Ja s�n falles, doncs, ja tenim un motiu per fer festa, per� aquesta vegada, de la qual no tinc massa records, potser siga l'�ltima que fem tots units i contents. Els �nims s'estan caldejant a la colla. Pareix que s�n Sandra i Emma contra Ariana i Stephanie. Els motius no s�n massa clars, per� tot anir� sortint amb el temps.
De moment, i no amb massa gana, vam fer una "acampada" quasi improvisada a les Rotes, que tal volta no va ser el m�s adequat despr�s de les mirades assassines que es donaven unes a altres. �rem les quatre xiques C�sar i jo, la primera nit, i s'incorpor� Ra�l al segon dia. La primera nit fou prou normal. Ens limit�rem a contar hist�ries de por, intriga i misteri i tamb� alguns acudits. Fany que, segons venia contant-me Ariana, estava per mi, se'm va apalancar abra�ada a mi, mentre contaven les hist�ries. Vaja merda: a mi m'agradava ella, per� les coses m'agraden un poc m�s espai. I b�, a l'hora de dormir, Sandra, Emma i C�sar dormiren a la tenda d'aquest �ltim i Ariana, Fany i Jo a la tenda casolana que m'havia muntat. Els mosquits ens acrivillaven a trenta picades per dec�metre quadrat, aix� que quan encara no eren les sis de la matinada, agaf�rem els trastos que ens feien falta i nosaltres tres, sense que els altres ho advertiren, entr�rem a casa .
De mat�, al segon dia, Ariana estava m�s penjada que mai per Ra�l, i ens va obligar a anar tots plegats a veure�l a D�nia, on estava jugant un partit de futbol. A l�hora de dinar, vam tornar al xalet i la vesprada i part de la nit van ser molt avorrides, perqu� ning� no tenia ganes de fer res. I jo d�ac� cap all�, escoltant com les xiques es criticaven entre elles a les seues esquenes. Quina temperatura! L�explosi� era imminent. Per� almenys van poder suportar la nit tranquil�lament i a l�endem� tothom cap a casa. |
