| Cap�tol 8: Esgotats? Nosaltres? |
| I dissabte de la setmana seg�ent decid�rem fer una altra festa per tal de acabar-nos tot el que havia sobrat, que no era poc. La mare de Sandra f�u coques per sopar i vam comprar una mica m�s de refrescos, i els xurros, que no falten! Aquesta vegada sols ser�em C�sar, Morat� i jo de xics; Sandra i les amigues. Per� aquesta festa no fou ni la meitat de divertida que la de la nit de cap d'any, encara que va tindre les seves an�cdotes. La televisi� i el programa "Furor" foren els culpables de que la festa f�ra una merda. �Gr�cies a D�u� que a la televisi� se li va trencar un bot�, i no van acabar de veure el programa. La vam arreglar d'aquella manera Stephanie i jo, per� ja ning� no volia vaure la televisi� (aleluia!). Aix� que decid�rem anar a voltejar, com �s costum. Per� aquesta vegada la volta fou una mica m�s gran. Agafats del bra� com si f�rem fallers, an�vem cantant i ballant cam� del final de les Rotes, i se m'ocorregu� la brillant idea de pujar a la torre del Gerro, que devia estar a quasi cinc quil�metres de dist�ncia, a fosques i de pujada. Per� ho aconsegu�rem quasi tots. Morat� i Ariana es quedaren uns metres m�s avall besucant-se, Emma no podia caminar amb les seves botes i se les va traure en arribar al cim, ja m�s de la una de la matinada. Mentre, la resta deix�vem la nostra emprempta a la torre amb un bol�graf. La baixada fou molt m�s lleugera, per� tothom tenia fred aix� que a cantar i ballar per entrar en calor. Primer "Maria", despr�s "Un elefante..." (que, per cert, arrib�rem als vuitanta-cinc elefants sobre una teranyina!) i arrib�rem a casa, morts de set i de cansanci. Begu�rem litres i litres, pos�rem la porno, que no era gran cosa, f�rem uns quants "play-backs" o com es diga i a dormir enjorn. L'endem�, despr�s de menjar-nos uns xurros que pareixien xiclets, ens va donar l'esperit esportiu i comen��rem a jugar un partidet de volei. Morat� se'n va anar de bon mat�, en dij� i sense dir-nos res (millor), i es deix� marginada la seva benvolguda mulata. A migdia se n'an� C�sar, i em vaig quedar amb les noies jugant a botar la corda. Despr�s arrepleg�rem a tota h�stia quan sols faltaven deu minuts per a que apareguera el pare d'Ariana per arreplegar-nos amb el cotxe. Su�rem la gota gorda una bona estona! I despr�s de tot, ha sobrat quasi tot el que hi havia, i ara hi ha m�s refrescs que abans. Aix� ja tenim motiu per a una altra futura i no molt llunyana festa. |