En un intent desesperat de traure la colla de la depressi�, organitz�rem penosament una festa de Cap d�any tan especial com era aquella. En apenes dues setmanes, decid�rem que all� ho far�em a casa de l��via de C�sar a Ondara. Jo per aleshores, i tamb� gr�cies a l�esperit conciliador d�Eugeni, vaig decidir que no ten�a perqu� tragar-me a Vicent si no volia, per� havia d�aconseguir que els dem�s torn�rem a estar units per a no tindre tants problemes. En el meu intent d�estar a bones amb quasi tots, sols vaig aconseguir que C�sar em convidara, junt amb Eugeni i Rafa a netejar la casa que ens havien prestat, senyal de que ja ens enten�em un poc m�s. Per altra banda, Ra�l, malgrat que jo li parlara en repetides vegades, ell no solia dirigir-se a mi. Jo pense que �s perqu� encara estava un poc dolgut per all� de Sandra, i com que �s la meua cosina, i a m�s, jo els havia unit, pareixia que em tenia un poc de rancor. Mentre, Pere s�havia fet �ntim de Vicent, pel que tampoc no es dirigia a mi. B�, malgrat tot, almenys havia aconseguit unir-nos un poc m�s: per� quin error m�s gran!
Arrib� el 31 de desembre per la vesprada. Cadasc� portava alguna cosa preparada per sopar. Les picaetes i les begudes ja estaven preparades. Tot prometia que anava a ser una nit digna de menci�. Incl�s hav�em comprat entre tots una bola de discoteca per ambientar-ho tot m�s. Jo em vaig portar la c�mera, pel que en queda document gr�fic. Esperant que es fera de nit, jug�rem a cartes mentre ens beren�rem els bunyols que havia portat Rafa. Un n�vol de fum inundava la sala, entre el tabac consumit en quantitats industrials i la ximeneia que acab�vem d�encendre. La nit s�acostava, la m�sica comen�� a sonar amb vag�ncia mentre sop�vem. Despr�s, prepar�rem el cotill� m�s esmerat que mai i el ra�m. Jo incorpor� la c�mera sobre una taula per deixar aquell moment per la prosperitat. Les campanades comen�aren a sonar. Tots atossigats amb el ra�m i partint-nos el cul a la vegada, qued�rem enregistrats al film�graf. La dotzena campanada... Feli� 2000!... l�esperat �efecte 2000� no f�u acte de pres�ncia: la tele funcionava, la llum de meravella... i comen�� la xamera!
Tot pareixia molt divertit fins que Vicent aparesqu� en escena. De seguida es f�u l�amo de la minicadena i fic� una m�sica pr�cticament sorollosa, i repetia les mateixes can�ons una i altra vegada. Tots ens avorr�em, per� ning� fou capa� de fer res al respecte. Tots comen��vem a adonar-nos com era Vicent, per� ning� digu� res, tots es limitaven a abaixar el cap i anar-se�n a un altre lloc, deixant que se n�eixira amb la seua, potenciant la seua autoestima, teificant-lo i ficant-lo en un pedestal. Jo no podia suportar l�escena: tots llepant-li el cul com si fora la nostra mare... Me�n vaig anar a dormir ben enjorn. Em va cagar la Nit de Cap d�Any de la nostra vida. L�endem� de mat�, tothom confirm� i corrobor� com de pat�tica havia estat la festa, per� ning� fou capa� d�assenyalar el culpable, malgrat que tots ho sab�em. |
