Cap�tol 19: A�� olora a rotllo...
Finalment arrib� la desitjada Pasqua. Entre unes i altres el que m�s ganes tenia de xamar, es va quedar amb dos pams de nas: el futbol i el cotxe li impediren beure all� que volia. Qu� ll�stima... ni de conya! No esava disposat, ni jo ni ning�, a suportar de nou una borratxera de Ra�l! Arrib� tamb� l'esperat dia en qu� els membres de la colla al complet, xics i xiques, an�rem a dinar a casa de la meua �via a les Rotes. En principi, hav�em de ser tots: els sis xics i les sis xiques, per� Rafa va tindre alguns problemes familiars i no va poder assistir, i Eugeni vingu� amb el cotxe despr�s de dinar, per culpa de les classes de rep�s. Tot seguint les meues espectatives, al principi es divisaven clarament tres grups independents: Emma i Vanessa per un costat, Fany, Ariana, Sandra i Joana per un altre, C�sar, Ra�l, No� per l'altre. Jo tractava d'anar d'uns a altres per intentar reparar aquell desperfecte. A l'hora de dinar es f�u el silenci. L'�nic tema de conversa que semblava agradar tothom era la carbonitzaci� de les hamburgueses. Era tan depressiva l'escena que nom�s acabar de dinar, decid�rem anar al bar Sendra per fer-nos un caf� i que ens donara una mica l'aire. Aleshores f�u acte de pres�ncia l'Eugeni, amb la seua forma peculiar de conduir el fiesta, les maniobres del qual van haver de ser condu�des pel setci�ncies de Ra�l, expert en la mat�ria. Una vegada el cotxe sa i estalvi, baix�rem a la vora de la mar a la recerca del bar. Pareixia que les nostres veus s'hagueren destapat una mica. Els flashos de les c�meres de fotos no deixaven de disparar-se, del que queda const�ncia i mentre consum�em aquell preciat suc moreno, an�vem intimant i xarrant tots plegats.
      No obstant, l'arribada a casa va ser molt m�s emocionant. Vam ficar la m�sica ben alta i vam traure
ipso-facto tota la beguda que ens havia sobrat de Cap d'Any i alguna cosa m�s que hav�em comprat i comen�� la vertadera festa. Els cossos de les xiques i el meu propi, no deixaven de bellugar-se sota l'encisador ritme sonor. Mentre, la resta dels xics xarraven de no-se-qu�-coses sense mostrar gaire entusiasme. Despr�s quan ja portava un bon pet, nom�s se'ns va oc�rrer que jugar un partidet de volei Ra�l i jo contra Vane i Emma. Els altres xics no paraven de xarrar i les xiques prenien el sol. Despr�s jug�rem a cartes fins l'hora d'anar-nos-en... per� D�u meu, quina hora �s! Hem d'arreplegar-ho tot, de pressa! ...merda! Hem perdut l'autob�s... Eugeni... tu podries... Efectivament, Ra�l ja se n'havia anat i Emma i Vanessa anaven en moto, per� la resta nom�s tenia dues opcions: caminar uns quants kil�metres, o pujar tots vuit al cotxe d'Eugeni. Pareix ser que la segona opci� va ser la m�s acalamada. Eugeni condu�a, al seient de copilot hi era C�sar amb Fany al damunt, i darrere, No�, Ariana, Joana, jo i Sandra gitada al sobre nostra. Quina odisea!
     En arribar, gaireb� miraculosament, a D�nia, decid�rem quedar per anar a les Brises eixa mateixa nit, proposta que no vam poder rebutjar. Poques hores despr�s ens trob�vem en les brises. C�sar, Ra�l, Fany, Ariana, Sandra, Emma i jo est�vem m�s sols que la una com a dijous que era, i l'�nic entreteniment que ens quedava era vore els gays i les lesbianes com es movien sexualment mentre ballaven en El Paso. Aquell avorriment tan especial, f�u que amb la m�sica de fons es confongueren amb els comentaris xafarders que Sandra i jo duiem a terme. Era evident que passava alguna cosa extranya. Pareixia que Ra�l i C�sar es duien d'all� m�s b� amb Emma. Les nostres sospites m�s colobrenques estaven a flor de pell. Era un poc precipitar-se i intentar predir un futur incert per� finalment decid�rem que aquells tres estaven preparant un m�nage-a-trois d'all� m�s cridaner. Si aix� semblava poc, en tornar, ens puj�rem al taxi deixant al trio esperant a l'altre taxi, ja que de fet, ells havien de dur a Emma a sa casa de Benidoleig en arribar a D�nia, amb el cotxe de Ra�l.
     El dissabte seg�ent tocava el sopar. Tots excepte Rafa assistiren i asseguts de la manera m�s repartida possible a la taula del xin�s, opl�rem els nostres est�macs mentre xarr�vem. En sortir del xin�s, com que era un poc prompte, ja que l'autob�s de les Brises surt a la 1 del mat�, decid�rem anar a buscar a Rafa, qui es trobava amb la seua cosina a l'O'Conell. Despr�s de les presentacions i les pixarraes, ens n'an�rem al Clima tots plegats excepte Eugeni i Ra�l que se n'hagueren d'anar, a fer-nos una esperant l'hora. M�s tard, gaireb� a la 1 C�sar, Rafa i la cosina se n'anaren a un altre pub on havien quedat, no sense abans prometre'ns que ens vor�em a les Brises, i nosaltres esper�rem l'autob�s. Al poc d'estar al Batikano, aparegueren C�sar i Rafa, aquest �ltim havia decidit fer-se major de cop i volta i va decidir vindre-se'n a les Brises per primera vegada a la seua vida!, per� la cosina de Rafa havia preferit quedar-se amb sa tia o no s� quin rotllo... A les Brises tot era un comprom�s: ens trob�rem amb que per la gran aflu�ncia de gent, no era f�cil matindre un cercle de tots nosaltres en la pista per ballar, aix� que tot es va convertir en un estira i afluixa a una i altra banda. A un costat Sandra, Joana, Fany i Ariana; a l'altra Vanessa, Emma i l'apalancada de la seua germana; enmig No�, C�sar, Rafa i jo. Era per a vore-ho: una estona amb unes, una estona amb les altres, pareixia que totes volgueren ballar amb nosaltres i no es posaven d'acord.
      Fou tot un panorama, per� nosaltres, els xics, com a bons xiquets ens n'an�rem prou abans que elles per poder conciliar el son enjorn. Nom�s ens quedava aclarir una cosa: Emma, C�sar i Ra�l arribarien m�s lluny? La cosa era prou improbable, pel car�cter d'Emma encara que quasi un�nimament pensem que per part de C�sar i Ra�l no hi hauria problema... Ja finalitzada la Pasqua, vaig agafar l'autob�s per tornar a Val�ncia i... sorpresa! Emma, C�sar i Ra�l en l'estaci� d'autob�s. Tan privat era el que feien que no m'havien pogut trucar per quedar? R�pidament vaig trucar a Sandra amb el m�bil. Les nostres sospites estaven confirmant-se, a m�s, segons confid�ncies, havien anat a l'arenal de X�bia tots tres a "donar una volta". Era incre�ble! Em Val�ncia, vaig trobar de nou Eugeni, i li vaig comentar el tema... nova sorpresa! A Eugeni li havien dit que el que realment passava �s que Ra�l estava per Vanessa!! Impressionant! A banda de dir que tots dos tenen poques possibilitats (Ra�l, perqu� Vanessa t� nuvi, i C�sar, perqu� Emma ja li havia donat carabasses una altra vegada), nom�s ens cap esperar qu� passar� el proper cap de setmana...
Tres són multitud?
Exemple de m�nage a trois
Vore les fotos de Pasqua 2001
Hosted by www.Geocities.ws

1