capitol7

    I �s que no parem ni un moment! Ja �s quasi una rutina montar festes setmana s�, setmana tamb�. Aquesta volta ser�em els mateixos de la festa anterior m�s la resta de la colla, i Morat�, el que �s nuvi d'Ariana. Aquesta festa seria la culminant en la nostra carrera de festes. Fou una passada, per� tamb� vam tindre els nostres patiments.
     El primer fou quan vam anar a comprar a Amica. Unes quantes picaetes, dues o tres miques de postres, uns pocs litres de refrescos, i m�s o menys unes tretze mil peles en begudes alcoh�liques. I a l'hora de pagar... tut, tut, aix� no pot passar per ac� si no em mostreu un DNI. Em vaig cagar en qui va inventar el carnet. Per sort, l'oncle de Rafa, el xiquet gran, ja estava en cam� i ell ens trauria les begudes confiscades.
     A les vuit ja hi �rem tots a les Rotes, preparats per a rebre l'any 99 amb bon peu. Per decisi� quasi un�nime decid�rem no encetar les begudes fins les dotze, per si de cas alg� no arribava a les campanades. Passades les nou i mitja ens portaren les pizzes i tots a menjar com a porcs morts de fam. Per� no tot fou un cam� de roses. A meitat sopar apareixen els pares d'Ariana amb el seu cotxe guai, a donar-nos una sorpresa. Son pare, que no en diu una en espanyol, es notava que tenia un petit cabreig. I �s que resulta que no paraven de trucar-nos al m�bil i estava desconnectat. Despr�s d'una petita disputa familiar, van marxar i Ariana se'n va anar a una habitaci�, i com �s tradici�, totes les xiques darrere.
     Per� gr�cies que se li va passar prompte i vam poder comen�ar la nostra festa de deb�. En acabar de sopar vam estar sense gaire rebombori, donant voltes pel barri, conversant, ultimant els preparatius per a les campanades. Per fi foren les dotze i menjaren ra�m la majoria i brind�rem el nou any amb cava i sidra a punta pala. I s'obr� la veda! De seguida desapareixeren les botelles de beguda, que comen�aren a ser consumides sense parar per quasi tots. Un cert conjur superstici�s de cap d'any per part de la meva cosina i les seves amigues, feu que aprofit�rem els seus ciris per il�luminar el menjador-sala de ball perfectament per a l'ocasi�. I mentre alguns estaven a les habitacions, la colla al complet i Emma aprofit�vem per ballar tot el que sab�em i m�s, i per suposat, amb el got a la m�. I vaig aprofitar b� l'ocasi� per tal de disfressar-me de "cosa extranya": portava ulleres de sol enmig la foscor, tamb� un barret de palla i una bufanda del Val�ncia. Pareixia que anara a vendre cupons! Per� b�, el terra sols va quedar una mica empastrat i relliscad�s, per� aix� no va evitar que ens bellug�rem quasi tota la nit.
     Finalment feren acte de pres�ncia la meva cosina, les seves amigues i Morat�, i ball�rem tots plegats. I qu� millor que anar a donar un volt a les tantes de la matinada? Doncs a la baixada cap a la mar jo portava un pet com una fla. Recorde que quasi faig esclatar els o�ts del pobre Morat� que em va aguantar tot el cam�. Vaig parlar d'E.T., d'alquiler de cases, i altres coses sense trellat que no puc recordar. I la veritat �s que no recorde massa b� els detalls, per� jo no estava borratxo... Vam tornar a casa, per� no recorde exactament quan, vam tornar a baixar perqu� ens pens�vem que hav�em perdut un dels barrets de palla. Aquesta volta comen�� a ploure lleugerament i Sandra i companyia es feren arrere, per� la colla continu�. I a vora mar feia un fred i un vent de por! I a m�s es pos� a ploure m�s intensament. Ens vam xopar! Per� b�, la q�esti� �s que quan vam acabar de voltejar ens n'an�rem la majoria cap al llit per tal de no dormir. Jo em vaig apalancar amb Ariana i Morat�, que anaven a llepar-se m�tuament la resta de la nit, i jo, al costat d'ells, per alegrar-los la vida.
     Quan em vaig adonar que estava sobrant all�, vaig eixir disposat a declarar-me a Emma, per� era gitada amb Sandra, cosa que no fou inconvenient. Malauradament ella s'ho prengu� com una broma de borratxo el que jo li diguera que la volia... em don� carabasses i se n'an� a dormir. Vaig eixir al menjador i all� hi eren Stephanie, i els dos pardillos, mirant la televisi�. La resta de la colla estava tota a la mateixa habitaci�, al mateix llit, conversant de la vida.
     Per� a les cinc del mat� ja est�vem tots en peu, disposats a reprendre la marxa que ten�em unes hores abans, per� fou impossible, perqu� malgrat les meves ganes boges de ballar, tots estaven gelats de fred asseguts al sof�. I aix� que tots anaren caiguent i gitant-se poc a poc. Un dels pardillos, Marcos, es cans� i agaf� la moto cap a casa. C�sar, Ra�l i Rafa se n'anaren unes hores despr�s. Quasi les vuit eren quan tan sols qued�vem un dels pardillos i jo al menjador. Ell s'apalanc� la meva manta i s'estir� al sof�. Jo, disposat a fer-li companyia, em vaig preparar l'hamaca, el sac de dormir, vaig anar a tancar la portella i em vaig encendre el calefactor al meu costat. I no s� perqu� per� vaig descobrir que feia una mica de fred i me'n vaig anar cap a la meva habitaci�, amb un llit ben c�mode i unes bones mantes per estar ben calentet, i vaig deixar al tio eixe marginat.
     David!!... Merda!! Les deu del mat� i Morat� despertant-me perqu� no sabia usar el m�bil i havia de fer una trucada. Ja no hi havia qui torn�s a adormir-se, aix� que a poc a poc tots anaren eixint amb cara de ressaca i es feu hora de fer els xurros amb xocolata. La primera tanda de xurros fou una pasta caldosa, per� les altres dues bosses eixiren prou m�s comestibles. I a netejar... la finestra de la cuina plena de neu artificial, colilles, beguda, i d'altres brut�cies per totes bandes. Despr�s de la dura neteja vam jugar als dards una estona, i despr�s cap a casa amb el pare d'Ariana a les 17:30.
     I b�, finalment pareix que la colla acabar� siguent una mica m�s nombrosa, ja que les xicones s'uneixen quasi definitivament a nosaltres.