Sens dubte aquest misteri està lligat a la pròpia cultura nòrdica i a la societat contemporània a Carl Theodor Dreyer. Dreyer neix a Copenhaguen el 1889 i patirà una infància difícil ja que va ser fill il·legítim d'un ric propietari i adoptat per una família que no l'estimava gaire fins que va descobrir que no eren els seus autèntics pares. Potser aquests elements de la infantesa faran que els pensadors i referents culturals escandinaus del moment influeixen de forma directa en l'obra del danès. Aquests referents podien quedar configurats en el triangle Brandes-Kierkegaard-Andersen. La problemàtica religiosa i la voluntat reformista de Brandes, l'angoixa espiritual de Kierkegaard i l'experiència vital i fantasiosa d'Andersen seran heretades per Carl Theodor i es veuran reflectides en la seva obra en el cel·luloide.

Un altre referent, aquest més tangible donada la seva naturalesa, és la pintura. En l'obra de Dreyer observem com influeixen diferents corrents i estil pictòrics que anirem veient al llarg del treball. Les fonts de Dreyer seran molt diverses i aquí de nou ens trobem amb les aparents contradiccions del geni a les que fa referència la frase de Goethe amb la que s'obre aquest estudi. Veurem com Dreyer tan bon punt s'apropa al surrealisme -moments a Vampyr- com va al naturalisme, com recull elements de l'abstracció o mirades expressionistes o construccions romàntiques. I és només la grandesa de la seva obra el que fa que tota aquesta sèrie d'elements aconsegueixin una plena conjunció dotant al conjunt de pel·lícules de Carl Theodor una línia de continuïtat que culminarà amb Gertrud, essent la seva última pel·lícula, i que es pot considerar com un resum de tot el seu art.

Tal i com s'ha dit, molts són els referents pictòrics que evoquen les pel·lícules i, per tant, molts seran els noms de grans mestres de la pintura que aniran apareixent en aquestes pàgines. L'Escola de Delft, Rembrandt, Hals, Friedrich, Vermeer, Mondrian, Klee, seran alguns dels variats noms que trobarem relacionats amb Dreyer en diferents punts del treball. Val a dir que en molts casos seran relacions especulatives ja que, segurament, Dreyer a l'hora de realitzar les seves obres no tenia present -almenys de forma directa- les pintures que al treball es comenten, però és cert que la contemplació de les obres de pintors i del cineasta escandinau evoquen sensacions similars en els casos que seran esmentats. On sí que no hi ha cap dubte de la relació cinema-pintura és amb l'obra del no gaire conegut pintor danès Vilhelm Hammeshøi que serà analitzat en un dels punts del treball.

També seran analitzats altres recursos inherents tant al cinema com a la pintura com són el color -malgrat que Dreyer rodés sempre en blanc i negre a més del gris, és clar, ha aquests no deixen de ser colors-, la llum i la seva disposició a l'escena, la composició del quadre, els jocs de mirades, etc.