Va passar l�estiu sense que jo m�enterara de res, marginat a les Rotes, mentre C�sar i Ra�l eixien tots els dies, i pareix ser que Rafa i Eugeni tamb� per la seua banda. Emma i Sandra es veien els caps de setmana perqu� Emma treballava en una floristeria a Benidoleig. Jo treballava en un restaurant, i els caps de setmana no podia eixir amb la colla. Per� en finalitzar l�estiu, una sorpresa: C�sar ens apalanca tres noves incorporacions a la colla sense consultar a ning�, pel que despr�s en arrepentir�em. No�, Vicent i Pere foren els nous. Eugeni, qui s�incorpor� tamb� de nou al grup, en tocar-nos el COU junts, fou el primer en advertir que Vicent no era una bona companyia, i que ell seria qui desfera la colla per complet. Ning� sospitava el que anava a passar... Al poc temps ens adon�rem que ell volia ser el centre d�atenci� per damunt de tot, i malgrat Ra�l i Sandra no es parlaren aleshores, ella i Emma, com que eren les �niques xiques, eren inevitablement el centre d�atenci�, cosa que a Vicent no li agradava gens. Aix� que s�encarreg� de fer-los la vida impossible a les xiques.
Per� just abans del pitjor, arrib� l�aniversari de la meua cosina el 30 de setembre, qui a pesar de tot, convid� tothom. Tots, incl�s Vicent i Ra�l intervingueren per comprar els regals. Entre tots prepar�rem un decorat impressionant per a una festa que sens dubte anava a ser l��ltima per a tots plegats. Sandra, en arribar, qued� sorpresa i incl�s emocionada en veure que li hav�em preparat el que ella realment es mereixia despr�s de tot el que estava passant. Obr� els regals, sop�rem a la terrassa, perqu� encara feia calor, mentre que establ�rem la pista de ball a l�interior del menjador. En acabar de sopar comen��rem a beure (incl�s jo, que no solc fer-ho: tal volta bevia per oblidar...), per� si la festa ja estava apagada de per s� comen�� a difuminar-se m�s i m�s, i no �s perqu� jo ho vegera borr�s, sin� perqu� alg� s�estava encarregant de difondre el malestar entre els presents, i tots sabem de qui es tracta. Tots estaven amb les cares ben llargues. Emma, Rafa i jo jug�vem al duro i al xupito. Despr�s d�aix�, quan ja anava com una cuba, vaig entrar al sal�, a ballar jo sol com un desesperat. Mentre, a fora, anava pujant la temperatura: tots seriosos, en silenci...
A partir d�aquest moment, quan ja m�havia fet gaireb� tota la botella de �pech�, ja no recorde res m�s, i el poc que s� �s el que m�han contat despr�s d�ac� i d�all�. Del que �nicament me�n refie �s d�all� que tots m�han contat un�nimement, i �s que en meitat de l�orgia, arribaren els meus pares, i em trobaren gitat en un matalaf que havien est�s en meitat del caminal, panxa per avall, lamentant-me i cridant �Guitarra! Guitarra!�, clamant que em ficaren un disc que aix� es diu. Els meus pares em preguntaren si havia begut, a la qual cosa vaig respondre inminentment que no, intentant incorporar-me, sense al�ar la vista per no marejar-me. Aleshores els meus pares es quedaren mirant l�aut�ntic arsenal d�ampolles que restava sobre la taula i se n�anaren sense m�s.
L�endem�, em vaig al�ar amb un lleuger mal de cap, pel que vaig jurar no tornar a beure m�s mai. El que havia estat la meua pista de ball particular, ara estava convertida en un llit gegant, comost de diversos matalafs vells. Despr�s d�aquella lamentable festa Sandra i Emma quedaren molt despagades, i Vicent molt feli�. Elles finalment es fartaren i abandonaren la colla a la semana seg�ent. Vicent, content, i Ra�l, en els seus adintres tamb�, Pere, No� i Rafa, indiferents; C�sar un poc tocat, perqu� Emma li feia �til�n�, per� call� perqu� preferia la companyia de Vicent; Eugeni un poc cremat, perqu� aix� de ser una colla nom�s de xics no li feia gens de gr�cia i advertint all� que qui avisa no �s tra�dor i que aix� �s tan sols el principi (quamta ra� tenia); jo supercabrejat, perqu� des que havia arribat Vicent qui em caia prou malament, nom�s parlava amb les xiques, Eugeni i Rafa. I elles... per a qu� parlar-ne. Sab�em que all� era una bomba que ens anava a esclatar a les mans. La colla es mig-trenc�, perqu� pareixia que C�sar, Vicent, Ra�l i Pere anaven per una banda i Rafa, Eugeni i jo per l�altra i No� que no s�entera de la missa la meitat. Per� malgrat la separaci�, els comentaris, cr�tiques, rumors i males cares, segu�em eixint. |
