Per� no, nosaltres continu�vem amb la rutina, continu�vem suportant Vicent al pati, els caps de setmana... i tots darrere com si fos el l�der d�una secta. Tot aquell panorama no el podia suportar: aquell que m�havia fet tan de mal amb la seua exist�ncia, portava a tots darrere i ning� podia obrir els ulls a la realitat. Per� una nit de dissabte, hi �rem Pere, C�sar, Rafa i jo, i decid�rem muntar una xaranga per passar-ho b� en les estones lliures i canviar un poc la rutina, a m�s hi podr�em anar tots plegats. Ep! Tranquil�litat. La idea era magn�fica, per� ni Rafa ni jo tenim gaire idea de m�sica. Llavors, ells ens digu�ren que no hi hauria cap problema, perqu� nosaltrs agafar�em el bombo i els plats, que s�n m�s f�cils, i que ells ens ensenyarien, i en dos mesos ens posar�em a l�altura.
Tot era de color de rosa, per� des d�aquest moment, en admetre que ells ens ensenyarien, don�vem per sentat que ells serien qui dirigirien la moguda. En primera inst�ncia �s el m�s normal, ja que ells s�n els que tenen idea i acc�s als instruments, per� si vos fixeu, acaba seguint el mateix esquema que ens havia portat a l�enemistat.
Hi an�rem dos dies a assajar, amb tota la il�lusi�, i m�s encara en vore que les coses sortien prou b� per ser la primera vegada. A m�s, nosaltres cr�iem que ho feiem de meravella, perqu� no va eixir cap consell de la boca dels �directors�, per la qual cosa n�est�vem orgullosos. Vicent i Eugeni tamb� en formaven part, junt amb altres m�sics de la banda juvenil. Per� de sobte un mat� en anar a l�institut, C�sar em comunica la descisi� que havien adoptat: que fera classes d�instrument o que pensara en abandonar la xaranga. Quina fou la meua sorpresa! Nosaltres tot conven�uts de que ho f�iem b�, i de cop i volta em diuen aix�. I a m�s, tan sols hav�em assajat dues vegades, i ni tan sols havien sigut capa�os de corregir-me si havia tingut un error. I el que m�s em va doldre �s que hav�em format el grup per passar-ho b�, i ni tan sols ens havien donat l�oportunitat d�opinar. Aleshores la q�esti� era: si f�iem aix� per amistat, qu� he de pensar ara d�ells si em fan fora...? Doncs des d�aquell moment els vaig retirar la paraula encara que estava conven�ut que encara que els caps eren Pere i C�sar, havia estat Vicent el precursor de la idea, perqu� em t� mania, i com tots li llepen el cul...
L�endem� em vaig enterar mitjan�ant Eugeni, que havia sigut precisament Vicent qui havia tingut unes paraules pujades de to amb Rafa, i ell mateix el f�u fora. Clar, com que Rafa no �s capa� de defendre�s, aleshores intervingu� Eugeni i fic� les coses clares. A m�s, digu� que si ens feien fora a nosaltres, ell tamb� abandonaria la xaranga, perqu� aix� no �s precisament ser amics. I aix� fou, sense cap mirament es desferen de nosaltres tres i continuaren amb la xaranga, buscaren altres substituts i comen�aren a fer negoci. Jo des d�aquell dia ja no vaig eixir m�s els dissabtes amb la colla, i me les vaig apanyar per eixir amb la meua cosina i Emma, qui tamb� n�havien sigut v�ctimes d�aquestos desanimats. Per� tamb� fou aleshores quan es demostr� on estan els vertaders amics: el gest que havia fet Eugeni per nosaltres en abandonar la xaranga fou de vertader honor. A m�s, ell em propos� que si no volia eixir amb ells, podr�em eixir nosaltres sols, per� li vaig dir que no, perqu� em sabia mal que acab�rem aix� per la meua culpa. Aix� que ells seguiren eixint amb la dignitat alta amb la resta de la colla, encara que jo... vaig passar la primavera i l�estiu completament apartat d�aquesta colla d�ineptes. Incl�s la Pasqua va ser molt m�s divertida amb la meua cosina i unes amigues noves, junt amb Wei. Ens n'an�rem a un c�mping a X�bia, jug�rem a mini-golf, ens bany�rem, an�rem als pubs de l'arenal... B� millor ser� resumir l'acampada amb les fotos que teniu tot seguit! |
