Durant l�estiu vaig retornar a la feina al restaurant on hi era dos anys abans. Necessitava alguna activitat per aclarir les meues idees. Al restaurant vaig con�ixer uns nous cambrers i vaig retrobar vells amics: Vicente, Francisco, Pilar, Xaro, Pepa, Pere... a tots ells gr�cies. Gr�cies perqu� amb la seua companyia vaig ser capa� de comen�ar una nova vida. Encara que ells no ho saberen, al restaurant sorgiren noves sensacions, problemes, inquietuds, les quals em feren veure la vida d�una altra manera. En acabar l�estiu, amb els �nims renovats, disposat a tornar a la rutina, qued�rem un dia de setembre tots plegats. La idea era estar a bones amb tots, oblidant tot el que havia passat, i en tot cas, si la cosa no funcionava, no hi hauria problema, perqu� comen��vem la carrera alguns i estar�em prou distanciats. C�sar, Ra�l i Rafa se�n van a Alacant; Eugeni i jo, a Val�ncia; No�, Pere i Vicent segueixen estudiant a D�nia.
Aix� que, com deia, eix�rem aquella nit i em vaig adonar que les coses havien canviat prou al llarg d�aquell mig any d�abs�ncia. El primer en donar el primer pas fou Ra�l: quan C�sar, Pere i Vicent no hi eren, ens comentava com n�estava de tip de Vicent. Per fi arrib� aquell moment tan esperat en qu� alg� obrira la boca. Almenys ja sab�em l�opini� de nosaltres quatre. M�s endavant fou Pere qui parl� en abs�ncia de Vicent. Resulta que ara Pere �s mestre de m�sica de Vicent, i se n�est� adonant com pot arribar a ser de pesat, i fa el possible per desfer-se d�ell. C�sar no acab� mai de conv�ncer-se que ning� podia veure a Vicent ni en pintura, i tan sols es limitava a escoltar les opinions i assentir, per� en el fons el defensava. El pobre de No�, sempre s�ha mostrat indiferent en tot. Despr�s d�algunes discussions del tema, sempre quan Vicent no estava, arrib� aquell dia que tant havia somiat: Vicent se�n va els dissabtes amb una altra colla un parell d�any m�s menuts que ell. Ac� s� que queda clar les males intencions de Vicent: com no pot amb nosaltres, se�n va amb uns altres m�s menuts als quals poder moldejar i dirigir a la seua manera. Pobres d�ells! Per� el m�s important �s que els mals temps han passat, tornem a estar units com abans i per fi tots han obert els ulls i s�han adonat de qui sobrava a la colla. |
