Una vegada que ens hav�em lliurat definitivament de Vicent, per fi pod�em eixir tranquils. Els mals rotllos s'havien acabat i durant un temps tampoc Pere eixia amb nosaltres, per� cosa d'un mes m�s tard va tornar amb nosaltres i tot molt normal i com sempre havia sigut.
Per altra banda, Sandra i Emma s'havien barallat quasi definitivament per la qual cosa Sandra s'havia buscat unes altres companyies i ara es dedica a quedar amb tios tres o quatre anys majors que ella a trav�s d'internet i a intentar dur a terme petites relacions a dist�ncia, a les quals no les trobe gaire sentit. Per� b�, tampoc m'importa massa si �s el que a ella li agrada fer. Per altra banda, Emma es busc� altres companyies, com ara Vanessa la que va anar a l'acampada de X�bia. Aquesta situaci� ens va portar a eixir a sopar Sandra i jo i de vegades alguna amiga de quan en quan al xin�s, i una de tantes fins i tot qued�rem amb Ra�l, Rafa i Eugeni per anar al cinema. Aquesta era una situaci� que havia desitjat des de feia ja un any, per l'aniversari Sandra: tornar a reunir-nos tots per intentar solucionar les nostres difer�ncies i aix�, tal volta un dia, poder tornar a eixir tots plegats com en els millors temps. Per� finalment, tot all� es qued� tan sols en un anhel, ja que nom�s serv� (encara que ja �s prou) per que Sandra i Ra�l acordaren tornar a saludar-se si es xafaven pel carrer!
Finalment, arrib� un dissabte en qu� comen��rem els preparatius per a la nit de cap d'any que, enguany s�, prometia ser sonada, perqu� encara que despr�s de cortejar mitja poblaci� femenina de D�nia i rodalies, no portar�em xiques, per� hav�em prom�s solemnement mamar-nos com si s'acabara el m�n i ficar la m�sica a tota m�quina, ja que, de fet, ens hav�em gastat gaireb� mil duros en xamera i alguna cosa de menjar i a m�s dispos�vem de la bola de discoteca que hav�em comprat l'any anterior. A m�s a m�s celebrariem aquesta data en el meu xalet, que enguany no estava llogat. Jo tamb� vaig prometre que per res del m�n convidaria Vicent, passara el que passara, per evitar mals rotllos i tamb� la possibilitat tan indesitjada que tornara amb la colla! Aix� fou, com el 28 de desembre, dia dels innocents em va trucar C�sar: "David, m'ha trucat Pere, qui m'ha dit que li ha trucat Vicent, qui diu que vol vindre a la nit de cap d'any amb nosaltres." La f�ria es va apoderar de mi: com era capa�, despr�s de tres mesos sense vore'ns i despr�s de totes les putades que ens ha fet, cridar-nos per demanar-nos tal favor? Hauria de matar-lo o simplement havia de fer la vista grossa? Vaig estar a punt de soltar un "bueno�" indec�s quan C�sar afeg�: "I diu si pot portar al Dalmau i nosequ� m�s�". Damunt! Nom�s em faltava aix�, despr�s de la seua cara dura encara ens vol endossar un tio de 30 anys que el primer que pense �s si ser� un pervertit!! Aleshores la meua resposta va ser un no rotund. "Vicent es cabrejar��" em deia C�sar, qui no podia evitar sentir-se culpable per aquella relaci� que hav�em tingut amb Vicent. En realitat, m'importava poc el que pensara Vicent de mi, per� trobe molt estrany voler apalancar-se quan nom�s queden tres dies, ja estava tot comprat i aclarit i a sobre voler portar-se m�s gent estranya. De seguida li vaig trucar a Eugeni per veure qu� n'opinava. Mentrestant, no deixava de pensar que all� podia tractar-se d'una innocentada pesada, per� no obstant vam arribar a la conclusi� que podia tractar-se d'un complot: Pere es presenta un mes abans de la nit de cap d'any per obrir-li el cam� a Vicent, qui esperava que amb tan sols una excusa desesperada anava a collar. Aix� feia pudor, aix� que qued�rem l'endem�, quan ja hauria passat el dia dels innocents, per parlar del tema seriosament.
En arribar al punt d'encontre, C�sar em comunic� que Pere havia decidit no vindre amb nosaltres la nit de cap d'any i anar-se'n amb Vicent i companyia i que li f�rem el favor de tornar-li els diners invertits en beguda i dem�s. Aleshores va ser quan amb una mirada c�mplice Eugeni i jo sab�em de qu� anava el tema. Era el moment en qu� ten�em m�s clar que aix� nom�s podia tractar-se d'un boicot. Com la cosa no els va funcionar, ara "per ll�stima" Pere se'n va amb ells� B�, despr�s de discutir durant una bona estona tot l'assumpte dels diners, el mal rotllo i tot aix�, conclogu�rem que tornar�em els diners i ens oblidar�em d'ells, ja que hav�em tret tots els draps bruts! Rafa, Eugeni, jo i fins i tot No� que mai havia obert la boca ens vam mostrar en contra que vingueren aquesta tropa. C�sar, com sempre, no en va quedar molt conven�ut, per� vist que estava en minoria i Ra�l no hi era per opinar, finalment acced�, no sense abans acordar que no tornar�em els diners a ning� mai m�s passara el que passara, per evitar aquestes situacions. En acabar la discussi�, deix�rem els diners damunt la taula, i en aiqueix moment son� el m�bil de C�sar. Era Pere, qui preguntava per la sol�licitud del seu parn�, a m�s de dir que Vicent opinava de mi que era un "orso fill de puta", la qual cosa ni sap qu� significa ni m'afecta el m�s m�nim, per�, aix� s� ara ja s� que mai m�s se'm podr� escapar un "bueno�" dubt�s. Pere no es dign� a apar�ixer a pels diners i els arrepleg� en casa de C�sar per tal de no vore'ns, la qual cosa agra�sc, perqu� sens dubte que haguera sigut una situaci� violenta� |
