Una vegada recuperats de la nit de cap d'any, de la gorda i de l'altra no en torn�rem a saber res, afortunadament. Per�, aleshores, tot s'ha de dir, fou quan m�s trob�rem a faltar una mica de companyia femenina a la colla, com la meua cosina i les amigues que tants bons moments ens feren passar, abans que vinguera en Vicent. Pel gener i el febrer sort�em a sopar i poc m�s, com cada mon�ton i unitem�tic dissabte. No obstant, per�, les falles s'acostaven, i encara que enguany no podr�em gaudir d'una casa on muntar bulla, tot prometia que aquestes falles serien especials per a alguns...
M'explique, C�sar t� la xaranga i la banda en aquestos tres dies, i no pot desmadrar-se massa; Eugeni tamb� t� banda, encara que trobe que passa un poc de l'assumpte; Rafa i No� s�n bons xiquets i no serien capa�os de passar-se'n de la ratlla; jo s�c faller de la Junta, i no em conv� massa mamar-me per no poder al�ar-me l'endem�; en canvi Ra�l havia aconseguit unes petites vacances del futbol, i es va prometre a ell mateix que els tres dies de falles serien tres dies de mamera. Icre�ble, veritat? Aquell bon xiquet que no bevia mai, ara resulta que despr�s de la nit de cap d'any havia agafat gustet a all� de beure desmesuradament.
B�, doncs aleshores arrib� el primer dia de falles, el qual jo no vaig sortir amb la colla perqu� tenia altres compromissos. Blai, un de la nostra classe de la facultat, tamb� s'apunt� a la festa, i segons em contaren, passaren per la falla Campaments, que tenia els xupitos a deu duros, i Eugeni, Rafa i Ra�l es van unflar a base de b�. El pobre No� els hagu� de suportar en els seus deliris per tota D�nia. L'acompanye en el sentiment, perqu�, l'endem� va ser pitjor, i ho vaig haver d'aguantar jo: vaig traure del casal una innocent ampolla de burret amb llima, que, despr�s de tot el que ja havien xamat, va ser decisiu per a agafar una bona borratxera. Al cap de poc, Rafa, Eugeni i No� hagueren d'anar-se'n i em vaig haver de quedar amb el mamat de Ra�l, qui no parava de dir desgabells. A la falla Par�s-Pedrera, ens trob�rem a C�sar, qui estava celebrant amb la xaranga el triomf del monument en el concurs. Com que estava "treballant", no ens va poder acompanyar, per� s� que li aconsegu� un altre burret al seu amic... Despr�s d'aix� ens n'an�rem a fer un volt per les falles, i all� on an�vem Ra�l se les apanyava per a que el convidaren, i incl�s en Darrere del Castell, va aconseguir que lo regalaren un preci�s paraig�es de color rosa i amb dibuixets de Heidi, el qual llu� desplegat per all� on an�rem. Jo tenia una vergonya impressionant, i a m�s a m�s, estava fregint-me els o�ts a base de repetir les mateixes hist�ries absurdes una i altra vegada.
M�s tard, quan ja estava esgotat de sentir-lo em truc� C�sar, dient-me que es reuniria amb nosaltres. No us imagineu la cara que ens va posar en veure'ns arribar... Mai hav�em vist a una persona fer el rid�cul d'eixa manera! B�, quan eren gairb� les quatre del mat�, totes les berbenes anaven tancant, i afortunadament aconsegu�rem que Ra�l s'oblidara de la idea de beure una gota m�s, i ens n'an�rem cap a casa. Ra�l hagu� de deixar-se el cotxe i pujar a la Pedrera tot sol en la fosca i en el seu estat.
Realment aquestes falles van fer de Ra�l un alcoh�lic empedernit! Tant �s aix�, que estava ja desitjant que arribaren les vacances de Pasqua per poder unflar-se de nou. Aix� fou com comen��rem a preparar un poc all� que vol�em fer a Pasqua. Per� ens vam adonar que podia ser un poc complicat aix� de trobar un lloc, perqu� si �s per quedar-nos a dormir, la meua �via no crec que li fa�a molta gr�cia deixar-nos la caseta. Fou aleshores quan jo, en silenci, vaig trobar m�s en falta les xiques. Sandra, Emma, Fany i Ariana em portaven tants records de la Pasqua passada. Qu� seria d'elles enguany? Aleshores Eugeni em va donar la idea: crear una p�gina web (aquesta) per donar a con�ixer aquesta hist�ria. La idea em va par�ixer magn�fica i a m�s, seria un bon moment per a que tots rememoraren aquells temps i aquelles an�cdotes que tants sobresalts i maldecaps ens van donar. Per crear la p�gina vaig haver de sol�licitar unes fotos interessants, per� com que eren d'Emma, i Emma i Sandra no es parlaven, vaig haver de contactar amb Emma directament. Acced� molt contenta i satisfeta a donar-me les fotos i en el moment del lliurament, vaig aprofitar per dir-li que intentara solucionar l'assumpte amb la meua cosina. Tamb� li vaig recomanar a Sandra que ho fera. Era de conveni�ncia per a tots que estigu�rem tots a bones, perqu� jo tenia la intenci� de quedar estes P�sq�es per sopar o dinar tots junts i celebrar la inauguraci� de la p�gina web com en els vells temps i com si res haguera passat. Aix� fou com aquella mateixa nit, ens n'an�rem a les Brises i all� Emma i Sandra es trobaren i aclariren el xicotet malent�s que les inquietava. Almenys hav�em aconseguit ser tots de nou una pinya, xiques i xics per separat, clar, per� seria m�s f�cil quedar per veure'ns aviat.
Vaig convidar tots aquells que apareixen en aquesta hist�ria, llevat de Pere i Vicent, a que visitaren aquesta web. Aleshores comen�aren els missatges a m�bils, e-mails i trucades entre elles i nosaltres, i sorg� la oportunitat de quedar de nou tots plegats. Ens n'anirem de barbacoa a les rotes (menys Emma, que anir� d'amanida, jajaja!) i tamb� a sopar un dissabte al xin�s. I b�, per desig expl�cit de Ra�l, les begudes alcoh�liques seran el condiment especial d'aquestos dies. Esperem que tot surta a demanar de boca i que siguem de nou si ens surt b�, una gran colla. |
