Cap�tol 16: La nit de cap d'any 2000:
Que ve la gorda!
Amb tots els dubtes m�s o menys aclarits, afrontarem dos dies despr�s l�esperada nit, amb la qual, el renovat David de 18 anys anava a convertir-se en un alcoh�lic. Per la vesprada an�rem cap a les rotes rememorant aquella nit de cap d�any de dos anys arrere. Una vegada arrib�rem ens vam adonar que feia un poc de fred i vam encendre l�estufa i la televisi�. Quasi tots ens vam seure al sof� iremeiablement i ni tan sols una partideta de cartes cagada que vam fer va ser capa� d�animar-nos. La nit no prometia massa despr�s de contemplar aquell panorama tan pat�tic. Finalment, depr�s d�haver consumit gaireb� dos quilos de cacahuets arrib� l�ansiada hora de sopar on va comen�ar la burrera amb la cervesseta i el �Pe�ascal� que Pere s�havia empenyat en comprar. La pizza anava desapareixent dels seus respectius cartrons mentre les nostres panxes s�unflaven per poder aix� paliar els litres i litres d�alcohol que est�vem a punt de consumir, encara que vam acordar no obrir ni una sola ampolla fins despr�s de les campanades, com �s tradici� a la nostra colla, per a que tots arribem serens a les dotze.
Les campanades arribaren i mentre tothom prenia els dotze grans de ra�m jo em vaig prendre dotze trossos d�exquisit torr� de Xixona, la qual cosa va fer una pasterada bucal de campionat! Nom�s sonar l��ltima, i entre crits i riures exagerats escorx�rem les primeres ampolles de sidra i cava els continguts dels quals van ser escampats per tot el s�l de la terrassa. No�, qui covardament s�havia amagat dins de casa per evitar l�imminent dutxa vitivin�cola, va eixir corrent en sentir que hav�em parat de desperdiciar el preci�s l�quid per omplir els nostres est�macs, i ens va felicitar l�any d�una manera molt especial. Haur�eu de vore-ho: surt corrent de casa cridant all� de �Feliz a�o!� i en xafar la bassa bombollejant de la terrassa, rellisca amb tal velocitat que la culada contra terra va ser de dimensions universals! L�impacte contra les manises f�u un soroll peculiar que quasi no pogu� sentir-se, tapat per les rialles desesperades de tota la colla. Aquells que estaven bevent hagueren d�escopir-ho tot per donar lloc als crits de burla i la partida de cul que ens est�vem pegant. El pobre No�, tot xopat, s�incorpor� com pogu� mentre es queixava del seu dolorit maluc despr�s de l�impacte. Mentre, a nosaltres ens eixien les ll�grimes i vam riure fins quasi vomitar aquelles 10.000 pessetes de pizza que ens hav�em menjat.
Quan ja ens hagu�rem fartat de riure, comen��rem a tirar coets mentre sonava la m�sica ben fort de fons. Hav�em decidit esgotar tota la p�lvora el m�s prompte possible, per evitar tirar-la quan ja no ens hi veg�rem. Ra�l ens escridassava per que an�rem amb compte amb els coets i les pedres que n�eixien disparades, per que no aboll�rem el seu cotxe de segona m� que havia acabat d�adquirir i amb el qual estava tan desvanit. Nosaltres f�rem m�s b� cas om�s a all� que ens deia mentre graud�em de les explosions i f�iem que els ve�ns, entre ells ma tia, ens maleiren d�all� m�s.
Tot seguit, don�rem pas a la beguda pr�piament dita, tot desitjant que la botella de Jack Daniel�s que hav�em comprat per la cabuderia d�uns quants s�acabara ben prompte. Encara que no fou ben b� com esper�vem. Ja hav�em apartat els mobles i hav�em ficat tota la beguda disponible en una taula per tindre-ho tot ben a l�abast. El menjador s�havia convertit de sobte en una improvisada sala de ball, on la bola de discoteca no deixava de girar. Vam repartir el cotillon i unes gracioses boletes llan�ades a trav�s de canuts, impactaven contra els nostres cossos fins que una bola provinent de Ra�l va impactar a velocitat vertiginosa contra el meu ull esquerre. Vaig comen�ar a plorar irremeiablement mentre mirava el meu ull �atomacat� en l�espill. Des d�aquell moment vaig maleir Ra�l per a la resta de la nit. Per� aquest no seria l��nic motiu pel qual anava a maleir-lo eixa nit�
Hosted by www.Geocities.ws

1