| En fi, despr�s de tot el malent�s, i ja en el mes de desembre, la nit de cap d'any s'apropava a un ritme vertigin�s, i buscant casa ac�, buscant festa all�, i si pot ser, que siga barat, comport�rem entrar en l'�ltima setmana sense tindre res clar. Mentre aix� passava, els caps de setmana nom�s �rem capficats en que alguna cosa extranya estava succe�nt entre Ra�l i Emma. Eixes miradetes i manetes ens tenien amb la mosca darrere de l'orella, per� no m'atrevia a preguntar res, per no ficar la pota. Finalment trob�rem un apartament d'uns familiars de C�sar que ens sort� de gorra. �rem el sis xics, Emma i Vane. Aquesta �ltima li cost� en principi acceptar que el seu nuvi treballara eixa nit, per� se li oblid� prompte quan va veure el que hav�em muntat. L'apartament estava m�s que b� i la "zona de rep�s" era m�s b� ajustada, per� suficient per caure morts unes hores despr�s. Tot i tindre greus problemes per entrar en casa, m�s que res perqu� la clau no obria la porta de baix, vam fer acte de pres�ncia a la casa tot accedint a trav�s del p�rquing, tota una odisea. Al sal�, la bola de llum girava mentre descobr�em que a la tele nom�s es veia Canal 9, encara que pens�rem que seria suficient. Poc despr�s ens menj�rem les pizzes i comen��vem a tastar el vinet que hav�em dut. Al contrari que altres anys, aquesta volta l'espera de l'hora de les campanades se'ns va fer molt curta, tant que ens situ�rem davant la tele pocs segons abans de l'esperat moment en qu� donar�em la benvinguda al 2002. Per� als nostres rellotges acabaren marcant les dotze i a la tele no eixia res relacionat amb les campanades. Tot a presses i correns, vam sintonizar la r�dio mentre ja estaven sonant els senyals horaris radiof�nics. A la tele, nom�s una cutr�ssima representaci� de les campanades interpretades pel quinyol del Comte Lequio. Quin desastre! El dotze granets ra�m sencerets romanien en cadascuna de les nostres mans sense cap soluci� aparent i tots, mig bocabadats per la situaci�, comen��rem a botar i escridassar per celebrar-ho. Ja sabeu com �s de complicat trucar per telefon en eixos moments, per� ho intent�vem sense parar mentre ens est�vem abandonant cap a la beguda i l'alcohol es consumia incessantment. L'aproximaci� entre Ra�l i Emma es f�u evident i innegable, i malgrat no ser oficial, tots sab�em que el rotllo era imminent. Despr�s de ballar una mica i pegar-nos unes quantes �sties contra el relliscad�s pis, tot fent aterratges com el de No� de l'any anterior, i despr�s d'un fallit intent de flambejar un past�s, vam omplir unes quantes ampolles de mescla i vam sortir a la carretera, cam� de les Fonts per anar-nos-en de festa. Aleshores, tot i perdent una mica la noci� de les coses i la plenitud dels detalls, s� que vam anar tamb� a les Brises i novament a les Fonts, amb sendes caminates dignes de menci�. Estiguent en les Brises ens vam trobar la germana d'Emma que es va dirigir a Ra�l amb un CU��AAAAOOOO!! que a m�s de tindre la seua gr�cia, ens desvetl� finalment que l'emparellament ja era oficial. Poc despr�s, Rafa i jo vam ser els primers en caure. Unes hores despr�s arrib� la resta. C�sar havia agafat el pet de la seua vida, no l'havia vist mai aix�. Els seus crits de porc senglar prenyat, no van evitar que tothom se n'anara aviat al llit esperant el dia que ja comen�ava a despuntar. L'endem�, cadasc� al seu ritme anaven al�ant-se i desapareixent. A mi em va agafar el vertigen i van haver de vindre els meus pares a per mi ja ben entrada la vesprada. Malgrat les campanades tan accidentades, la vetlada no va eixir tan malament. |
