Amb la consci�ncia m�s o menys tranquil�la f�rem cam� a Val�ncia de nou Eugeni i jo. Una vegada all�, vaig decidir escriure el cap�tol 19 on contar tot all� que ens havia passat �ltimament. Mentrestant, Eugeni, que sempre va mirant la pela, va decidir que podria traure's un bon pessic fent-se donant d'esperma a una cl�nica del centre de Val�ncia, on et donaven mil duros per lletada. Malauradament, el cam� per aconseguir-ho no era f�cil: es devien de superar certes proves i requisits per poder fer-se donant, per� l'afany per aconseguir diners i la curiositat per la dubtosa fertilitat d'Eugeni, f�u oblidar tots els problemes i anar a per totes.
L'entusiasme per escriure el cap�tol fou tal que en el mateix dia ho vaig escriure i publicar. Per� aquella mateixa nit, quan ja estava dormint, vaig sentir el m�bil. Era un missatge d'Emma, qui m'advertia que me n'havia passat una mica publicant tot all�. Jo, la veritat, ni ho havia fet en mala intenci�, ni creia que la cosa f�ra tan greu com tot aix�, ja que all� del m�nage a trois per exemple, era una broma com tantes altres he ficat ac�. Per� per si de cas, i per previndre mals pitjors, l'endem� vaig esborrar all� que havia publicat. Per� era massa tard, ja que els de al colla ja ho havien llegit i va ser irremeiable que arribaren els correus insultants i els missatges ofensius. B�, jo des de Val�ncia poc podia fer per solucionar l'assumpte, aix� que vaig decidir esperar al cap de setmana per veure com es desenvolupava l'assumpte. No obstant per�, al llarg de la setmana la cosa anava pitjor per les not�cies que m'arribaven, aix� que no vaig sortir el cap de setmana per por a que em mossegaren, i vaig invertir la vesprada en escriure correus per demanar disculpes. Les disculpes, entre raons i motius, van quedar vagament acceptades, per� sempre a trav�s del correu.
La setmana seg�ent era la setmana esperada. Eugeni estava impacient per saber els resultats de les proves sobre els seus l�quids corporals. Els plans i les il�lusions estaven a flor de pell: anar els divendres a un McDonald's pr�xim a la cl�nica, dinar tranquil�lament, i aprofitar els nets i pulcres lavabos per fer les dignes coxinades en un potet. Despr�s, com qui no vol la cosa, anar a la cl�nica a deixar el bot� i cobrar uns suculents mil duros. Era inimaginable all� que es podia fer amb deu mil peles setmanals, les quals no podien ser estalviades, per evitar que els seus pares ho descobriren. La not�cia no es f�u esperar. El dia D arrib� i Eugeni truc� per tel�fon. Jo, mentrestant, veia com la seua cara s'apagava a mesura que anava parlant. Efectivament les proves de descongelaci� havien sortit negatives. Tot all� que havia somiat se n'anava al poal del fem pocs segons despr�s. L'�nic consol que tenia �s que les proves de fertilitat s� que havien sortit b�.
El cap de setmana arrib�. I despr�s de molt dubtes vaig accedir a sortir de nou i esperar que la tormenta no f�ra molt forta. Per a la meua sorpresa, el tema no es va pronunciar, i malgrat que es notava un cert rancor i una evident desconfian�a, vam acabar el dia com si res haguera passat. De passada, aquella setmana vam comen�ar a planejar l'aniversari d'Eugeni, el qual vam acordar avan�ar per evitar que se'ns connectara amb els ex�mens. L'aniversari, va estar prou b�, i serv� per assentar la nostra amistat de bell nou. Vam sopar al xin�s habitual i despr�s vam sortir a beure enmig del carrer i prop del cotxe d'Eugeni. All� li vam regalar el m�bil que tanta falta li feia i que al principi no volia acceptar. I despr�s, ja tots ben contents vam anar a celebrar-ho a les Brises.
Ja mig consolidades les nostres posicions dins de la colla, i desmentides tots els rumors que ens rodejaven, Vanesa anunci� la seua imminent partida per tres mesos a Su�ssa. Tal abs�ncia nom�s podia ser acomiadada amb una festa al m�s pur estil casol�. El que en un pricipi pareixia ser una festa sorpresa es va convertir en una sorpresa for�ada, ja que Vanessa no volia sortir eixe dia, i Emma va haver de dir-li-ho. La casa on ens allotj�vem era ideal per l'ocasi�, i la novetat ho feia encara m�s interessant. Pareix ser que Emma amb els seus contactes havia aconseguit que li deixaren l'habitacle situat a la tranquil�la poblaci� de Sanet. La m�sica son� i els aperitius feren acte de pres�ncia mentre intent�vem ocultar la timidesa dels primers moment. Despr�s comen�aren a apar�ixer amics de totes bandes, aquells t�pics que van per quedar b�, beure bona cosa de bades i anar-se'n contents. Despr�s d'un parell de visites d'aquest tipus, ens va par�ixer que aquell lloc se'ns estava quedant menut i massa tranquil, i vam acudir a una disco m�bil que hi havia a El R�fol, la qual no valia quatre xavos, per la qual cosa vam acabar a les Brises amb el cotxe de Ra�l i el portamaletes ple de begudes per alegrar l'ambient. Quan ja ens tancaven les portes vam continuar la festa a les Fonts fins gaireb� l'aman�ixer. A l'hora de marxar cap a la caseta vam pensar en la tentadora idea de veure aman�ixer des de la g�lida piscina a aquelles hores del mat�. I alguns remullats i altres tremolant vam veure eixir el sol, mentre an�vem caient en el son a poc a poc. Bon viatge Vanesa! |
