar de la coordindora de diables de Catalunya, apart de les nombroses tasques que realitzaren casdascú del membres, i de l'estimable i inpagable ajut de altres persones que feren possible poder portar a terme una organització tant acurada i lloada per tothom (colles participants, diables,autoritats, prensa (d'ambit comarcal i nacional)i públic en general).
Cal dir que el pressupost final va pujar fins els quatre milions de pessetes, i que va ser possible gràcies a la col.laboració de L'Ajuntament de Santa Margarida i Els Monjos, la Diputació de Barcelona, entitats bancàries i també de nombroses empreses i comerços locals. Cal dir també que varem ser criticats per embarcar-nos en una taxa tant costosa, i cal dir que deprés varem ser felicitats per l'èxit aconseguit, resaltar que un cop passat el balanç, les comptes van sortir rodones .
Per fi ens trobem a les vigilies de Sant Joan de l'any 1986, El dilluns es va fer la trobada de diables petits i també una cercavila de dracs de la comarca del Penedès.
La colla de diables SPANTUS havia preparat un canvi de vestuari, ja que els originals estaven una mica fets malbé. Per fer l'acte més ceremoniós, a la plaça del poble, la colla va procedir a una crema d'un dels vestits antics i amb les cendres es varen batejar els nous, així representava que l'esperit dels vestits originals passava cap els nous.
A la nit es va fer un dels primers balls d'empalmada de la comarca, aprofitant que era la nit de la revetlla de Sant Joan. Les colles convidades van "dormir", a la pista poliespòrtiva, els timbalers dels Spantus els despartaren a so de caixa i timbal.
El dimarts cap al migdia es va fer la representació de l'acte sacramental, a càrrec de la nostra colla, i a la tarda del mateix dimarts dia de Sant Joan al camp de Mascatarro (on actualment hi ha la Rambla de Penyafel, lloc on cada diumnege es cel.lebra un magnific mercat setmanal), previament s'havien dibuixat 74 cercles numerats, de 10 metres de diametre, on s'hi col.locarien cadacuna de les colles convidades. En aquest camp es cel.lebrar l'acte final amb la concentració de totes les colles,.

Poc a poc les colles després d'haver fet un cercavila per tot els Monjos, cal dir que hi havia quatre punts de sortida que confluient a la carretera nacional N-340, (aleshores no hi havia variant), i que desfilarem una multitut de diables del llarg i ample de la geografia catalana per la mateixa carretera, fins arribar al camp de Mascatarro, on allò va ser un autèntic infern. Hi havia una foguera inmensa, de varies desenes de metres, al cremar aquest, les colles van encendre, totes al mateix temps les seves forques, això va produir una claror que semblava que estavem a ple dia, un espectacle que no s'esborrarà mai de les nostres retines, ni de la de molta gent que va ser-hi present ja com a diable, com a públic o com a col.laborador, (us imagineu quanta gent cal per organitzar una trobada on hi participen més de 1200 diables, on hi ha quatre circuits i que cada colla cal que hi hagi una o dues persones que condueixin a cada colla per tal de que no hi hagi imprevistos, o per si els manca quelcom, també en la pròpia preparació "burocràcia",apart dels nombrosos actes que es cel.lebraren en aquells dies, exposicions, mejars, aqui fariem una llarga llista i seria difícil no deixar-nos a algú ).
Imatge de les samarretes de la trobada




Hi ha moltes anècdotes a recordar, per exemple que el dia de la representació de l'acte sacramental, dia de Sant Joan, els membres dels diables Spantus com que no havien dormit estaven tots ben afonics sobretot el Fèlix, i feia el paper de Llucifer, i un altre diable (que no es sabia el paper) el va representar, i com ho va fer?, us preguntareu, doncs amagant la "xuleta", a la forca grossa, que porta el propi Llucifer. No es va notar gaire, la cosa va sortir prou bé.
Uma altre de sonada va ser que la vigília de Sant Joan un regidor va tenir la "lluïda" intervenció, dient que els diables -"no poden passar per la carretera i que es busquin circuïts alternatius"-, sense comentaris...
Inici DIABLES
 Anar a l'inici de VI Trobada de Diables de Catalunya




Hosted by www.Geocities.ws

1